Mestres de Shanghai desembarquen a Anglaterra per ensenyar matemàtiques

Uns 60 mestres de matemàtiques arriben al Regne Unit per millorar el baix nivell de matemàtiques de la població adulta, que preocupa el Govern per les conseqüències econòmiques que comporta. Shanghai és lider a PISA, però el seu model genera dubtes entre alguns experts.

Pau Rodríguez
 
 

Sin título

La regió xinesa de Shanghai és la líder indiscutible de les proves PISA. En matemàtiques, en competències lingüístiques i en ciència, no té rival. Potser per això el departament d’Educació ha reclutat 60 docents de matemàtiques de Shanghai perquè els ajudin a millorar els seus resultats, a través de classes magistrals en 30 maths hubs, que són xarxes de centres educatius d’excel·lència. Així ho recollia aquesta setmana la BBC i d’altres mitjans britànics.

Al Regne Unit existeix la preocupació de que hi ha una manca de coneixements de càlcul generalitzada entre els adults, i que això fins i tot arriba a costar uns 20 milions de lliures a l’any a l’economia del país, segons estudis recents. Un 1,3% del producte interior brut. El nivell de matemàtiques al Regne Unit, segons PISA, es trobaria lleugerament per sobre de la mitjana -494 punts-, una mica per sobre del lloc que ocupa Espanya -484 punts-.

Tot i així, el cap del National Numeracy, Mike Ellicock, afirma que el 78% dels adults britànics en edat de treballar té unes habilitats matemàtiques per sota de les que se suposa que adquireix un estudiant de secundària en graduar-se.

Amb aquest programa, que arranca a la tardor, l’Administració aspira a augmentar la qualificació de matemàtiques de la població escolar com a palanca de “l’enfortiment de la protecció contra l’atur”. Segons l’OCDE, els alumnes de famílies pobres a Shanghai tenen un nivell de matemàtiques millor que els de classe mitjana britànics.

Shanghai: què hi ha darrere els millors resultats?

No són pocs els articles i referències que, malgrat admetre els fabulosos resultats de regions asiàtiques com Shanghai -o Singapur, Hong Kong, Corea, Taiwan…-, alerten de que els seus mètodes són estrictes, poc gratificants emocionalment per als alumnes i massa enfocats a l’obtenció de resultats en proves estandaritzades. Així en deixa constància Saga Ringmar a The Guardian. Amb ràtios de 40 i fins a 60 alumnes per classe, la millor manera per gestionar els grups és a través de proves i tests.

A més, Ringmar sosté que premien contínuament els alumnes que més rendeixen i abandonen els que tenen necessitats educatives especials. “El sistema educatiu xinès produeix milions d’experts en realització d’exàmens”, apunta la columnista, sobretot a través de la memorització. En canvi, condemna aspectes de l’aprenentatge com la creativitat o el pensament crític, tots dos conceptes vistos com “objectes de frivolitat occidental”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*