El compromís ètic del professorat

L'ètica del professorat implica el compromís social i col·lectiu de mestres i docents amb l'entorn, el centre, els agents educadors i amb els infants i joves.

Pilar Gargallo
 
 

“Només si ets exigent amb tu mateix i respectuós amb els altres seràs veritablement lliure”. Miquel Martí i Pol

Se n’ha parlat molt, del paper del professorat en l’educació actual i de futur. Posem sobre la taula el tema de l’ètica del professorat i les necessitats de compromís que implica. Un compromís basat en uns principis ètics que ens condueixen cap a un model social democràtic, lliure, crític i constructiu, pel qual creiem que hem d’educar i que hem de fer evolucionar amb les pràctiques educatives per fer-los vius i, sobretot, vivencials.

El perfil del docent d’avui en dia ha d’anar acompanyat d’un alt component de compromís social i col·lectiu, del treball en xarxa i de la comprensió. Més enllà del fet d’educar, la tasca que té és, sens dubte, una tasca social.

Amb el treball realitzat al voltant del compromís ètic del professorat, compartit amb tota la comunitat educativa i realitzat a través de la FMRPC i amb la col·laboració de la Fundació Jaume Bofill, publicat el 2011, encetàvem un debat al voltant de la figura dels professionals de l’educació i el seu compromís ètic i social.

Avui volem compartir els sis compromisos ètics que van sorgir d’aquest debat i que pensem que són ineludibles:

  • Compromís amb la infància i la joventut i la seva educació:
    Cal entendre que en un món ple d’incerteses, educar i aprendre en un nou escenari és i està essent possible. És a través de la personalització de l’aprenentatge, posant el focus i la mirada en l’infant i el jove, quan serem coherents amb allò que fem. Conceptes com inclusivitat, treball globalitzat, educació a temps complet, justícia social i valors, transversalitat, metodologies adequades a cada context, prendran sentit i rellevància en el nostre dia a dia.
  • Compromís amb les famílies, amb qui compartim responsabilitats educatives:
    La coresponsabilitat, el paper del col·lectiu per entendre l’educació com a quelcom que compartim, que exercim plegats i que fem fruir com un de sol. Anar de la mà de tots els agents que es correlacionen amb els infants i joves ens farà entendre millor el seu món, la seva dimensió àmplia de la vida i arribar a fites. La tribu com a quelcom que educa i que ens acompanya en el nostre creixement personal ha d’impregnar la tasca i el rol del docent actual i de futur.
    La complicitat, la professionalitat (passió i vocació), l’autonomia i l’autoritat, enteses com a empatia, flexibilitat, coalició, centrat en altes expectatives conjuntes produeix el sentiment de comunitat i la implicació conjunta vers un projecte comú.
  • Compromís amb el centre educatiu:
    La concepció de l’escola com a lloc on s’aprèn, no pas on s’ensenya. El rol del docent pren una nova perspectiva: valors, estima, confiança, respecte, convivència, implicació, participació, cooperació són característiques intrínseques.
    Com a membre actiu d’aquesta comunitat, el professional de l’educació ha d’actuar amb compromís, interès, respecte i coherència vers el projecte educatiu.
    La reflexió sobre la pràctica ha d’anar lligada a generar comunitat de pràctica, dirigida a la realització del projecte de centre, a la millora i a la transformació, amb un espai de formació entre iguals, de renovació i d’innovació.

“Les escoles han de preparar els estudiants per a feines que encara no s’han creat, tecnologies que encara no s’han inventat i problemes que sorgiran i encara desconeixem”.(Zhao, 2012)

  • Compromís amb l’entorn del centre educatiu:
    El centre educatiu ha de ser sensible al que passa més enllà de les seves parets, i és a través de la força de la xarxa que té la capacitat de liderar i acompanyar processos de transformació i desenvolupament col·lectius.
    El compromís amb l’entorn, amb la comunitat educativa, arrelada al territori i de kilòmetre zero, aporta un gran component de pertinença per generar infants i joves crítics, compromesos i responsables amb el seu entorn més immediat, que genera uns valors més enllà del que els és proper. La inclusió social i els valors humans porten a la responsabilitat de veure la desigualtat com a situació inacceptable ètica i socialment.
  • Compromís social des de l’educació:
    Els canvis que cal induir afecten la manera d’entendre la professió docent. Cal que tots els membres de la comunitat educativa assumeixin les seves responsabilitats, d’aquesta manera s’oferirà un servei públic d’educació de més qualitat i generador d’oportunitats i, per tant, més equitatiu.
    És el nostre deure com a professionals de l’educació entendre el paper que realitzem socialment i que, al llarg dels 6 compromisos aquí desglossats, sobrevolen la concepció del docent avui en dia.
    Entenem que els processos de treball en xarxa amb tots els agents socials, procurant que l’avaluació valgui per a tot el sistema amb un caràcter formatiu, no discriminatori, són elements de millora per a tot el sistema.
    La reflexió i el deure de construir una societat més justa, culta, solidària, competent i feliç, conformen la coherència del paper del docent del futur.
  • Compromís ètic amb nosaltres mateixes i mateixos, el professorat:
    La concepció del professorat com a professionals de l’educació, posant el valor en la professió i en la tasca educativa que realitzen.
    Valorant la incidència de la formació inicial, col·laborant en la formació de futurs professionals, participant de manera activa en fòrums de reflexió, actuant amb l’optimisme i des del compromís que la nostra tasca requereix i que portem enumerant al llarg d’aquest article.
    El docent que avui en dia gaudeix de la professió i ajuda a fer-la estimar i a què sigui respectada, ofereix un professional amb inquietuds, que s’adapta dia a dia als nous reptes que planteja la nostra societat i que és resilient davant els nous horitzons.

El document del Compromís Ètic del Professorat aporta elements qualitatius, a partir del sentit i de les accions de la nostra professió. Ara forma part de la consciència col·lectiva, és un document obert, flexible i en constant canvi, de la mateixa manera que ho és la nostra societat i la bonica professió que tenim entre mans.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*