El tempo cognitiu lent, nou transtorn de l’atenció infantil?

Publicacions recents assenyalen les actituds endormiscades i l'aprenentatge lent d'alguns infants com un subgrup del transtorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Alguns científics dubten de la seva existència, sobretot tenint en compte els lligams econòmics entre alguns investigadors i les principals empreses farmacèutiques.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 

Comprimits de Ritalin, un dels medicaments emprats per a tractar el TDAH.

Comprimits de Ritalin, un dels medicaments emprats per a tractar el TDAH.

Lent, endormiscat, oblidadís, apàtic, amb tendència a somniar despert… Aquests són els símptomes d’un infant amb tempo cognitiu lent, un suposat transtorn mental que provoca dèficit d’atenció i que recentment ha suscitat un enèrgic debat entre la comunitat científica, després que la publicació sobre psicopatologies infantils The Journal of Abnormal Child Psychology li hagi dedicat una extensa cobertura el mes de gener passat.

El tempo cognitiu lent -aquesta barreja entre un procés d’aprenentatge lent i una actitud ensopida per part de l’infant- seria una variant del transtorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat -el popular TDAH-, tot i que els seus símptomes en són gairebé oposats. A EEUU, els científics que en defensen l’existència calculen que hi ha uns 2 milions d’infants que pateixen aquest transtorn. Però la seva popularització no ha estat exempta de crítica: en primer lloc, molts investigadors denuncien que ja s’estan començant a provar fàrmacs sense que ni tan sols s’hagin consensuat les característiques d’aquest presumpte transtorn; i en segon lloc, és coneguda la sospitosa vinculació econòmica entre algunes figures destacades de la recerca i les principals companyies farmacèutiques que produeixen els medicaments contra el TDAH.

Aquesta polèmica ha saltat també a les pàgines de The New York Times, que n’ha elaborat un extens reportatge. El rotatiu recull valoracions diverses sobre científics que han fet recerca a l’entorn del tempo cognitiu lent -en anglès, Sluggish Cognitive Tempo-. “Aquests nens són els que no porten massa problemes als adults, pe això no és fàcil que ho detectem”, explica al diari nord-americà Keith McBurnett, professor de psiquiatria a la Universitat de California i un dels principals autors d’estudis sobre aquest nou i suposat transtorn. “Són els que somnien desperts, els que no fan els deures, els que s’obliden de posar el nom a l’examen o de contestar alguna pregunta, coses com aquesta”, sosté McBurnett.

El mateix McBurnett ha dirigit recentment un assaig clínic finançat i supervisat per Eli Lilly, la companyia farmacèutica productora del medicament Strattera, un dels puntals en el tractament del TDAH. L’objectiu de l’estudi era precisament descobrir si el tempo cognitiu lent es podria tractar amb aquest medicament. Amb tot, McBurnett declarava a The New York Times que “encara no ens hem posat d’acord ni amb la llista de símptomes, així de verd es troba el procés”.

Aquest professor no és l’únic que té vincles amb les farmacèutiques. El cas més paradigmàtic és el de Russell Barkley, professor de la Medical University of South Carolina i una de les veus més destacades i influents en les darreres dècades en defensa del tractament del TDAH. Una investigació del web d’EEUU Propubliga.org revela que entre l’any 2009 i el 2012 Barkley va cobrar 118.000 dòlars per part d’Eli Lilly en concepte de xerrades i consultories. Barkley -com molts altres científics defensors d’aquest transtorn- es va negar a fer declaracions a The New York Times, tot i que en els seus estudis propugna que “el tempo cognitiu lent s’ha convertit en el nou desordre de l’atenció reconegut”.

A The New York Times, la majoria de científics admet que és innegable que hi ha un grup d’infants que responen a les particularitats de l’aprenentatge titllades de transtorns, però alguns alerten del risc de convertir aquests nens en nous candidats a ser tractats farmacològicament. “El científic que hi ha en mi diu que cal aprofundir-ne els coneixements, però a la vegada sabem que si comencem a dir que els nens tenen això, els metges o començaran a diagnosticar i prescriure molt abans que sapiguem si és real o no”, explica el professor de la Universitat de California. S’ha de tenir en compte que, als EEUU, dos de cada tres infants als quals s’ha diagnosticat TDAH es mediquen.

En aquest sentit, sorprèn que, tot i que aquest concepte s’ha estudiat puntualment des de la dècada dels 80, mai no ha estat reconegut per l’Associació Americana de Psiquiatria, encarregada d’elaborar el Manual Diagnòstic i Estadístic de Transtorns Mentals.

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*