Valors tradicionals i croada contra el llegat de Freire, la política educativa que ja ha començat a executar Bolsonaro

El 2 de gener el nou president del Brasil, Jair Bolsonaro, li va robar un titular al ministre d'Educació que acabava de nomenar: la Secretaria d'Educació, Alfabetització, Diversitat i Inclusió canvia de nom, un primer pas per “formar ciutadans per al mercat laboral” i no “ments esclaves de dominació socialista”.

Víctor Saura
 

Jair Bolsonaro felicita a Ricardo Vélez el dia del nomenament | Foto: twitter @ricardovelez

La política educativa que emprendrà en els pròxims anys Brasil parteix d’una idea que està completament arrelada entre els nous governants, i molt especialment en el president Bolsonaro i el seu ministre d’Educació, Ricardo Vélez Rodríguez. Segons el que l’un i l’altre han declarat reiteradament, durant els últims 15 anys (els dels governs del Partit dels Treballadors) l’escola brasilera ha estat adoctrinant als nens amb ideologia marxista, i per tant la seva prioritat ara és extirpar o depurar el marxisme del sistema educatiu.

Tots dos són afins al moviment Escola sem partido (Escola sense partit), impulsat el 2004 per l’advocat Miguel Nagib per denunciar el suposat adoctrinament que els mestres exercien sobre els seus fills, i que proposa erradicar les ideologies de l’escola. El moviment ha anat agafant força al llarg dels anys, però també opositors, fins al punt que existeix una associació de Professors contra l’Escola Sense Partit, creada per denunciar que el que defensa aquesta entitat atempta contra la llibertat d’expressió a l’aula.

En el cas de Bolsonaro, la seva aversió al comunisme és manifesta. En un tuit publicat el 31 de desembre, poques hores abans de ser investit president, escrivia que “una de les nostres metes per treure al Brasil de les pitjors posicions en les classificacions d’educació del món és combatre la brossa marxista que s’ha instal·lat a les institucions educatives”. Ja durant la campanya electoral, Bolsonaro havia declarat la seva intenció “d’entrar amb un llançaflames al Ministeri d’Educació” per acabar amb el llegat de Paulo Freire.

Qui és el nou ministre?

Vélez Rodríguez és un professor de filosofia colombià de 75 anys que es va instal·lar al Brasil el 1979. Fins aleshores havia estat professor de la Universitat de Medellín, on diversos col·legues van morir per atemptats de les FARC, amb el qual cosa li va proposar a la seva esposa, brasilera, que s’instal·lessin temporalment a Rio de Janeiro. Però la violència va continuar a Colòmbia i Vélez va acabar adquirint la nacionalitat brasilera.

Els anys 80 i 90, Vélez va impartir classes a la Universitat de l’Estat de Rio de Janeiro i a la Universitat Federal de Juiz de Fora, en aquesta última continuava exercint com a professor associat. A Bolsonaro, que és capità a la reserva, el va conèixer fa deu anys, com a professor de l’Escola de l’Estat Major de l’Exèrcit brasiler, si bé la premsa del país atribueix el seu nomenament a la influència d’Olavo de Carvalho, un escriptor brasiler que resideix als Estats Units i al qual se’l considera l’ideòleg de capçalera de Bolsonaro i la nova dreta brasilera. Carvalho porta anys atribuint la decadència d’Occident a la “ideologia de gènere” i el “marxisme cultural”.

També en el seu discurs d’investidura Ricardo Vélez va reiterar que el seu principal objectiu és posar fi al “marxisme cultural” a les escoles. “La ideologia globalista va passar a destruir un a un els valors culturals que regeixen el país: família, església, Estat, pàtria i escola”, va afirmar el nou ministre. Segons va dir, un dels èxits del seu cap ha estat escoltar la veu de pares i mares que estaven farts d’aquesta educació.

Clovis Rossi, un conegut periodista brasiler que escriu a Folha de São Paulo, definia fa algunes setmanes Vélez com “un aiatol·lah”. “Un Aiatol·lah assumeix l’educació al Brasil”, titulava Rossi un article en el qual recordava que Vélez va defensar en el seu blog (ara esborrat) el cop militar brasiler de 1964, definint com a herois als colpistes perquè havien impedit que el marxisme s’apoderés del país. Al periodista li semblava increïble que s’anés a nomenar ministre d’Educació algú que havia menyspreat d’aquesta manera a les desenes de milers de morts, torturats i exiliats a causa d’aquell cop d’estat. “Té tota l’olor de la policia moral adoptada a Iran, entre altres països musulmans com Aràbia Saudita”, escrivia Rossi sobre el futur ministre.

Eliminar el ‘bonisme’ i rescatar l’autoritat del professor

La primera de les decisions en política educativa del nou ministre no ha tingut ni temps d’anunciar-la perquè Bolsonaro se li va avançar. Segons expliquen els mitjans brasilers, l’equip de premsa de Vélez havia anunciat que no faria cap declaració ni concediria entrevistes fins al dia 7, ja que volia conèixer abans el ministeri, però va haver de fer marxa enrere i acceptar preguntes de la premsa perquè el mateix dia 2 Bolsonaro va anunciar a través de Twitter que el seu ministre li canviava el nom a la Secretaria d’Educació Continuada, Alfabetització, Diversitat i Inclusió (Secadi).

La Secadi ja no es dirà així, sinó que serà, simplement, la Secretaria d’Alfabetització. “Cal formar ciutadans per al mercat laboral, l’enfocament oposat als governs anteriors, que intencionalment van invertir en la formació de ments esclaves de les idees de dominació socialista”, resava el tuit del president brasiler.

A Vélez no li va quedar més remei que confirmar la notícia, però no va aclarir a què obeeix el canvi de nom, encara que els analistes han interpretat que l’objectiu és eliminar tota temàtica relativa als drets humans o les minories ètniques o de qualsevol altre tipus. Capaç d’afirmar que preferiria veure al seu fill mort abans que gai, Bolsonaro també es va referir en campanya al que va qualificar de coitadismo (que es podria traduir com bonisme, ja que “coitado” equival a “pobrissó”) com un dels grans mals de l’escola. “Tot és coitadismo. Pobrissó el negre, pobrissona la dona, pobrissó el gai, pobrissons els del nord-est… acabarem amb això”, va declarar. En aquesta mateixa entrevista va oferir la seva solució a “tota aquesta història del bullying”. Quan ell era alumne, va dir, “el grassonet colpejava com tothom, avui el grassonet plora”.

Vélez és una mica més curós amb les seves paraules, especialment des que va saber que anava a ser ministre. Els tuits que ha publicat des del novembre han estat en general asèptics, i fins i tot en un dels últims assegurava que “estem atents als drets, les necessitats i la individualitat de les persones amb discapacitat. A fi de proposar accions eficaces, estem treballant en associació amb el Ministeri de Drets Humans i la Secretaria Especial de les persones amb discapacitat”. En un altre tuit sí que parlava de dignificar els salaris dels docents i de “rescatar la seva autoritat”, una altra idea repetida insistentment pel seu cap.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*