Claus per fer dels infants bones persones, segons el model de l’educació en valors

“Som l’esperança de la humanitat, i en temps convulsos com els que vivim, citant Simon & Garfunkel, som els ponts sobre aigües turbulentes”. Així tancava Marvin W. Berkowitz la xerrada inaugural de la 44 Conferència de l’Association for Moral Education (AME), que ha reunit durant tres dies més de 400 experts en educació en valors a Barcelona.

Víctor Saura
 
 
 

Marvin W. Berkowitz, al Paranimf de la UB | Foto: Àngel Garcia (cedida pel GREM)

Des de dijous i fins dissabte, més de 400 acadèmics i experts en educació en valors de 45 països s’han trobat a Barcelona per intercanviar idees, experiències i bones pràctiques. Es tracta del primer cop que aquesta conferència, que ja suma 44 edicions, es feia a l’Estat espanyol. La conferència inaugural, pronunciada al Paranimf de la Universitat de Barcelona, la va fer el professor de la Universitat de Missouri-St Louis, Marvin W. Berkowitz, que va ser deixeble de Lawrence Kohlberg, el pare de la teoria del desenvolupament moral i psicosocial, i un dels grans referents universals pel que fa a l’educació en valors.

Berkowitz va començar la conferència amb un aclariment previ que cal recollir: la disciplina que ha aplegat tots aquests acadèmics a Barcelona rep noms diversos en funció del país. Als Estats Units es parla sobretot d’educació moral, si bé l’assignatura que imparteix Berkowitz a la seva universitat és educació del caràcter, ni una expressió ni l’altra s’usen gaire aquí, si bé la referència de l’AME a Catalunya és el GREM (Grup de Recerca en Educació Moral de la Facultat d’Educació de la UB), que sí l’usa per a les seves sigles, malgrat que majoritàriament tendeix a parlar d’educació en valors, una expressió també molt usada en altres països, mentre que n’hi ha d’altres on es parla preferentment d’educació socioemocional. “No m’importa la paraula, mai no hi haurà consens, no malgastem energia tractant de buscar l’expressió que ens agradi a tots”, va aclarir Berkowitz.

La conferència del professor de la Universitat de Missouri-St Louis venia precedida per un enunciat prometedor (How School Can change the world: nurturing the Moral Agents of the future, que es podria traduir per “Com pot l’escola canviar el món: nodrint els agents morals del futur”), i que segons es va veure estava clarament inspirat en el títol del nou llibre que és a punt de publicar: Nurturing the flourishing of human goodness of children (que es podria traduir per “Ajudant que floreixi la bondat humana dels infants”). La idea de fons és molt clara: els educadors han de fer bones persones, perquè és la forma que tenen d’ajudar a fer un món millor. Aquesta és una “missió inevitable”, va dir Berkowitz.  La qüestió és com.

Assistents a la 44 Conferència de l’AME escolten Berkowitz | Foto: Àngel Garcia

“Molt sovint em diuen: dóna’m un mètode, dóna’m una recepta, però això no és una empresa mecànica, sinó orgànica, els models mecànics no funcionen, funcionen els models orgànics”, va explicar Berkowitz. Però hi ha un primer pas, va afegir: “Tot comença amb el mirall, tot educador s’ha de posar davant del mirall i preguntar-se què he de fer perquè els meus alumnes siguin millors persones. I això no s’ensenya als mestres, si més no als dels EUA”.

PRIMED, el full de ruta

No hi ha mètodes ni receptes, només el mirall i prou? Sí que hi ha més. Berkowitz va deixar un sintètic full de ruta pels assistents, que en realitat era una molt sintètica versió del que explica als seus seminaris i del que explicarà al seu llibre. D’aquest model orgànic en diu PRIMED, acrònim de les paraules clau amb les quals resumeix les orientacions bàsiques en aquest camí per “educar pel bé”.

Prioritat (prioritizing character). “Ha de ser una prioritat de veritat, real”, comenta Berkowitz. “I això vol dir que ha de ser la prioritat del líder de l’escola perquè si no ho és tampoc serà la prioritat de l’escola per molt que ho sigui per alguns mestres, que se sentiran frustrats”.

Relacions (building relationships).  Res no funcionarà, adverteix, “si els alumnes no noten que els adults es preocupen realment per ells”. I per tant “has de fer una escola on els nois realment hi vulguin estar, i per fer-la s’han de construir relacions saludables” amb els infants, amb les famílies, amb els mestres, i amb tots els membres de la comunitat educativa. I afegeix: “Molts mestres consideren que pel fet que tenen un gran cor podran construir aquestes relacions de forma natural, i tenen tota la raó, excepte pel que fa als infants que més necessiten aquestes relacions, amb aquests ha de ser una intervenció intencionada”.

Interiorització (fostering intrinsic motivation). “Hem d’aconseguir que l’infant realment interioritzi els valors i missatges morals, aquest GPS moral, i que per tant la motivació sigui intrínseca”, diu Berkowitz. I per fer-ho “han de sentir que formen part d’aquesta comunitat de valors i que són respectats, que la seva veu importa”. Això s’aconsegueix amb els adults com a models, i d’aquí que la següent lletra sigui la m.

Models (modeling character).  Molts mestres, comenta Berkowitz, “es pensen que tenen la capa d’invisibilitat de Harry Potter, o sigui que quan no volen ser vistos ni escoltats automàticament no ho són; però ningú de nosaltres té aquesta capa, els nens veuen i escolten cada cosa que fem”. Una famosa frase de Ralph Waldo Emerson il·lustra aquesta idea que vol transmetre. Deia el filòsof i poeta nord-americà: “Les teves accions parlen tan alt que no puc sentir ni una paraula del que dius”. Per tant, educar no és tant el que expliques sinó l’exemple que dónes. “Educar no és una feina, no és una professió, és una crida. Una crida a servir els infants, i per això has de ser un model”, sentencia Berkowitz.

Empoderament (empowering all stakeholders). Una de les coses que diu Berkowitz que va aprendre de Kohlberg  és que “això va de democràcia, de compartir poder. Aconseguiràs que els alumnes estiguin atents als teus missatges quan notin que són coautors d’aquest viatge, que la seva veu és escoltada i ens importa, que la veu pren decisions”. Democratitzar les escoles ha estat sempre un dels propòsits del moviment per l’educació en valors.  “Encara molt educadors no ho entenen –lamenta Berkowitz–. L’educació a tot el món tendeix a ser autoritària, i a molts professors, fins i tot bons professors que es dediquen en cos i ànima als seus alumnes, els aterra donar veu als seus alumnes, i així les escoles semblen més presons que democràcies”. I un missatge als congregats: “Hem d’aconseguir que els mestres entenguin que si vols que els teus alumnes siguin éssers humans responsables els hi has de donar responsabilitat”.

Desenvolupament amb perspectiva (designing from the perspective of long-term student development). “De què serveixen les coses que fas a l’escola si tenen un efecte immediat i res més?”, es pregunta Berkowitz. “Hem de pensar en el llarg termini i entendre quines són les coses que canvien la gent en el llarg termini, és el que aquesta associació ve fent des de fa 44 anys!”. “Jo sempre dic als mestres d’infantil que teniu una benedicció –afegeix–, perquè t’arriben els nens amb 4 o 5 anys i després els vas veient créixer, mentre que aquells mestres que els agafen amb 12 no sabien ni que existien fins que entren per primer cop a classe, els tenen durant 9 mesos i no els tornen a veure, i per tant els costarà més tenir aquesta perspectiva del desenvolupament”.

La ‘salsa secreta’

Doncs al final sembla que sí que hi havia una recepta, perquè Berkowitz va tancar la seva xerrada oferint una pinzellada del que en diu “la salsa secreta”, que també exposa amb paraules claus. I aquestes són: 1) Autèntica (l’escola ha de creure de veritat en l’educació en valors); 2) Estratègica (no es pot improvisar, s’han de seguir models lògics); Intencionada (res no passarà per si mateix, s’ha d’intervenir); Guiada (el mateix nom ho indica); Comprensiva (no es poden fer pedaços) i Sostinguda (demana temps, i per tant no desanimar-se si els resultats no són immediats). “Si no ho fas així no arribaràs a la meta… encara que en realitat no hi ha cap meta final”, conclou Berkowitz.

Marvin W. Berkowitz | Foto: Àngel Garcia

2 Comentaris on Claus per fer dels infants bones persones, segons el model de l’educació en valors

  1. Ara va i resulta que saben també el secret de la bondat, i que si els alumnes no ixen bons de l’escola és que resulta que no hem aplicat la recepta. I la discussió sobre la natura humana millor la deixem de banda. I de la llibertat, doncs això.

    I dels fills de bones famílies de Sarrià, Sant Gervasi i la Dreta de l’Eixample que han anat a una escola amb valors, que ha tractat els valors i que ha fet una tasca profunda d’educació emocional, i que es dediquen a anar a apallissar indigents per rematar les nits de dissabte, millor no en parlem, no siga cosa que se’ns desmunte el xiringuito.

    Estic fartet de tanta pantomima.

  2. Es un gran article. Moltes gràcies.
    Especialment interessant la idea de ser proactius i intervenir quan els infants i joves ho necessiten. No es suficient estar disponible.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*