Amour fou

El cine és una de les belles arts. Per tant té un llenguatge propi que n’integra d’altres. Però també és una mirada que ens retorna la imatge que tenim del món i de nosaltres mateixos. Una bona pel·lícula ens obre interrogants alhora que proposa possibles respostes que ens poden marcar per sempre més.

Jaume Cela
 

Imaginem-nos que un escriptor que admires et confessa que està enamorat de tu i que com a prova d’amor et demana que l’acompanyis en el seu suïcidi, però tu primer, és clar. Ell et dispararà un tret i després té una segona bala reservada per a ell.

Aquesta és la demanda que va fer Heinrich von Kleist a un amic, que a la pel•lícula no surt, i a dues dones. La primera va respondre que no, que serien molts bons amics, però que de suïcidar-se res de res. La segona, una dona casada i mare d’una nena, quan li diagnostiquen una malaltia que no té cura, accepta la proposta.

Podem concloure que estem davant d’una de les manifestacions més radicals del romanticisme: accepta el meu jo i tot el que em meu jo et demani, però sobretot pensa que el que val és el meu jo. L’autor de “La marquesa d’O”, entre d’altres, passeja com ànima en pena fent aquesta sol•licitud fins que se surt amb la seva.

La directora austríaca Jessica Hausner- que va dirigir una perla que es diu “Lourdes”- ens retrata aquest personatge, però el més destacat són les reaccions que té la dona que accepta la proposta de von Kleist.

Els que estimeu aquella mena de cine on cada enquadrament és una petita obra pictòrica no us podeu perdre “Amour fou”, perquè és com si passegéssiu per un museu. L’ambient, la llum, el vestuari, la música, la lentitud dels personatges per transitar pels espais de la pel•lícula i la fredor de les interpretacions ens dóna idea que estem davant d’una pel•lícula molt cuidada i que aquella gelor en la manera de presentar la història contrasta amb la intensitat de foc de la vida romàntica. Quan acabem no sabem si riure de von Kleist o indignar-nos amb el seu egoisme.

Darrera d’aquest argument hi treu el nas un altre tema: una aristocràcia que veu compromès el seu poder per culpa dels aires revolucionaris que arriben de França. Les converses que mantenen els desvagats aristòcrates són tota una lliçó del paper de la por al canvi en la història de la humanitat

És un bon moment per rellegir von Kleist i per rellegir el retrat que en va fer Stefan Zweig i que va recollir sota el títol de “La lucha contra el demonio”, un títol esplèndid, com tot Zweig, que uneix Von Kleist, Nietzsche i Hölderlin.

El gos que surt a la pel•lícula mereix rebre algun premi, perquè està perfectament adaptat al clima de la història que contemplem.

Fitxa tècnica:

Amour_Fou-316838257-mainDirecció i guió: Jessica Hausner
Intèrprets: Christian Friedel, Birte Schnoeink, Stephan Grossmann, Katharina Schüttler, Hana Sofia Lopes, Sebastian Hülk, Paraschiva Dragus, Rosa Enskat, Sandra Hüller
Àustria, 2014
Duració: 96′
Estrena a Espanya: 28 novembre 2014

 (font de la fitxa tècnica i del cartell: www.filmaffinity.com)

About Jaume Cela

Mestre, fins l'any passat director de l'escola Bellaterra i escriptor. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*