Participació infantil i construcció de la ciutadania

Totes les pedagogies que aposten per promoure la participació infantil parteixen de dues hipòtesis: que les experiències participatives viscudes en la infància incideixen positivament en la formació de futurs bons ciutadans. I que una condició essencial per tal que aquesta es realitzi és que en aquestes experiències als nens i nenes se’ls tracti ja com ciutadans de veritat i no sols com futurs ciutadans.

Senderi
 
 

A.M. Novella, A. Llena, E. Noguera, M. Gómez, T. Morata, J. Trilla, I. Agud i J. Cifre-Mas

 En les societats democràtiques, la participació és un dret. Un dret de tota la ciutadania, inclosa la població infantil. El dret dels nens i nenes a participar de forma genuïna en aquells àmbits i sobre assumptes que els hi pertoquen és formalment reconegut (Convenció sobre els Drets de la Infància, 1990). Hi ha algunes institucions que promouen experiències ben significatives de participació infantil, però encara hi ha molta feina a fer per a que això sigui una realitat generalitzada.

Totes les pedagogies que aposten per promoure la participació infantil parteixen de dues hipòtesis: que les experiències participatives viscudes en la infància incideixen positivament en la formació de futurs bons ciutadans. I que una condició essencial per tal que aquesta es realitzi és que en aquestes experiències als nens i nenes se’ls tracti ja com ciutadans de veritat i no sols com futurs ciutadans.

En aquest marc s’ha desenvolupat el llibre que aquí us presentem , editat per Graó (Barcelona, 2014). Tracta d’experiències realitzades en tres àmbits: l’escolar, el de l’educació en el temps de lleure i el comunitari mitjançant els consells infantils municipals. La major part de les seves pàgines es refereixen a la recerca amb la que es pretenia comprovar les hipòtesis formulades en el paràgraf anterior. En acabar, recull un text original d’un dels experts internacionals en participació infantil: Francesco Tonucci.

La recerca es va portar a terme entre 2009 i 2013 per l’equip format per l’investigador principal J.Trilla, A.M. Novella, A. Llena, E. Noguera, M. Gómez, T. Morata, I. Agud i J. Cifre-Mas. Fou finançada pel Ministerio de Economía y Competividad, ref. EDU2009-10967. Es pretenia estudiar els efectes d’haver viscut en la infància alguna experiència participativa intensa i genuïna. Veure si aquelles persones que en la seva infància van viure aquelles experiències, després deixaven petjada. Concretament es partia de la mirada retrospectiva dels joves sobre aquelles experiències viscudes en la infància (com les recorden, quina influència els hi atribueixen a les seves vides, etc.); les seves trajectòries participatives posteriors i la seva manera actual de concebre la participació i la ciutadania. A més, interessava conèixer les condicions que, segons el criteri dels protagonistes infantils d’experiències participatives actuals, resulten claus per afavorir la participació.
Com dèiem, les experiències estudiades pertanyen a tres àmbits educatius diferents: l’escolar, el de l’educació en el temps lliure i els consells infantils municipals. Les experiències d’educació en el temps lliure que es tenien en compte en aquest treball són les que requereixen de compromís d’assistència regular durant l’any, generalment els dissabtes per la tarda, amb activitats periòdiques d’excursions de cap de setmana i activitats de campaments o colònies a l’estiu. És dir, el model de funcionament de l’escoltisme i l’esplai. Els consells infantils municipals són òrgans de participació creats per alguns ajuntaments, formats per nens i nenes de la població, que es reuneixen regularment amb l’encàrrec de col•laborar, mitjançant crítiques, propostes, projectes i accions, en la millora del lloc on viuen. S’han triat aquells que es van crear a la província de Barcelona a finals dels anys noranta, prenent com model les propostes de Francesco Tonucci entorn la Ciutat dels Nens. Totes elles havien de ser experiències intenses i extenses, autèntiques, efectives o projectives, entenent una implicació continuada i compromesa en un àmbit durant un mínim de dos anys.

La metodologia utilitzada combinava tècniques d’aproximació quantitatives (qüestionari) i qualitatives (entrevistes en profunditat i grups de discussió). El qüestionari es va passar a dos grups diferents de subjectes, G1 i G2. El primer, G1, estava format per joves d’entre 18 i 22 anys, que uns deu anys abans havien viscut experiències significatives de participació en algun dels tres àmbits. Per a la localització, reconeixement i selecció de les experiències a estudiar es va utilitzar publicacions, assessorament d’experts i informacions de moviments de renovació escolar i d’educació en el temps de lleure. Així com el coneixement de membres del grup de recerca i observacions directes i entrevistes als responsables dels centres. El segon, G2, estava composat per persones de les mateixes edats que en la seva infància no havien tingut experiències participatives. En aquesta segona mostra no apareix el subgrup corresponent als consells infantils perquè pel seu sentit propi, són organismes participatius.
El qüestionari tenia tres parts. La primera constava de diversos ítems en els que es preguntava als subjectes sobre el record que guardaven del seu pas per la institució de referència i la seva influència que, segons la seva pròpia valoració, havia tingut en la seva vida i en diferents aspectes de la seva pròpia manera de ser i actuar. La segona part era la dedicada a les trajectòries participatives posteriors dels subjectes, i l’última a la seva forma de concebre actualment la participació i la ciutadania.
Aquest estudi quantitatiu es va complementar amb una aproximació qualitativa per mitjà d’entrevistes en profunditat, cara a cara, realitzades a una submostra de joves del G1, i grups de discussió (focus grup) amb nens i nenes d’entre 10 i 12 anys que actualment estan vivint experiències participatives en algun dels tres àmbits educatius.
Entre els principals resultats obtinguts de la recerca , que ens ajuden a valorar aquesta i veure què aporta la recerca en el desenvolupament i la millora d’una ciutadania adequada als temps actuals, cal destacar els següents:

  • S’han pogut constatar diferències ben significatives entre els grups indicats que corroboren l’efecte formatiu de les experiències participatives infantils. Diferències favorables al G1, en quan a, per exemple: el grau de bon record que aquests subjectes guarden del seu pas per l’escola o per centres d’educació en el temps de lleure; el impacte formatiu percebut pels propis subjectes especialment en determinats aspectes (“forma de relacionar-se amb els altres”, “conducta cívica”, “compromís en qüestions socials”, etc.); la densitat i continuïtat de les trajectòries participatives posteriors; o una idea de ciutadania més elaborada, exigent i compromesa en el G1 que en el G2.
  • També s’ha identificat aquelles condicions que els protagonistes consideren claus per afavorir la participació (accessibilitat, atenció a la diversitat, visibilitat dels resultat, etc) i que ofereixen pautes metodològiques per optimitzar les experiències participatives en general, i específicament, per cada un dels tres àmbits estudiats.

A nivell organitzatiu els cinc primers capítols del llibre estan dedicats a presentar els principals resultats obtinguts a partir d’aquest projecte d’investigació, així com els seus respectius marcs teòrics i conceptuals. El capítol sisè acull les veus dels nens i joves que van intervenir en una taula rodona de les Jornades Internacionals sobre Participació Infantil i Construcció de la Ciutadania del mes de novembre de 2012 on s’avançaven alguns dels resultats. Entre altres, van participar Roger Hart i Francesco Tonucci. Aquest últim tanca el llibre amb l’epíleg, partint del seu coneixement teòric i la seva experiència pràctica per promoure la participació infantil.
Així doncs, esperem que aquest petit tastet us animi a la lectura de l’obra i entre tots i totes potenciem la participació dins els àmbits d’escola, temps de lleure i consells d’infants i sobretot en el dia a dia amb noves experiències i oportunitats.