Rosa Gibert: “La millora social serà col·lectiva o no serà”

Rosa Gibert, mestre a l'escola pública Dr. Robert de Camprodon, exposa el paper transformador de l'escola, els mestres i el sentit de 'tribu' com a peces bàsiques per canviar el món.

Elena GRuiz
 
 

Rosa Gibert Moliner

Optimista de mena, la Rosa Gibert és tutora de P5 a l’escola pública Dr. Robert de Camprodon (Girona), d’on va formar part de l’equip directiu durant 25 anys. Explica que va arribar a “la millor feina del món” per casualitat. I és que ella volia ser matemàtica. Interessada en les persones i en les seves emocions, la militància va formar part de la seva vida des de ben jove. És per això que diu que no pot entendre la seva professió sense lligar-la a la ideologia: “No comprenc l’educació sense la vessant social i política”. Té una obsessió: la coherència, i considera un regal haver trobat una feina amb la qual treballar diàriament per a la millora social. “Aquesta professió [l’educació] m’ha permès fer el que sóc i el que penso”, diu.

 

Quin paper han tingut els Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) en la teva trajectòria?

Haver treballat a l’escola amb l’acompanyament dels MRP ha estat determinant per a sentir que duia una vida coherent (amb totes les incoherències que et van sorgint i canvis de pensament), perquè es genera una xarxa col·lectiva que penso que és imprescindible per a la millora social, que no pot ser d’una altra manera: La millora social serà col·lectiva o no serà. A mi els llops solitaris de l’educació no m’interessen perquè no contribueixen a una millora col·lectiva.

A què et refereixes quan parles de millora social? Com es fa possible a l’escola?

Em refereixo i penso en l’equitat i en la justícia, que només són possible quan tot el que fem a l’escola a nivell metodològic està impregnat d’aquesta utopia [la millora social] que no hem d’abandonar. Hi ha alguns moviments més metodologistes que proposen canvis en la manera de fer que, des del meu punt de vista, només serveixen per a crear grans titulars perquè l’obliden.

Com es camina cap a aquesta utopia?

Amb pluja fina, felicitat i molta constància. Sóc de les que reivindica la militància des de la felicitat, veure el món positivament malgrat tot, perquè la il·lusió fa que la millora vagi encaminada de forma positiva. Visc el món com un camí que podem fer millorar entre tots. L’alegria, la il·lusió i el component positiu de la vida és bàsic per a qualsevol mestre que vulgui canviar el món. I això no és excloent de tenir una mirada crítica envers la societat.

Com es reflecteix aquest sentit de millora social en l’experiència de l’escola Dr. Robert de Camprodon?

Penso que una cosa a destacar del nostre centre és que hi ha tot un treball que busca l’equitat en el centre mitjançant la comissió del pla d’entorn. Aquí a l’escola no hi ha cap infant ni família que no participi de les activitats que fem al centre. En un moment vam veure que ja podíem anar fent coses boniques però que si no treballàvem per a l’equitat no tenia cap sentit perquè hi havia moltes famílies que no tenien accés a les activitats que proposàvem. Des d’aquesta comissió d’entorn busquem recursos perquè tothom pugui participar de totes les activitats del centre. Ja fa 20 anys que la comissió existeix i els canvis que hem viscut són gràcies a aquest pla de pluja fina.

A l’escola parleu de ‘tribu’. Com es construeix aquest sentit de tribu i com el signifiqueu?

Considerem que la comunitat educativa no poden ser només les famílies. L’escola ha de deixar de ser el melic i obrir-se al món, perquè quan parlem de que volem transformar la societat, la societat té dret a dir. I amb això ens referim a tothom, al poble. En el projecte de direcció del centre hi ha incorporada l’assemblea de tribu dins l’organigrama. El poble té comerços, entitats amb projectes que poden ser internacionals… Per tant, el poble té moltes coses a dir i, l’escola ha d’estar al servei d’aquesta tribu que, a més a més, és la que en forma de govern ens paga a final de mes. Des de ben aviat, ara ja fa 25 anys, vam començar a pensar de quina manera podien participar les famílies i els infants i vam trencar amb la gestió piramidal del centre per tal de construir-ne una de més horitzontal i transversal, que tingués en compte a tota la comunitat. I això ho hem anat fent, no és a partir de la redacció d’un document sinó que el document és el reflex del què fem. I l’amor és vital per a tot això. Cal posar-hi amor i humilitat.

La Rosa insisteix: “L’escola ha oblidat que la comesa és transformar el món de forma positiva”, i considera que per a donar sentit a l’escola pública cal lligar tot el treball que es fa als centres a la inclusió i a la no discriminació. Si no, considera que l’escola perpetua tot un sistema basat en la desigualtat i en la injustícia. Oblidar el component social de l’escola és “perdre l’oremus”. I afirma convençuda: “Si l’escola no serveix per transformar el món, per mi, que l’apartin”.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*