Què té a veure la detenció de Gerry Adams amb la privacitat en l’educació?

Un projecte universitari del Boston College sobre l'IRA es troba en l'origen de la detenció de Gerry Adams, i ha generat un enèrgic debat sobre si hauria d'haver revelat o no el seu contingut tot i la petició de la policia d'Irlanda del Nord.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 

Gerry Adams, líder del Sinn Féinn. / Foto: Domer48

Gerry Adams, líder del Sinn Féinn. / Foto: Domer48

Gerry Adams, el popular líder del partit irlandès Sinn Féin i sovint assenyalat com un exmembre de l’IRA -encara que ell sempre ho ha negat-, va ser arrestat el 30 d’abril passat com a sospitós d’haver participat l’any 1972 en l’assassinat de Jean McConville, una mare de 10 fills acusada de ser espia de la policia britànica. Però què ha passat perquè, més de 40 anys després, caigui una acusació tan greu sobre Adams? La resposta té a veure amb una investigació de la universitat Boston College i amb un dilema en la privacitat de la recerca.

Tal com recollia la setmana passada NPR News, l’origen de la detenció de Gerry Adams es troba en el Belfast Project, un projecte de recerca del Boston College en el qual es va entrevistar a diversos exmembres de l’IRA, sota la promesa de que les seves confessions romandrien en secret fins al dia de la seva mort. Però no ha estat així: quan la policia d’Irlanda del Nord es va assabentar de l’existència d’aquestes gravacions, va exigir que els les fessin arribar, i davant la negativa i després d’un procés judicial, finalment un tribunal dels Estats Units ha obligat a la universitat a entregar-les.

Aquestes cintes, que contenien l’acusació sobre Adams, han suscitat un enèrgic debat legal sobre la privacitat del projecte universitari. “No hi ha protecció legal”, sosté Beth McMurtrie, redactora del Chronicle of Higher Education, que ha seguit de prop el cas. McMurtrie afirma que si s’hagués tractat de confessions a un periodista, podria haver mantingut les fonts en secret, però no en el cas d’una institució, que no estava disposada a actuar al marge de la llei, encara que una part del Boston Colleg abogava per que es destruissin les cintes.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*