La prohibició de menús ‘halal’ sense porc a França enrareix el debat sobre la laïcitat

Tres municipis –Chilly-Mazarin, Wissous i Chalon-sur-Saône– obliguen les escoles a oferir un únic menú, després de 30 anys de garantir el que a França s'anomena menú de substitució quan hi ha porc.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 

Guerra de la dreta francesa contra els menús 'halal' / Foto U.S. Department of Agriculture

Guerra de la dreta francesa contra els menús ‘halal’ / Foto U.S. Department of Agriculture

L’etern debat sobre la laïcitat com a signe d’identitat a França, enrarit després dels atemptats islamistes dels darrers mesos, ha derivat en una batalla de certs sectors de la dreta contra els menús escolars halal sense porc, pensats per a alumnes musulmans. Tres municipis –Chilly-Mazarin, Wissous i Chalon-sur-Saône– obliguen les escoles a oferir un únic menú, després de 30 anys de garantir el que a França s’anomena menú de substitució quan hi ha porc.

“L’Ajuntament no vol diferenciar més els tipus d’àpat en funció d’una prohibició religiosa que es relega a l’esfera privada i familiar en aplicació del principi de laïcitat”. Amb aquest comunicat, l’alcalde del municipi de Cilly-Mazarin anunciava la fi dels menús halal a principi de curs. “Si els nens no volen menjar porc, es poden atipar d’entrants i de verdures; poden portar carmanyola, o se’n poden anar a casa”, proclamava Gilles Platret, alcalde de Chalon-sur-Saône i un dels abanderats d’aquesta campanya.

Es dona el cas que els tres municipis estan governats per Les Republicains, el nou partit suposadament de centre de Nicolas Sarkozy. Segons els analistes polítics, aquesta campanya respondria a la voluntat de Sarkozy de pescar vots entre l’etectorat del xenòfob Front Nacional de cara a les properes eleccions.

La Ministra d’Educació ja s’ha posicionat contra aquesta mesura –”un suposat menú no confessional equival a barrar l’accés a la cantina”–, però les competències sobre els menjadors són municipals. Tampoc han tingut èxit els recursos judicials, de la mà de la Lliga de Defensa Judicial dels Musulmans, que al·legava que la retirada del menú sense porc pot causar un trauma en molts nens.

“El debat de la laïcitat s’ha convertit en una manera de reivindicar la França blanca i cristiana”, exposa el sociòleg François Dubet en un complet reportatge a Le Monde sobre laïcitat a les escoles. En la mateixa línia, des de l’Observatori de la Laïcitat, que pertany al Govern, s’oposen a la mesure i precisen que “l’objectiu del secularisme no és eliminar les diferències en una societat”.

La discussió política al voltant de la laïcitat als centres educatius ve de lluny. Tot i haver-se redoblat arran dels incidents islamistes, ja l’any 2004 es va prohibir a les escoles l’entrada de signes religiosos. no només el vel per part de les alumnes musulmanes o les creus en els cristians. De fet, de les 130 expulsions registrades per aquest motiu, la majoria correspondrien a alumnes amb faldilles negres massa llargues.