La demanda creixent d’educació pública a Barcelona desborda barris com el Poblenou

El Consorci d'Educació surt al pas dels temors de les famílies per assegurar que "totes les zones d’escolarització podran donar resposta a les demandes de les famílies residents"

Pau Rodríguez
 
 
 

Pati de l’institut Quatre Cantons del Poblenou

Al barri del Poblenou de Barcelona hi falten instituts públics. Així ho reclamen els veïns, que han organitzat aquest diumenge una manifestació per protestar contra la massificació dels centres de Secundària de la seva zona. Segons els càlculs de les famílies, uns 50 escolars podrien quedar fora de les places públiques actuals, un temor que el Consorci d’Educació, en ple procés d’assignació de preinscripcions, s’afanya a dissipar: “Podem avançar que totes les zones d’escolarització podran donar resposta a les demandes de les famílies residents”, afirmen en un comunicat. La solució podria passar per habilitar mòduls prefabricats –els denominats bolets– adjacents a centres com l’institut Icària o el Maria Espinal, tot i que aquest extrem no el confirmarà l’Administració fins que hagi acabat el procés d’adjudicació de places.

L’auge de demanda de places públiques a Barcelona, sumat al pic demogràfic que estan assumint des de fa uns anys els centres de Secundària, fa que les aules d’instituts d’alguns barris, sobretot el Poblenou i també Gràcia, s’hagin quedat petites. I encara més: aquest fenomen s’aguditza pel fet que molts d’aquests centres són percebuts com a pedagògicament punters, cosa que alimenta les “preferències” de les famílies, segons reconeix el Consorci. Així i tot, des de l’Administració treuen ferro a l’assumpte i asseguren que dels 65 centres de Secundària que hi ha a Barcelona, només quatre tenen una demanda considerada “alta”, és a dir, superior a 40 sol·licituds per grup classe. 

La protesta del Poblenou –convocada per la Plataforma per l’Educació Pública del barri– s’inscriu dins el malestar del col·lectiu barceloní de pares i mares, les Famílies Sense Places, que es queixen des de fa diversos cursos que no hi ha prou oferta pública escolar a la capital catalana. Pel curs 2017-2018, les sol·licituds de pública a l’ESO han crescut un 5,79%. De 4.692 el curs passat s’ha arribat a 4.876, motiu pel qual l’Administració ha previst 4.941 places de cara al setembre. 

“Hi ha una tendència de més confiança en la pública”, va reconèixer l’any passat la gerent del Consorci, Mercè Massa. També a Primària. Això es nota en la diferència de demanda entre centres concertats i públics. Si el curs 2012-2013 hi havia 1.000 sol·licituds més a la concertada que a la pública, en cinc anys aquesta bretxa s’ha reduït a 86, cosa que situa una i altra al mateix nivell de demanda: el 50,3% de famílies escull centres de titularitat privada, i el 49,7%, pública.

Per fer front a aquest canvi de dinàmica, l’Administració ha creat per al curs vinent sis noves escoles, cinc de les quals estaran de moment en barracons. Es tracta de l’Eixample I (ubicada a la presó Model), l’Eixample II, el Cartagena, Flor de Maig, Anglesola i Gràcia. Pel que fa a Secundària, es posaran en marxa el nou centre Martí Pous i instituts-escola que donaran continuïtat a centres de Primària com és el cas de l’escola Antaviana o El Til·ler. Fins al moment, “hi ha una bona demanda dels instituts-escola”, celebren des del Consorci.

Les famílies demanen “més planificació”

Les famílies del Poblenou que se citin aquest diumenge a les 11 h al Camí Antic de València protestaran per la manca de places no només en l’actual curs, sinó per la d’anys anteriors i pels que vindran en el futur. Aquest barri, que ha viscut un increment poblacional important, es queixa que la resposta de l’Administració a la sol·licitud creixent d’oferta pública ha estat “posar pegats”, tal com Albert Montes, pare de l’escola Arenal de Llevant, es refereix als bolets que han proliferat a la majoria de centres del barri. “El que ens cal és una planificació que vagi més enllà de sortir el pas cada any a la manca de places”, critica. Les AMPA retreuen a l’Administració s’esperi cada curs a les preinscripcions per prendre la decisions de crear nous bolets quan amb dades del padró es podria preveure el creixement de la demanda.

És per això que la plataforma en què participa ja avisa que el curs vinent serà pitjor, perquè podrien faltar més de 70 places, tenint en compte que l’escola de nova creació Sant Martí, que aquest mes de juny veu sortir una primera promoció de dues línies cap a Secundària, l’any vinent en tindrà una de tres. “Si ja hi ha problemes ara, imagina’t”, tem Montes. Això ha provocat que dos dels quatre instituts del barri hagin arribat a quatre línies i amb la possibilitat de tenir-ne cinc al setembre, si se’ls acaba col·locant un altre mòdul. El que reclamen els veïns es que s’acabi construïnt el nou institut 22@, que fa anys que té un solar a punt.

Més enllà de la demografia del barri, les famílies també expliquen l’auge de demanda d’escoles públiques per la qualitat dels centres de la zona, molts d’ells membres destacats de xarxes innovadores com Xarxes pel Canvi, la iniciativa del Consorci per fer arribar els canvis pedagògics a tots els seus centres en una aliança amb Escola Nova 21 o Rosa Sensat. “La qualitat de la pública en aquest barri és molt alta i el grau de satisfacció per part de les famílies, també. I això s’ha de mantenir”, reclama Montes. Aquest fet ha comportat també que famílies d’altres barris es preinscriguin a les escoles del Poblenou. Els números del Consorci assenyalen que als centres d’aquest barri s’hi han preinscrit més infants dels que hi ha empadronats.

  • Julián García

    En primer lloc, gràcies per l’article.

    Però, com a membre de la Plataforma en Defensa de l’Educació Pública del Poblenou, voldria fer alguna puntualització:

    – On diu: “habilitar mòduls prefabricats -els denominats bolets-“, dir que els bolets no són mòduls prefabricats, són línies extra afegides en cursos puntualment: al Poblenou totes les escoles i instituts en tenen un o més, amb el que això comporta de pèrdua d’espais construïts als centres amb altres finalitats, com aules d’idiomes, reforç, desdoblament, etc. Els mòduls prefabricats són els “barracons”, als quals ara mateix tenim un institut (Maria Espinalt) i una escola (Flor de Maig) i en breu, una part de La Mar Bella. És a dir, els bolets (o també els augments de ràtio, que es donen habitualment al barri), en el pitjor dels casos, podrien una solució a problemes puntuals, però no una solució que l’administració fa servir any rere any, com està passant al Poblenou.

    – La Plataforma en Defensa de l’Educació Pública del Poblenou no s’integra en el col·lectiu “Famílies Sense Places”, com es diu al tercer paràgraf. De fet, formalment, no està integrada en cap col·lectiu, és una representació d’AMPAs i AFAs del Poblenou, juntament amb l’Associació de Veïns/es. En tot cas, seria l’equivalent a l’Assemblea Groga, que al Poblenou no s’articula com a tal. És a dir, no parlem només de la falta de places, que també, sinó de les condicions en les quals estan aquestes places: al Poblenou els centres estan massificats i amb senzills càlculs és evident que calen més escoles i instituts (en concret, al ritme actual, al 2025 hi hauria 168 nens i nenes sense plaça a cap institut, una xifra major que la que pot assolir un nou institut. Són xifres reals de nens i nenes que ara estan a les escoles de primària, d’aquí el que es comenta a l’article de l’Institut, no planificat encara, 22@).

    – En resum, i com sí que es diu a l’article, el que es demanda des del Poblenou és una veritable PLANIFICACIÓ a llarg termini, a partir de les xifres del cens de cara a P3 i, sobretot, amb les xifres d’alumnat a les escoles -xifres concretes- de cara a l’institut.

    Ens veiem diumenge a les 11h, a Camí Antic de València amb Espronceda!