Camino a la escuela

El cine és una de les belles arts. Per tant té un llenguatge propi que n’integra d’altres. Però també és una mirada que ens retorna la imatge que tenim del món i de nosaltres mateixos. Una bona pel·lícula ens obre interrogants alhora que proposa possibles respostes que ens poden marcar per sempre més.

Jaume Cela
 

És molt difícil que el documental “Camino a la escuela”, del director Pascal Plisson, no et commogui. El que veus i sents t’arriba molt endins. Narra el viatge de quatre grups de nens i de nenes –Argentina, Marroc, Kènia, Índia- que han de caminar unes quantes hores per una geografia desbordant per arribar a l’escola.

En aquest trajecte –això sí que és Ítaca- han de superar, nombrosos obstacles i ben variats: des una nena que es torça el turmell fins qui ha de transitar per una zona amb elefants que no estan per bromes, des dels germans que estalvien un tros de camí i es posen dins d’un riu arrossegant una cadira de rodes amb el seu germà gran que no té mobilitat a aquell que ha de dominar el cavall que munta per un pendent bastant pronunciat. I tot per anar a l’escola.

Les converses que tenen són molt significatives: paraules de criatures amb els seus somnis i que no es deixen derrotar per les dificultats que viuen. De queixes, poques i amb humor.

A més, constates el valor de la solidaritat entre els personatges, tots ells estan receptius al que demanen els altres.

El paisatge és meravellós, des de la perspectiva de l’espectador, però des del punt de vista dels personatges es converteix en un entrebanc de dimensions gegantines, tot i que hi ha moments que s’aturen per contemplar la bellesa del que se situa davant de les seves mirades. Llàstima que aquest paisatge també el tenen sota els peus.

Al final tots arriben a l’escola i s’acaba la pel•lícula, però se’ns informa de com a aquestes criatures els ha tractat la vida després del que hem vist i després del que han patit i del que hem patit: sabem que els seus somnis estan ben encaminats. Un altre final seria imperdonable, perquè necessiten i necessitem que rebin la recompensa després del titànic esforç que ens mostren. La vida, a vegades, ha de ser justa. Aquesta n´és una.

Com m’agradaria, però, poder veure la part de filmació que ha quedat a la sala de muntatge. Seria un exercici molt interessant.

Fitxa tècnica:

Camino_a_la_escuela-130036103-largeDirecció : Pascal Plisson
Guió: Marie-Claire Javoy i Pascal Plisson
Documental
França, 2013
Duració: 75′

Estrena a Espanya: 23 gener  2015

 (font de la fitxa tècnica i del cartell: www.filmaffinity.com)

About Jaume Cela

Mestre, fins l'any passat director de l'escola Bellaterra i escriptor. More Posts

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. “Camino a la escuela” (2014) Estrena a Espanya d’una gran pel·lícula de la UNESCO | EDUCACIÓ SECUNDÀRIA+

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*