Podem intentar ajudar a l’educació d’infants i adolescents perquè impulsin un món diferent i millor o bé per animar-los a adaptar-se amb possibilitats d’èxit al món i a la societat actuals. Per aconseguir un canvi de debò hauríem de plantar cara al sistema econòmic neoliberal que ens domina i que està impregnant l’ensenyament de mercantilisme i de molt de màrqueting.
Acabi com acabi l’anomenat procés, la vida continuarà i els problemes quotidians, els que es viuen cada dia i a cada casa, seguiran allí. Com a educadors, com a persones, com a ciutadans hem d’estar a l’alçada del nostre paper, i exigir als polítics professionals les seves grans responsabilitats.
L’escola, els que ens dediquem a l’ensenyament, no podem quedar al marge: hem de facilitar la implicació del nostre alumnat, hem de permetre i ajudar a que pensi, que faci debats, que escolti parers d’altres… així, després, podrà participar activament en la vida Política.
Els fets de les Rambles van ocórrer el 17 d’agost però és un tema que no s’esgota i que continuarà afectant les nostres vides. El centre escolar ha de continuar sent un espai d’acolliment i llibertat. I ha d’anar a contracorrent del que voldria imposar la societat i les administracions, que prefereixen que controlem i no que eduquem críticament.
Les escoles privades i concertades poden tenir un ideari concret amb l’obligació de fer-lo públic. Ara bé, els centres escolars públics no poden tenir un ideari específic: han d’estar oberts a tothom respectant els principis i les normatives què ens hem dotat entre tots i totes. Afegir creences al seu projecte educatiu és un frau de llei
Desobeir és legítim, però lògicament tot acte contrari a les normes serà castigat d’una manera o altra; si no, no seria una veritable desobediència.
La proposta del camí implica, per poder generalitzar-se, que totes les criatures vagin a l’escola del seu barri, la més propera al seu domicili, si no, es fa impossible la creació de camins escolars o bé aquests serien llarguíssims i perdrien el seu objectiu.
Seria bo aprofitar el debat sobre els resultats PISA per plantejar la situació real del sistema d’ensenyament a casa nostra, de les condicions de feina de mestres i professorat, de la participació de les famílies i de l’aprofitament de l’alumnat, del nivell d’assoliment de totes les competències, sobre tot de les que els faran persones solidàries i capaces de transformar la societat del futur.
La societat catalana hauria de prendre’s (ens ho hauríem de prendre) seriosament el tema de la formació dels seus infants i, per tant, exigir als nostres governants que ajudin a avançar vers una escola inclusiva i una educació que estiguin al servei de totes les persones, que lluitin per millorar i, si fos possible, igualar les oportunitats de tothom. Les utopies eviten que avancem per camins equivocats.
El poble gitano continua suportant el racisme de la nostra societat. Es tracta d’un racisme light. Escoles i instituts han de posar el seu gra de sorra per animar a tota la societat a acabar amb els prejudicis contra aquest Poble.
