Les universitats dels EUA s’enfronten al seu passat esclavista

La Universitat de Georgetown anuncia un tractament preferent en l'admissió dels descendents dels esclaus que van treballar durant anys a la institució. El moviment estudiantil contra el racisme ha posat el focus sobre el passat esclavista de moltes institucions.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 

Estàtua del fundador de Georgetown. / cc by sa Serge Melki (Flickr.com)

El passat esclavista persegueix encara ara moltes de les principals institucions dels Estats Units. També les universitats. El cas més sonat és el de la Universitat de Georgetown, a Maryland, que l’any 1838 va vendre 272 homes, dones i nens esclaus per saldar alguns deutes, i que ara, més d’un segle i mig després, es mostra pionera a l’hora d’intentar reparar els danys causats. El seu president, John J. DeGioia, ha anunciat, entre altres mesures, un tractament preferent en el procés d’admissió a la universitat dels descendents dels esclaus vinculats a la institució –no només els 272–.

La universitat va posar en marxa a l’agost un grup de treball sobre memòria, esclavitud i reconciliació després que al novembre passat els estudiants iniciessin una protesta demanant que es canviés el nom de dos edificis del campus, el Mulledy Hall i el McSherry Hall, que fan referència a dos mossens que van facilitar la venda dels esclaus. Ara les instal·lacions rebran els noms d’Isaac Hawkins, un d’aquells esclaus, i Anne Marie Becraft, fundadora d’una escola per a nenes afroamericanes a mitjans del segle XIX.

El grup de treball ha conclòs també que la universitat hauria d’oferir ajudes econòmiques per als descendents, però aquest extrem no ha estat assumit de moment per la presidència. Malgrat això, els experts consideren que les mesures preses a Georgetown no tenen precedents entre les universitats nord-americanes, moltes de les quals no van ser alienes a l’esclavisme. Recentment Harvard ha anunciat que aixecarà un monument a quatre esclaus que van treballar a la casa del president de la institució, i ha retirat de l’escut de la seva Escola de Dret la referència a una família esclavista.

L’auge del moviment estudiantil contra el racisme als campus ha posat el focus en alguns casos en els llaços de les universitats amb l’esclavisme, coneguts per molts historiadors i cada cop més ciutadans gràcies a la publicació de llibres com Ebony & Ivy: Race, Slavery, and the Troubled History of America’s Universities, de Craig StevenWilder. En aquesta obra s’hi citen grans universitats nord-americanes com Harvard, Princeton, Columbia, Yale o Darmouth. “L’acadèmia mai va estar al marge de l’esclavisme americà. De fet, va estar al costat de l’Església i l’Estat com el tercer pilar de la civilització aixecat sobre l’esclavitud”, afirma Wilder.

Eren les famílies propietàries de cada institució les que posseïen i comercialitzaven amb esclaus. Però rastrejar-ne els descendents és quasi impossible, perquè la majoria d’elles no en guardava cap registre. El cas de Georgetown, segons els historiadors, és una excepció. Els jesuïtes, responsables de la universitat, sí que van deixar constància de la venda dels esclaus que tenien treballant en plantacions, i sobre els quals se sustentava la viabilitat econòmica de la institució.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*