Carta als estudiants universitaris

Aquests dies no he parat de pensar en l'esforç que feu per aprendre durant la vostra estada a la facultat. Molts de vosaltres compagineu els estudis amb feina i feu un veritable trencaclosques per poder encaixar tot amb la vostra vida personal.

Óscar Martínez
 
 
 

iStockphoto

Tinc estudiants que fan veritables esforços per compaginar les classes amb la seva vida personal i laboral. Alguns fan tutories al marge de les classes quan necessiten aclarir algunes coses. El Treball Final de Grau (TFG) els porta moltes hores i molts mals de cap però amb esforç ho acaben lliurant, els defensen i, en molts casos, són moments molt especials perquè demostren tot el canvi personal que els ha suposat el seu pas per la universitat. Els meus desitjos d’insomni per als que esteu fent mal a tanta gent que s’esforça per aprendre.

Fa uns dies vaig penjar aquest missatge a Twitter, resumint la meva indignació per les notícies dels últims dies.

I és que aquests dies no he parat de pensar en l’esforç que feu per aprendre durant la vostra estada a la facultat. Molts de vosaltres compagineu els estudis amb feina i feu un veritable trencaclosques per poder encaixar tot amb la vostra vida personal. Persevereu durant quatre anys de carrera i en la majoria dels casos acabeu el grau amb la satisfacció d’haver tingut una experiència personal que us ha fet canviar significativament. La Universitat dóna l’oportunitat de veure el nostre context, els nostres barris i les nostres ciutats de manera diferent a com les vèiem abans de començar. Fins i tot ens fa veure moltes coses que anteriorment quedaven invisibilitzades.

El pas per la Universitat no només consisteix a aprovar assignatures, encara que també és important i dediqueu moltes hores a fer i refer les desenes d’exercicis que teniu cada semestre. Us aixequeu aviat per assistir a classe i mireu d’aprofitar-les al màxim perquè en breu tindreu una professió que necessita de molt rigor i que la mediocritat d’algunes persones pot fer semblar que no és important. Però a tot això l’acompanya un creixement personal que la majoria de vosaltres valora molt en acabar els estudis.

I feu tot això sense oblidar que heu de compaginar-ho amb la vostra vida personal, que no sempre us permet tot l’espai de concentració que més d’un creu que tenen els joves universitaris.

No he parat de pensar en totes les tutories que feu per complementar el que es parla a classe, per millorar un apartat d’un exercici o per preguntar com podeu dur a terme algun projecte personal vinculat a la vostra formació.

Quan arriben els últims cursos sou capaços de fer totes les hores de pràctiques i apassionar-vos quan fem supervisió. I ho feu encara que tots aquests mesos us suposi menjar al tren i arribar a casa a l’hora de sopar per complir amb totes les vostres responsabilitats. I arribeu rebentats però l’endemà esteu a classe tot i que algun dia costi estar una mica més que de cos present. Molts ho compagineu amb una vida laboral incòmoda amb feines fins i tot precàries si cal, amb la il·lusió que la vida us recompensarà la vostra implicació.

El TFG és un dels majors reptes del grau, però la majoria ho afronteu com una oportunitat de medir-vos a vosaltres mateixos i demostrar tot el que heu après al llarg dels quatre anys. Escriviu i reescriviu el treball una vegada i una altra, i us preneu les tutories amb l’interès de qui sap que el rigor acadèmic, després, té un impacte en la vostra aportació professional. Alguns ploreu dels nervis que suposa un final de carrera intens en què el treball final us enfronta a vosaltres mateixos davant la consecució del títol.

I el mateix us passa als qui decidiu seguir formant-vos amb un Màster o tornar a la Universitat per reciclar algunes qüestions o especialitzar-vos. A vosaltres se us afegeix una vida personal i laboral que us requereix d’una dedicació indiscutible i que us suposarà estudiar i fer exercicis a les dotze de la nit o durant els caps de setmana. Mentre, les vostres famílies miren de comprendre el vostre esforç i vosaltres mireu de no pensar massa en les renúncies momentànies que tot això suposa.

Em sento un privilegiat de poder acompanyar-vos en aquest procés personal que, en els graus, dura quatre anys, i crec que tot el professorat ho sentim així. Us convido a posar en valor tot l’esforç que feu per conèixer-vos a vosaltres mateixes i a aprendre al llarg de tot aquest recorregut. I ho faig sota el convenciment que només els mediocres són capaços d’atorgar-se un títol sense haver trepitjat una aula, sense haver patit per algunes entregues i sense haver aprofitat l’experiència de tot aquest camí pel qual camineu vosaltres.

Així que, benvingudes totes les tutories, preguntes, qüestions, idees, suggeriments i construcció conjunta de la professió. No dubteu a aprofitar aquest temps privilegiat i si per alguna de totes aquestes coses el professorat podem ser còmplices del vostre camí escriviu o atureu-nos en els passadissos.

1 Comment on Carta als estudiants universitaris

  1. Marta Piqueras // 21/04/2018 a les 16:26 // Respon

    Gràcies per les teves paraules Òscar.

    Però al mateix pensem molts alumnes de molts professors, quan rebem una retroacció el dia de Sant Esteve o quan ens contesteu un correu el dia de cap d’any, o quan pengeu un document al campus a les 4 del matí, o quan deixeu d’esmorçar per fer una tutoria, perquè és l’únic moment del dia que teniu lliure. És quan ens donem compte de la feina que feu, i de com deveu anar per arribar a tot.

    Moltes gràcies també pel vostre esforç, la vostre paciència, i per transmetrens la vostra passió pel que feu i ens ensenyeu.

    Marta.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*