El teu cervell és major d’edat?

Estudis amb imatges cerebrals mostren que la maduresa d'aquest òrgan, en molts casos, està lluny dels 18 anys, l'edat que separa el menor de l'adult davant un delicte en països com Espanya

Laura Chaparro
 
 

Un estudi a la revista Neuron posa sobre la taula el debat sobre l’edat de maduresa del cervell i anima els científics a influir en els legisladors. Imatge: Fotolia

Amb el DNI no n’hi ha prou per demostrar que ets major d’edat. Encara que hagis complert els divuit anys, encara que visquis sol, acabis d’aprovar el carnet de conduir i puguis comprar alcohol, encara no ets madur. I no perquè ho diguin els teus pares: ho diu el teu cervell.

“La maduració cerebral és un procés continu”, explica Juan Lerma, exdirector de l’Institut de Neurociències d’Alacant (CSIC-UMH). Quan naixem ja tenim totes les regions cerebrals i pràcticament totes les neurones que necessitarem en la vida adulta. El pas del temps modifica les connexions que uneixen aquestes cèl·lules nervioses i les refina perquè la transmissió de la informació sigui més eficient, en un procés que es perllonga fins a la vellesa.

El que diferencia un cervell adolescent d’un adult són canvis molt subtils que, segons els científics, no ocorren als 18 anys. “Aquesta edat l’ha imposat la cultura sense cap correlació neurocientífica”, subratlla Lerma.

Des del punt de vista anatòmic, l’escorça cerebral –que recobreix ambdós hemisferis– acaba de madurar al voltant dels 21 anys. En aquest moment, el seu gruix és mínim i el cablejat que li permet funcionar s’ha refinat tant que no hi ha diferències anatòmiques entre aquest cervell i un altre d’adult, segons el neurocientífic.

Fins el 1978, la majoria d’edat a Espanya eren els 21 anys. Fos per casualitat o per coneixement dels legisladors, alguns investigadors veuen aquesta edat més propera a la maduresa cerebral, encara que altres la retardarien.

Un estudi publicat a la revista Neuron posa sobre la taula aquest debat i anima els científics a fixar una posició comuna que faciliti la comunicació amb els que elaboren les lleis.

“És important que els neurocientífics avaluïn de forma crítica el concepte de maduresa cerebral i que estableixin vies perquè la ciència bàsica es traslladi a aquesta esfera”, planteja Leah H. Somerville, investigadora del Centre per a la Ciència del Cervell de la Universitat de Harvard (EUA) i autora de l’estudi.

La maduresa, a la banqueta

Al nostre país, l’edat penal comença als catorze anys. Fins que el menor compleix els 18 es jutja amb la Llei Orgànica 5/2000 de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Aquesta norma “està orientada cap a la reeducació dels menors d’edat i no com una llei castigadora”, matisa César López Rubio, advocat expert en Dret de Menors i soci fundador del despatx Penal Solutions.

Per sota dels catorze, l’adolescent queda fora del circuit penal, però això no vol dir que les seves possibles actuacions delictives no tinguin conseqüències: s’emmarquen en l’àmbit administratiu. La Fiscalia de Protecció de Menors és l’encarregada de resoldre-les.

Quan es compleixen 18 anys, la majoria d’edat civil coincideix amb la penal, segons estableix l’article 19 del Codi Penal. López Rubio no és aliè al debat de la maduresa del cervell i afirma que hi ha casos en què s’ha plantejat com a atenuant, en posar en dubte la majoria d’edat legal per no correspondre amb la maduresa cerebral o biològica.

“Es pot al·legar de manera individualitzada en algun cas concret, però l’acreditació per a aquest supòsit seria a càrrec de la defensa, que hauria d’acreditar que aquesta persona es troba en una situació especial de maduresa i d’aplicar un atenuant o un eximent en el seu cas”, assenyala el lletrat.

Javier Urra, que va ser el primer Defensor del Menor de la Comunitat de Madrid, ha treballat durant més de trenta anys com a psicòleg forense en la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia i jutjats de menors de Madrid. A més, va participar en l’elaboració de la Llei de responsabilitat penal dels menors i recorda que en la norma es preveu que la maduresa es valori de 18 a 21 anys: “L’aplicació de la Llei actual als majors de 18 anys i menors de 21, prevista en l’article 69 del Codi Penal vigent, la pot acordar el jutge atenent les circumstàncies personals i al grau de maduresa de l’autor, i a la naturalesa i gravetat dels fets. Aquestes persones reben, als efectes d’aquesta Llei, la denominació genèrica de joves“.

No obstant això, segons Urra, aquest matís, que també recull la legislació alemanya, no s’està aplicant. “La pràctica social de tots els països desenvolupats i democràtics és establir la responsabilitat als 18”, indica. La pressió social tampoc permetria que s’augmentés aquesta edat, ja que, com recorda el doctor en Psicologia, la societat advoca per rebaixar-la.

López Ros confia que el límit augmenti quan el nombre de casos sigui prou cridaner i els estudis científics deixin en evidència que l’edat penal ha quedat desfasada. “El Parlament ha d’adequar la llei a la realitat social”, manté. Una opinió que no comparteix Urra. Segons la seva opinió, l’edat actual no es va a revisar.

Una llarga pubertat 

Corba de maduració cerebral en funció de l’edat. Alguns nens de vuit anys tenen índexs de maduració cerebral superiors als de persones de 25. Imatge: Science

Aliens a aquests laberints legals, els nens viuen en una ebullició constant dels seus cervells. Els investigadors calculen que fins als set o vuit anys aquest òrgan és molt permeable, com una esponja que absorbeix coneixements sense descans. Entorn a aquesta edat, ocorren una sèrie de canvis moleculars i la plasticitat disminueix.

Per això l’ideal és aprendre idiomes en la infantesa més primerenca. Susana Martínez-Conde, neurocientífica establerta als EUA, ho confirma. “Les llengües podem aprendre-les d’adults, però no aconseguirem el mateix nivell que si les haguéssim adquirit en la infància”, explica des del seu despatx de la Universitat de l’Estat de Nova York (EUA), on és catedràtica i dirigeix el Laboratori de Neurociència Integrativa.

El desenvolupament cerebral també està marcat per les característiques de cada persona. Així s’explica que alguns nens de vuit anys tinguin índexs de maduració cerebral superiors als de persones de 25, segons un estudi publicat a Science.

Els científics van analitzar les connexions cerebrals de 238 voluntaris entre set i trenta anys mitjançant imatges de ressonància magnètica. Van dissenyar algoritmes amb què, a més de comprovar aquestes diferències excepcionals, s’apreciava que l’adolescència es perllongava fins als 22 anys, quan la connectivitat cerebral tendia a estabilitzar-se.

Aquesta edat no coincideix amb la calculada en altres estudis, en els quals les corbes de creixement de les diferents regions cerebrals s’estabilitzen al voltant dels trenta. La investigadora Ylva Østby, del departament de Psicologia de la Universitat d’Oslo (Noruega), és coautora de diversos d’aquests treballs. “La maduració és un procés gradual, per això fixar un moment temporal per a aquesta maduresa és una qüestió de conveniència. Hi enormes diferències individuals “, explica a Sinc.

Segons la neuropsicòloga, alguns adolescents poden tenir les seves funcions executives –les que dirigeixen la conducta, l’activitat cognitiva i emocional– més desenvolupades que adults de trenta, però no tenen de la seva experiència i saviesa; mentre que altres amb 22 encara necessiten una mica de vigilància per part dels seus pares.

Els adults també canvien

Arribi la maduresa als vint o als trenta, el cervell seguirà modificant-se al llarg dels anys. És més, nombroses investigacions han demostrat com en l’hipocamp i en altres regions se segueixen creant noves neurones.

“Quan ets adult, el cervell continua sent plàstic, segueix canviant”, afirma a Sinc Javier de Felipe, professor d’investigació del CSIC (Institut Cajal-UPM). El cervell no és igual als trenta que als quaranta o als cinquanta. “Canvia la forma de processar la informació, les connexions”, afegeix.

A l’hora de fixar una possible edat de maduresa també hi influeixen els diferents ritmes de cada àrea cerebral. En el cas de l’escorça, als deu anys és molt més gruixuda que en l’edat adulta i es va refinant al llarg dels anys amb diferents tempos, en funció de l’àrea en qüestió.

“Les escorces frontals i temporals s’aprimen a un ritme més lent que les parts posteriors del cervell”, apunta Østby. Per la seva banda, la mielina, que és la substància blanca que recobreix als axons (prolongacions de les neurones), es forma fins a l’edat adulta.

Les diferències entre homes i dones són petites, segons la neuropsicòloga. No obstant això, alguns estudis han mostrat que les hormones sexuals influeixen en la maduració cerebral i que aquesta és una mica més lenta en els homes.

Aquestes imatges obtingudes per l’equip de Ylva Østby reflecteixen, mitjançant un codi de colors, l’edat a la qual cada regió del cervell arriba al 90% del seu bec de desenvolupament. / Cereb Corte

L’entorn modela la ment

El que sí que repercuteix, i molt, en el desenvolupament cerebral és l’entorn. Tot i que els gens tinguin un paper molt important, el medi ambient és qui modela l’evolució de l’òrgan que ens fa humans.

“Durant el procés de maduració, el cervell és més susceptible de canviar i intervé moltíssim el medi ambient, per això l’educació i l’ambient familiar són crítics”, recalca De Felipe. Això explica les diferències cerebrals entre persones amb estudis o professions molt diferents, com músics o matemàtics, amb àrees cerebrals més desenvolupades que d’altres.

Més que l’edat, és la pròpia persona, amb les decisions que va prenent al llarg de la seva vida, la qual pot arribar a marcar l’inici de la seva maduresa. Per alguna cosa Ramón i Cajal afirmava que “tot ésser humà, si s’ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell”.

Aquest és un article publicat a Agència SINC