“Com a substitut, vas perdut si comences el primer dia de curs”

Més de 5.000 mestres substituts han aterrat a escoles i instituts el primer dia de curs. "Acaba repercutint en menys qualitat a l'hora de treballar", expliquen

Xavier Puig i Sedano
 
 

Els mestres han perdut més d'un 40% del poder adquisitiu. /EDU BAYER.

Imatge d’arxiu. /EDU BAYER.

Encarar una classe d’entre 25 i 30 infants o joves per primer cop és un repte per qualsevol mestre, per molts anys de docència que acumuli a les seves espatlles. La dificultat s’accentua però, si abans no has tingut l’oportunitat de conèixer el centre on treballaràs, el curs on hauràs de fer la teva feina o els companys amb qui faràs equip. Aquest ha estat el cas, aquest any, de 5.192 professors substituts que s’han incorporar a la feina el dia 14 de setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar, en comptes del dia 1, data en que els centres comencen la seva activitat preparativa.

A en Gabriel, mestre d’una escola de Mataró, el van trucar el mateix dilluns al matí per incorporar-se al cap d’unes hores com a tutor a la que serà la seva escola en els propers mesos. “Entres a l’aula sense conèixer ni tan sols les instal·lacions. No he pogut veure com funcionen les programacions, el funcionament intern… entrar el dia 14 suposa un munt d’informació estressant“, lamenta aquest docent. “Cada centre és un món i cal una persona que enlloc de fer suport real a l’aula et va guiant”, afegeix l’Anna, una mestra d’educació especial i tutora que ja fa dos anys que es troba en aquesta situació al setembre. El treball conjunt amb altres docents és una de les coses que més es troben a faltar; “Als mestres ens representa un trasbals, no he pogut parlar amb les paral·leles [el tutor d’una mateixa línea], la gent del cicle… un cop comença el curs és més difícil i tot acaba repercutint en menys qualitat a l’hora de treballar”, conclou en Gabriel.

La cobertura tardana de les baixes està amparada en un decret del Ministeri d’Educació de l’abril del 2012, que establia les substitucions a partir del desè dia de baixa amb l’objectiu de retallar despeses, una mesura a Catalunya s’ha aplicat de manera desigual. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha reiterat en diverses ocasions que les baixes de mestres d’infantil, de centres d’educació especial o d’escoles en entors empobrits se substitueixen des del primer dia, mentre que els tutors, des del sisè.

En aquest cas, el Departament d’Educació de la Generalitat va nomenar els substituts els dies 9 i 10 de setembre perquè, argumenten, “és quan sabem les baixes i les reduccions de jornada, fins que no les tenim totes no fem els nomenaments”. Ensenyament apunta que dels 5.192 substituts, 2.875 són reduccions de jornada. Els sindicats de professors, tanmateix, denuncien que bona part de les baixes sí que es coneixen en acabar el curs anterior i atribueixen aquestes assignacions tardanes a raons d’estalvi econòmic. “El departament sap les baixes que hi ha, però ho fan per estalviar […] Si hagués començat el dia 1 cobraria vacances”, exposa l’Anna.

L’aterratge dels docents el primer dia de curs no només suposa un problema per als nouvinguts. Les tasques de preparació que aquests deixen de fer recauen sobre l’equip de mestres que sí que és al centre des del dia 1 de setembre. “Tot el tema organitzatiu, traspàs d’alumnat, materials, projectes d’escola… Aquesta gent no en sap res i els hem d’anar acompanyant; no tenen cap informació i això carrega la direcció” explica la directora de l’escola Bernat de Boïl de Barcelona, que afegeix que les mancances es cobreixen “posant hores extres”. Des del departament d’Educació s’afirma que el professor substitut no ha de realitzar la feina preparatòria perquè la fa el titular de la plaça, però, segons l’Ana “les programacions les acaben fent els substituts”. Són professors d’última hora: “Com a substitut, vas perdut si comences el primer dia de curs”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*