Educar en els valors de l’economia del bé comú

L'EBC, promoguda per l'austríac Christian Felber, és un moviment que proposa la transició del model socioeconòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, cap a un altre model i unes altres pràctiques que prioritzin el benefici comú, el de la comunitat, el de la humanitat.

Francesc Carbonell
 
 

iStock

Us animem a implicar-vos, a vosaltres i la vostra comunitat educativa, en el procés d’adhesió a l’EBC. I sobretot, a reforçar i fer cada vegada més efectiu el compromís de tots plegats d’educar els infants i els joves per a que siguin part activa de la solució, enlloc de ser part del problema.

“No n’hi ha prou de tenir accés al coneixement disponible del nostre temps, sinó que el que és important és poder relacionar-nos-hi de manera que contribueixi a transformar-nos a nosaltres i el nostre món cap el bé.”
Marina Garcés

«Educar els infants i els joves per a que siguin part activa de la solució, enlloc de ser part del problema». Vet ací un programa educatiu, concentrat en una sentència, en el qual difícilment estaria en desacord cap educador. Perquè afortunadament, i de manera transversal en els entorns educatius de tots els nivells, s’està estenent cada cop més la convicció que, malgrat les dificultats, és prioritari i urgent facilitar l’emergència de noves generacions que no només siguin conscients del desastre (social, cultural, ecològic…) que amenaça la humanitat, sinó que estiguin empoderades per fer-hi front de manera efectiva.

Aquestes alarmants prospectives de futur ens han acabat de convèncer als agents educatius, de la necessitat d’ancorar la nostra intervenció en l’anàlisi, no només de les situacions i problemàtiques plantejades pels teòrics, sinó també de la pràctica i de la implicació quotidiana de tota la comunitat educativa, en la transformació del nostre entorn immediat. Sabem que cal fer efectius -de manera avaluable- aquells canvis indispensables en les nostres actituds i actuacions que facin possible avançar cap a una convivència més justa, més solidària i més sostenible ecològicament. I cal fer-ho amb els nostres gestos quotidians, sense quedar-nos en les bones intencions ni enganyar-nos amb excuses.

Certament l’experiència i la reflexió educatives ens han fet prendre consciència de la magnitud i de les dificultats d’aquest repte. De la importància tant dels aspectes cognitius com dels emocionals i afectius en el procés de consolidació d’aquells canvis en el capteniment personal i col·lectiu. Dificultats que no han de paralitzar una intervenció educativa eficient, focalitzada en dotar-nos d’eines i estratègies per a controlar aquelles rutines personals i col·lectives negatives, sovint induïdes per l’hedonisme compulsiu i el consumisme irracional.

Són molts els centres educatius que a partir d’iniciatives diverses, duen a terme accions molt positives encaminades a assolir els objectius que acabem d’esbossar, com ara els cursos, tallers i projectes entorn de l’economia social i solidària, o sobre la sostenibilitat ecològica. La meva intenció en escriure aquest text és la d’ajudar a divulgar una altra eina potent, que no pretén de cap manera substituir sinó complementar aquestes bones pràctiques existents. Una eina que, avui dia, crec que segueix essent bastant desconeguda, i per aquest motiu molt poc present en les comunitats educatives del nostre país. Em refereixo a l’anomenada Economia del Bé Comú («EBC» a partir d’ara).(1)

L’EBC, promoguda per l’austríac Christian Felber, és un moviment que proposa la transició del model socioeconòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, cap a un altre model i unes altres pràctiques que prioritzin el benefici comú, el de la comunitat, el de la humanitat. L’EBC es regeix per una sèrie de valors humans fonamentals i irrenunciables que caldria aplicar a l’activitat econòmica, com són la dignitat humana, la solidaritat, la sostenibilitat ecològica, la justícia social i la participació democràtica.

En canvi, en l’economia real actual es mesura l’èxit econòmic amb indicadors monetaris com el producte interior brut o el balanç de pèrdues i beneficis. I aquests indicadors no ens diuen res sobre les condicions en les quals s’assoleixen aquests beneficis (massa sovint mitjançant la sobreexplotació del medi ambient, la corrupció, el creixement de la desigualtat, la vulneració de drets humans, etc.). Per això, els beneficis o pèrdues que pugui tenir una empresa, no ens indiquen res sobre les condicions laborals dels seus treballadors, el tracte als seus proveïdors, ni sobre l’impacte ambiental, social o ètic derivat de la seva activitat.

L’EBC ofereix eines i metodologies de treball concretes per reconduir l’economia actual, de manera progressiva i participada per tots els seus agents, i orientar-la cap a una economia basada en aquells principis que, de fet, ja recullen com a desiderata en les seves declaracions, la majoria de constitucions, estatuts i normes legals orientades al benestar de la ciutadania. Unes eines que ja fan servir moltes empreses privades i institucions públiques per tal de millorar qualitativament l’eficàcia i l’eficiència dels seus serveis. Una d’aquestes eines, potser la més rellevant, és el Balanç del Bé Comú que es realitza amb l’ajuda dels indicadors continguts en l’anomenada «Matriu del Bé Comú».

La utilització rigorosa d’aquesta eina permet fer una anàlisi de la vida i la dinàmica de les entitats a partir d’aquells cinc valors considerats bàsics i fonamentals des de la perspectiva de l’EBC, 1) la dignitat humana, 2) la solidaritat, 3) la sostenibilitat ecològica, 4) la justícia social, i 5) la participació democràtica i transparent. Aquests valors, en el procés de fer el balanç, es consideren respecte a com s’implementen cadascun d’ells en les relacions que l’empresa o institució manté amb els seus grups humans de contacte i relació: 1) els proveïdors, 2) els finançadors, 3) els empleats, 4) els clients, i 5) l’àmbit social.

A partir de la correlació entre aquells valors de l’EBC i la manera com s’apliquen a cadascun d’aquests grups de contacte per part de l’organització, s’elaboren 25 indicadors específics i adaptats a les característiques de cada entitat o empresa a la qual s’aplica la Matriu del Bé Comú. Òbviament, els conceptes «client» o «àmbit social», per posar un exemple, s’entendran de manera diferent si es tracta d’una empresa industrial, d’un ajuntament o d’una institució educativa.

Els beneficis de fer el Balanç del Bé Comú no acaben amb aquesta anàlisi detallada de l’entitat, sinó que n’és només el començament. Aquesta visió macroscòpica dels punts forts i els punts febles de l’entitat, vistos des dels valors i prioritats de l’EBC, porten indefectiblement a la necessitat de fer propostes concretes i avaluables, en un futur immediat, per tal de corregir les deficiències detectades i potenciar els punts forts. D’altra banda, aquest Balanç -quan és auditat per consultors qualificats i reconeguts per l’EBC- pot donar lloc a una etiqueta, a una mena de label de qualitat (com les que senyalen l’eficiència energètica d’un edifici o d’un electrodomèstic), que indicarà als clients o usuaris, actuals i potencials el nivell de compromís real i efectiu de l’entitat amb els valors potenciadors del bé comú esmentats.

L’EBC és conscient què elaborar productes o facilitar serveis respectant aquells cinc valors, és més costós (també d’un punt de vista econòmic) i que això es traduirà en el preu final del producte o servei. Si no s’aplica cap mesura correctora, assumir els principis de l’EBC pot suposar una pèrdua de competitivitat per l’empresa o institució que ho faci.

Tots sabem que darrere dels productes molt barats s’amaguen sovint pràctiques empresarials molt poc respectuoses amb els drets dels treballadors, dels consumidors, amb la protecció del medi ambient, etc. Per això, l’EBC proposa que les empreses i institucions que es preocupin de manera efectiva pel bé comú, tinguin determinades compensacions, per exemple bonificacions fiscals, facilitats en l’obtenció de financiació, tracte preferent en els concursos de contractació de les administracions públiques, etc.

Tot i que encara falta molt camí per recórrer, hem de destacar que algunes administracions ja han començat a aplicar aquest criteri en els seus concursos públics. Cal saber que l’EBC ha deixat de ser un projecte utòpic per esdevenir una realitat quotidiana en el funcionament d’empreses, ajuntaments i altres institucions. Fins i tot el Comitè Econòmic i Social Europeu va emetre el febrer del 2015, un dictamen valorant molt positivament aquest moviment. Trobareu més informació sobre aquesta qüestió a diversos llocs d’Internet, per exemple a la pàgina www.ebcgirona.cat

El procés d’implicació personal de qualsevol que estigui interessat en l’EBC s’acostuma a materialitzar integrant-se en algun grup de treball (anomenats «Camp d’Energia») de l’entitat. N’hi ha diversos, escampats pel territori català, a vegades constituïts com a associació. El procés d’integració en l’EBC d’una empresa o entitat, pública o privada, és gradual i progressiu. Es pot començar per una simple declaració pública d’adhesió als principis i valors de l’EBC, pot promoure campanyes de sensibilització i/o de formació sobre l’EBC en el seu entorn, pot realitzar el Balanç del Bé Comú, pot coordinar-se amb altres entitats de l’EBC fins a organitzar o participar en convencions periòdiques, etc…

Per facilitar aquest procés d’integració a l’EBC s’han redactat diversos protocols adaptats a les característiques de diferents col·lectius. Existeixen protocols per als «Municipis del Bé Comú», també per a les «Empreses del Bé Comú». Recentment, i referit als centres educatius de qualsevol nivell, l’any passat es va aprovar el protocol de Centres Educatius del Bé Comú (3) . En aquest protocol s’explicita el nivell d’implicació que pot assolir cada centre i que es reconeix públicament atorgant al centre una «llavor» per a cada objectiu assolit.

Aquest distintiu té l’origen en la llavor de la planta taraxacum officinalis (anomenada dent de lleó o també, segons la zona, angelets o pixallits), que és el símbol de l’EBC. Aquestes «llavors» són com «medalles» o reconeixements que rep, en aquest cas el centre educatiu, cada vegada que supera un dels nivells d’implicació: aprovar el protocol d’adhesió a l’EBC al Consell Escolar del Centre; acreditar alguna bona pràctica i el compromís de continuar avançant per aquest camí; fomentar l’EBC en la comunitat educativa; realitzar el Balanç del Bé Comú al centre educatiu; etc.

La Universitat de Barcelona va signar fa dos anys un conveni marc de col·laboració amb l‘Associació Catalana per al Foment de l’EBC . (4)Entre les finalitats de l’acord hi ha: potenciar línies de recerca sobre l’EBC; impulsar la creació d’una càtedra sobre aquesta temàtica i promoure els valors de l’EBC a la Universitat. A la Universitat de València ja hi ha una Càtedra d’Economia del Bé Comú (5). Però en els nivells educatius inferiors hi ha encara molta feina per fer. Això, enlloc d’un hàndicap, pot ser un estímul per als lectors i les lectores d’aquest article amants dels reptes, que vulguin gaudir dels incentius propis i la satisfacció personal de ser els pioners d’un projecte com aquest!

Us animem a implicar-vos, a vosaltres i la vostra comunitat educativa, en el procés d’adhesió a l’EBC. I sobretot, a reforçar i fer cada vegada més efectiu el compromís de tots plegats d’educar els infants i els joves per a que siguin part activa de la solució, enlloc de ser part del problema.

____________________________________________________________________

1. http://ebcgirona.cat/leconomia-del-be-comu/que-es-leconomia-del-be-comu/
2. http://ebcgirona.cat/leconomia-del-be-comu/com-fer-el-balanc-del-be-comu/
3://ebcmalaga.files.wordpress.com/2017/04/protocolocentroseducativos-ebc1.pdf
4 http://ebccatalunya.cat/Home/_H4QS29qxa72tbwOB4o9g6Om1uZ2boniJnIMHGuwUbU4Jn7qXcja8sw
5 http://catedraebc.blogs.uv.es/es/

Francesc Carbonell
About Francesc Carbonell

Camp d’Energia de l’EBC de Girona Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*