Tenir cura dels altres

Jaume Cela parla de persones o institucions que tenen com objectiu tenir cura dels altres, que es donen amb generositat, que en temps líquids assumeixen la responsabilitat d’ajudar als col·lectius que ho necessiten.

Jaume Cela
 
 

Pensant en el contingut d’aquest article m’han vingut ganes de parlar de persones o institucions que tenen com objectiu tenir cura dels altres, que es donen amb generositat, que en temps líquids assumeixen la responsabilitat d’ajudar als col·lectius que ho necessiten.

En parlem poc i en aquesta societat justa i decent que lentament anem construint cal parlar de la gent, sovint anònima, sovint silenciada que treballa en benefici de tots. La gent que salpa en un vaixell a salvar vides, aquest és el seu objectiu, i s’exposa a ser jutjada i que amb la seva acció i tossuderia ens ofereix una imatge que dóna relleu a allò més destacat del procés d’humanització: no mostrar-se indiferent a la crida del que pateix, del que no té nom ni se li reconeix el rostre ni la singularitat.

Gent que participa des dels barris a donar sentit a les vides dels seus veïns i amb aquesta acció dóna sentit a la seva. Gent que planta cara als desnonaments o col·labora en tota mena de tasques de voluntariat. Gent -i ara recordaré noms propis- com Oriol Mitjà que treballa per acabar de trobar una vacuna que eviti que les criatures de  Papua Nova Guinea pateixin el pian, una malaltia lligada a la pobresa i que pot guarir-se amb pocs mitjans.

Gent com el grup Andana, que tracta d’ajudar les persones que pateixen una malaltia greu. Un grup format per la doctora Gala Serrano i el doctor Sergi Navarro i mestres, entre d’altres, com Àlex Rodríguez. O el psicòleg de Sant Joan de Déu, Daniel Toro i la treballadora social Soraya Hernández, que creen un grup amb germans i germanes de malalts de càncer perquè puguin expressar els seus sentiments davant de tot el que están vivint, perquè necessiten compartir què senten i que algú aculli el seu sofriment al costat del que pateix el seu familiar malalt. Donen veu i espai i temps a les víctimes col·laterals que totes aquestes llargues malalties porten agafadetes de les mans.

O les colles de pallassos que visiten centres mèdics i fan riure els nens i les nenes que han de fer vida hospitalària. O el meu mecànic, en Xavier Vallès, que lluita contra el càncer que pateix i que ara está disposat a anar des del Vall d’Hebron fins a Santiago de Compostela amb bicicleta per recordar la importància de la investigació sobre les causes i la cura del càncer infantil, més deixat de la mà de la societat perquè és molt més minoritari.

Cal parlar a les escoles i als instituts d’aquestes iniciatives perquè justament són les que ens mostren que la societat será el que nosaltres volem que sigui i que a l’escola podem posar maons al servei de les causes més nobles.

Jaume Cela
About Jaume Cela

(Barcelona, 14 d'agost de 1949). Mestre jubilat i col·laborador de diversos mitjans de comunicació. L'any 2008 va rebre la creu de Sant Jordi. Contact: Facebook | Twitter | More Posts

1 Comment on Tenir cura dels altres

  1. Gala Serrano // 26/02/2019 a les 21:18 // Respon

    Moltes gràcies Jaume per la teva generositat, tendresa i professionalitat.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*