La habitación

Què representa ser mare mentre s'està tancada en una habitació? Com es pot criar a un nen allunyat de la societat des del naixement? Què passa quan s'entra en el món després?

Jaume Cela
 

Què hi fa una mare i el seu fill de cinc anys tancats dins d’una habitació? Com hi han arribat? Qui és l’home que els visita i els manté empresonats? Quin concepte de la realitat té una criatura –recordeu el mite de la caverna- que ha viscut sempre dins els límits d’una habitació tancada a pany i clau? Quina dialèctica s’establirà entre la realitat, per enterbolida que sigui, i la capacitat d’imaginar?

I si arriba el dia que són alliberats, com el nen anirà fent-se seva la realitat que s’obre davant seu per primera vegada i quin paper jugarà la mare en tot el que anirà descobrint? Com afectarà tot plegat els vincles que han mantingut unides aquestes dues persones?

I quins misteris amaga la família, quins detalls molt significatius queden enterrats sota les catifes?

De tot això parla “La habitación”, magnífica pel·lícula dirigida per Jenny Abrahamson i interpretada per Brie Larson –la protagonista de “Las vidas de Grace” i candidata als oscars a la millor interpretació femenina –crec que guanyarà la desitjada estatueta- i per Jacob Tremblay, un nen que es mereix tots els reconeixements del món i que commou profundament amb la seva esplèndida interpretació.

“La habitación” és un dels millors drames d’aquests últims anys. Feu-me cas i aneu a veure-la.

 

Fitxa tècnica:
Direcció: Lenny Abrahamson. Guió: Emma Donoghue. Interpretació: Brie Larson, Jacob Tremblay, Joan Allen, William H. Macy, Megan Park, Amanda Brugel, Sean Bridgers, Joe Pingue, Chantelle Chung, Randal Edwards, Jack Fulton, Kate Drummond. Irlanda; 2015. Duració: 118′. Estrena a Espanya: Febrer 2016.

Sobre Jaume Cela

Mestre, fins l'any passat director de l'escola Bellaterra i escriptor. Més articles