El hijo de Saúl

Saúl Auslander és un presoner húngar que treballa en un dels forns crematoris d'Auschwitz. És obligat a cremar tots els cadàvers dels habitants del seu propi poble però, fent ús de la seva moral, tracta de salvar de les flames el cos d'un jove a qui ell creu el seu fill i cercar un rabí per a poder-lo enterrar decentment.

Jaume Cela
 

S’han fet moltes pel·lícules sobre l’Holocaust. Claude Lanzmann és el responsable del documental “Shoah”. No va fer servir cap imatge d’arxiu –el documental dura nou hores, aproximadament- i va afirmar que fer ficció sobre aquest tema era una immoralitat perquè ningú no es pot posar al lloc de la víctima. Per tant, a Lanzmann no li va agradar gens que Spielberg, a “La llista de Schindler”, filmés l’interior d’una cambra de gas però que en aquesta ocasió sortia aigua per on acostumava a sortir gas. Gavras, a “Amén”, no va gosar entrar dins la cambra de gas i va filmar el moment de la mort dels centenars de persones que feien encabir amb violència o enganys. El protagonista observa per un espiell que passa dins i ens imaginem què veu a partir de la seva expressió. Tim Black Nelson va filmar “La zona gris”, on narrava l’alçament d’un grup de sonderkommandos, que eren jueus a qui se’ls encarregava fer entrar amb enganys les víctimes, retirar els cadàvers i deixar-ho tot ben net per a una nova arribada.

László Nemes és un jove director hongarès que narra també la vida dels sonderkommandos. En tria un a qui la càmera no abandona ni un moment, sempre en plans propers i en un enquadrament comprimit que dóna la sensació d’ofec. Aquest home troba el cadàver d’un noi que és el seu fill, tot i que els seus companys li recorden que ell no en té, de fills. Des d’aquell moment només té una obsessió: trobar un rabí que l’ajudi a enterrar-lo i resi el kaddish per acomiadar-lo d’aquest món.

Mai no mostra de manera directa què està passant. Ho sabem perquè veiem de manera emboirada alguns moments d’horror, perquè sentim com ploren les víctimes, com gemeguen, els lladrucs dels gossos, els crits i els cops dels guardians i els sorolls dels cossos morts quan són arrossegats fins els forns crematoris o les flames on seran abocats directament el que rebin un tret al cap.

Té molta importància què veiem, aquest jove que per recuperar la dignitat que intenten destruir els botxins fa mans i mànigues per enterrar aquell que diu que és el seu fill, però també és molt rellevant tot el que passa fora de l’escena i tot el que imaginem.

Crec que el director ha aconseguit filmar una pel·lícula on les tries formals estan al servei del contingut que ens vol comunicar i l’encert és total. Això només passa a les gran pel·lícules.

Tot apareix de manera fragmentada i els espectadors hem d’anar unint les escenes per anar entenent tot el que està passant.

Premiada a diversos festivals és una ferma candidata a obtenir l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

Fitxa tècnica:

Direcció: László Nemes. Guió: László Nemes, Clara Royer. Interpretació: Géza Röhrig, Levente Molnár, Urs Rechn, Sándor Zsótér, Todd Charmont, Björn Freiberg, Uwe Lauer, Attila Fritz, Kamil Dobrowolski, Christian Harting, Hongria, 2015. Duració: 107′. Estrena a Espanya: gener 2016

Sobre Jaume Cela

Mestre, fins l'any passat director de l'escola Bellaterra i escriptor. Més articles