Coneixement compartit, talent ‘sènior’ per tutoritzar treballs de recerca de l’alumnat de Batxillerat i de Grau

Un projecte impulsat per la professora emèrita de la UAB Maria Jesús Comellas posa en contacte tres generacions (professionals jubilats-professorat-estudiants) per col·laborar en l’elaboració de treballs de recerca i, de passada, contribuir a canviar la mirada de la societat envers la gent gran.

Víctor Saura
 
 
 

Trobada recent de la xarxa de mentors. Maria Jesús Comellas, a la foto d’adalt a la dreta.

El treball de recerca (TR) és un dels grans maldecaps de l’alumne de batxillerat. Es comença a preparar a 1r i s’entrega a 2n, i computa un 10% de la nota final. I ho és també pel professor, perquè acostuma a tutoritzar uns quants treballs al mateix temps, alguns dels quals sobre temàtiques triades per l’alumne que dominen poc o gens. Però també hi pot haver un suport extern i ara, a més, un projecte impulsat per la professora emèrita de la UAB Maria Jesús Comellas permet que l’alumnat trobi una persona mentora que disposa de més temps lliure, coneixements específics de la temàtica escollida, molta experiència professional i sobretot moltes ganes de participar i col·laborar. La persona sènior.

Aquest projecte es diu XEC3 (Xarxa d’Expertesa per a la Construcció del Coneixement Compartit) i, explicat breument, consisteix a posar en contacte persones jubilades (professorat en diferents institucions educatives, professionals i  altres persones expertes en un determinat àmbit del coneixement), amb alumnat que necessiti una persona mentora externa per al seu TR. El guany, explica Comellas, és tridireccional: l’alumne troba una persona molt ben preparada per acompanyar-lo en la seva recerca, el docent troba un suport de gran vàlua, i la persona mentora troba un estímul intel·lectual i la recompensa d’ajudar la persona jove i col·laborar amb el professorat. El projecte el va posar en marxa Comellas fa 5 anys, de forma experimental, i avui ja compta amb una trentena de treballs realitzats amb èxit i una base de dades d’un centenar de mentors, cadascú dels quals amb el seu perfil d’expertesa i l’àmbit territorial que pot abastar.

“Quan una persona es jubila experimenta una certa pèrdua d’identitat, però qui ha estat treballant en el camp de la salut, les lleis, la música, l’enginyeria, l’educació, etc. continua sentin vinculació amb aquests sabers i camps professionals i aquesta és una manera de seguir traient profit del seu talent”, comenta Comellas, la qual subratlla que aconseguir un envelliment actiu té uns evidents beneficis per la persona però també per la societat en forma d’aprofitament del capital cultural i, també, d’estalvi en despesa mèdica i farmacològica. “La fins ara anomenada tercera edat pot durar 20 o 30 anys. El primer any viatges, el segon endreces tot allò que mai havies endreçat… i després què? Jo no vull 20 anys sabàtics!”, exclama aquesta professora d’orientació educativa, que s’ha hagut de jubilar als 74, després de 42 exercint la docència a la UAB. Comellas és una autora prolífica i té altres projectes en marxa que la mantenen ben ocupada. Per exemple, a diversos municipis de les comarques de Barcelona dinamitza uns “Espais de debat educatiu” adreçats a famílies, que promou la Diputació de Barcelona.

El projecte no el va tirar endavant sense abans desenvolupar una sòlida base metodològica, que va recollir en el llibre Generación sénior y mentoría. Construir conocimiento mediante relaciones multigeneracionales (Octaedro, 2017). Abans, havia reflexionat sobre el potencial educador dels avis i les àvies, i sobre els estereotips que acompanyen la generació sènior, al llibre Àvies i avis que malcrien… i eduquen (Eumo, 2015). El projecte agafa un impuls a partir del moment que se signa un conveni amb la UAB, que s’ha fet extensiu a la UVic i que es busca fer-lo extensiu a altres universitats, sense contrapartides econòmiques. Les universitats avalen el projecte i la Xarxa es compromet a realitzar-hi un seminari anual i a informar de l’evolució del projecte.

Cicles formatius, graus, màsters…

El creixement exponencial de la XEC3 sembla inqüestionable. Hi ha una gran pedrera de persones jubilades que podrien mentoritzar un TR i estarien encantades de fer-ho. Però és que cada any cursen batxillerat més de 30.000 alumnes a tota Catalunya. I el model es pot exportar a la universitat, amb els TFG (Treball de Final de Grau) i TFM (Treball de Final de Màster), o a cicles formatius, apunta Comellas. De fet, quatre  dels treballs que actualment estan mentoritzant ja són TFG de dues universitats.

La qüestió és com es posa en contacte l’alumnat i el professorat que tutoritza el treball amb la persona mentora ideal pel tema del treball que es planteja fer. Això és el que fa la xarxa, el nucli dur de la qual, a banda de Comellas, el formen també Carme Bosch, Carme Guitart, Montse Serrats, Mercè Adan, Carme Triadó i Carme Bonvehi, totes elles membres del GRODE (Grup de Recerca Orientació i Desenvolupament Educatiu). Es tracta d’una tasca que encara pot fer-se sense gairebé estructura administrativa, però totes són conscients que en la mesura que creixi la demanda (i el potencial és enorme) això serà insostenible.

Fins ara, s’han dut a terme experiències amb alumnes de cinc instituts públics i 2 concertats. Es tracta dels instituts Mediterrània (Castelldefels), Marianao (Sant Boi), Maragall (Barcelona), Banús (Cerdanyola) i Montpedrós (Santa Coloma de Cervelló), de l’Escola Pia de Caldes de Montbui i del Joan XXIII de l’Hospitalet, a més de dues universitats: Blanquerna i UVic. “Ens han demanat de fer treballs sobre temes tan variats com fissió nuclear, bitcoins, inseminació artificial, la relació entre la música de Franz Litz i Chopin, alzheimer, esclerosi múltiple, anàlisi clínica i immunologia, entre altres, i sempre hem trobat la persona que pogués fer la mentoria, la resposta és sempre molt positiva”, diu Comellas.

A més mentors, més àmbits de coneixement

La forma d’operar és molt senzilla. Tant les persones candidates a fer la mentoria com l’alumnat o el professorat que vulguin participar a la xarxa només s’han de registrar a la web. I la xarxa fa la feina per posar-los en contacte. De moment, poden triar entre algun dels 19 àmbits del coneixement que s’oferten, per cadascun dels quals hi ha diverses subàrees, i  en tots ells ja hi ha persones mentores. La idea és que a mesura que el grup de mentors vagi creixent la llista de temes també es vagi ampliant.

A partir de la demanda des de la xarxa s’envia la proposta a la persona mentora. Si l’accepta, es realitza una trobada inicial entre la persona del centre educatiu que tutoritza el treball, l’alumne i la persona sènior. En aquesta reunió es decideix la freqüència, els espais que faciliti el centre o altres llocs on continuar l’acompanyament i valorar les aportacions, les necessitats i els intercanvis per avançar en el treball i s’inicia la relació de la persona sènior amb l’alumne.  El grup de la xarxa va fent el seguiment i acompanya al llarg de tot el procés, que finalitza amb la defensa del treball.

4 Comentaris on Coneixement compartit, talent ‘sènior’ per tutoritzar treballs de recerca de l’alumnat de Batxillerat i de Grau

  1. Jaume Cela Ollé Jaume Cela // 25/06/2019 a les 11:25 // Respon

    Una gran iniciativa i un honor participar-hi.

  2. Excelente iniciativa , felicitaciones!

  3. Amparo Vázquez // 26/06/2019 a les 12:23 // Respon

    No coneixia aquesta xarxa i possibilitat. M’encanta la idea i penso que és magnífica.

  4. Pilar G-N V // 27/06/2019 a les 15:08 // Respon

    Genial! En la línia de SECOT, q conec, compartir aprenentatge, idees, experiència… i fer d la mitjana d’edat 😉 la ideal per impulsar i desenvolupar qualsevol repte i objectius! Endavant

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*