Centres de màxima complexitat: buscar projectes per connectar amb el barri

Les escoles de Lleida que compten amb més famílies amb dificultats econòmiques i amb un nombre més elevat d'alumnes d'origen immigrant inicien processos de transformació amb l'objectiu de fer més atractius els seus projectes educatius a les famílies del seu entorn.

Victòria Oliveres
 
 
 

Gairebé un terç de les escoles d’infantil i primària de Lleida estan classificades com a centres de màxima complexitat (CMC). Són les escoles amb més famílies amb majors necessitats econòmiques i amb més immigrants.

Molts d’aquests centres estan estigmatitzats i reben poca demanda. El curs passat van rebre, de mitjana, sol·licituds per un 71% de les seves places. La resta d’escoles públiques, en canvi, de mitjana van rebre un 10% més de sol·licituds que places de les que disposaven i els centres concertats, sol·licituds per un 77%.

Joan Maragall: projecte Magnet per canviar per dins i per fora

Un d’aquests 13 centres és el Joan Maragall, al barri de la Bordeta. La seva directora, Isabel Santiago, explica que l’índex de població immigrada més elevat del barri és a la seva escola i per tant, “en certa manera és un gueto”.

Fa cinc cursos que aquesta escola va iniciar un nou projecte educatiu, emmarcat en el Programa Magnet “Aliances per a l’èxit educatiu” impulsat per la Fundació Jaume Bofill. Consisteix en la col·laboració d’una institució amb el centre educatiu que permet dur a terme un projecte innovador, de qualitat i atractiu per a les famílies. En el seu cas, tenen com a eix vertebrador de totes les matèries la comunicació audiovisual.

Exposició de projectes dels alumnes de l’escola Joan Maragall a l’interior del centre | Foto: Victòria Oliveres

Alguns dels motius inicials per canviar de mètode van ser la necessitat del claustre de fer un canvi i l’observació que els llibres suposaven una càrrega feixuga, tant físicament pels nens com econòmicament per les famílies.

Però també volien aconseguir canvis de portes enfora. Feia temps que veien que queia la matrícula, que no venia ningú a les jornades de portes obertes i que les famílies que hi anaven a fer la inscripció eren d’una tipologia similar. Creien que el projecte Magnet podia “ajudar a canviar la imatge externa del centre”, diu la Isabel.

Santiago explica, però, que tot i que internament les famílies han acollit molt bé el canvi i s’ha obert l’escola al barri, la demanda encara no ha pujat i tampoc ha canviat la composició social.

Tot i això, “la visió de l’escola és diferent”, diu la directora. “Aquell prejudici d”Uf, al Maragall de cap de les maneres!’ ja no hi és”, diu, “moltes famílies no ho posaran de primera opció [l’escola Joan Maragall], però si ho posen com a segona i donat el cas no poguessin entrar a la primera, no els importaria venir aquí”.

La Isabel creu que “no és qüestió que tots fem [el programa] Magnet sinó que tots treballem bé, que tots tinguem un projecte educatiu potent, que preparem els nens pel futur”. A l’administració, li demana “que les polítiques educatives ajudin a no enguetar centres”.

Torre Queralt: un nou institut-escola per guanyar diversitat

L’Institut Escola Torre Queralt també és un centre de màxima complexitat. És l’únic centre públic a Lleida que ofereix totes les etapes de l’educació obligatòria, dels 3 als 16 anys, i un dels 25 a tot Catalunya.

Va néixer fa dos anys de la fusió de dos centres de primària del barri -l’Escola Ginesta i l’Escola Terres de Ponent- amb l’objectiu d’aconseguir que s’hi matriculessin més famílies i fos més representatiu del barri. “Ara tenim la meitat d’alumnes immigrants i a P3 sí que s’han matriculat famílies que han manifestat que els és indiferent compartir l’aula amb alumnes d’origen immigrant, perquè la societat és així”, explica la directora Maite Torrelles.

Alumnes jugant al pati de l’institut escola Torre Queralt | Foto: Victòria Oliveres

Unificar els dos centres no va ser fàcil perquè les famílies i els mestres eren reticents al canvi. “L’ambient del Terres de Ponent era més complex i teníem por a la barreja dels nens i de les cultures”, diu la Rosa, mare d’una alumna de 1r que va començar l’escola a l’antic centre Ginesta. Explica que en aquell moment es va plantejar canviar a la seva filla de centre però que ara està “contentíssima” d’haver-se quedat. “Crec que han apostat molt per aquest projecte i hi tinc molta confiança”, diu la Rosa.

La directora també es mostra satisfeta amb el canvi. “Tot el que s’ha sentit d’aquest institut escola ha estat positiu, i això és molt bo”, diu la Maite. Avisa, però, que hi ha un perill al ser institut escola: que es converteixi en un gueto. “Això és el que més por em fa com a directora. Hem de vigilar que l’alumnat tingui un molt bon professorat, que es vegi la tasca que fan aquests alumnes, que estiguin ben connectats al barri, que fem treball amb xarxa amb altres instituts…”.

A l’administració, li demana “que deixessin de parlar de centres de màxima complexitat, que els posin un altre nom”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*