Són conscients els membres de Societat Civil Catalana que els conflictes escolars, en la seva gran majoria, es resolen parlant i no ficant pel mig els tribunals? Si el primer pas és la denúncia no anem per bon camí perquè es destrueix el principi de confiança que ha de presidir les relacions família-escola.
Quan els infants i joves ens facin una pregunta és important que tinguin un espai i un temps per conversar, per anar donant voltes sobre el que els amoïna. Ras i curt: la pregunta no ha de caure en un sac foradat.
M’agrada perquè considera que els adolescents i les adolescents són persones interessants, molt interessants, que tenen un munt de coses a dir, a dir-nos, sobretot a dir-nos però quan ells volen, no quan nosaltres volem.
Què pensem fer amb aquells nens, nenes i joves que no s’adapten als requeriments que fa la societat a través de l’escola. Acostumem a catalogar-los com a “fracàs escolar”. Acceptar, ni que sigui amb pena, que un noi o una noia als setze anys és un fracàs és molt greu i només evidencia que no ens hem pres la molèstia de llegir la definició que dóna el diccionari de la paraula “fracàs”.
En Josep M. va lluitar tossudament al llarg de la seva vida per defensar que totes les persones som especials, que totes som úniques i que totes tenim algunes dificultats que precisen de suports específics. I va defensar, a més a més, que l’escola inclusiva, el model que ens manté a tots junts però sense que això signifiqui que tots necessitem el mateix, és un dret que tota criatura té.
Tots som persones amb necessitats educatives específiques. En alguna activitat, tots mostrem algun nivell d’incompetència per desenvolupar segons quines feines. Caldria que féssim l’exercici de saber quines són les nostres, i reflexionar més sobre aquesta terminologia que no deixa de ser una manera d’exercir un cert poder i una certa exclusió. Evitem, doncs, deixar-nos arrossegar per aquest corrent tan actual d’etiquetar-ho tot. Una etiqueta sovint és perillosa perquè amaga tot un món.
Des de que estic jubilat que em dedico a repassar pausadament quines activitats m’han ajudat a mantenir les brases de la passió que sempre he necessitat per no defallir davant les dificultats de l’exercici del meu ofici d’aprenent de mestre.
