Crida per retrobar mestres i pares de les antigues escoles del CEPEPC

Un grup de mestres que van pertànyer al Col·lectiu d'Escoles per a l'Escola Pública Catalana (CEPEPC) estan organitzant una trobada i acte d'homenatge a qui va ser-ne impulsor i coordinador, Carles Martínez Echalar, traspassat l'any 2013.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

L’acte tindrà lloc el 4 d’abril a la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. “Tenim dificultats per localitzar als mestres i pares del CEPEPC, estem anant escola per escola, però molts ja no estan en actiu; esperem que el fet que moltes escoles hagin fet els 50 anys recentment ajudi a localitzar-los”, explica Quim Lázaro, president de l’associació de mestres jubilats Rella, i un dels promotors de la trobada.

El CEPEPC es va crear el 1978. L’integraven una vuitantena d’escoles, impulsades la major part per grups de pares i mestres vinculats a Rosa Sensat, moltes d’elles en règim de cooperatives, i amb l’arribada de la democràcia van fixar-se l’objectiu d’integrar-se a la xarxa d’escoles públiques, tenint en compte el gran dèficit de places d’escola pública que hi havia aleshores a Catalunya. La Generalitat va assumir les competències en educació l’any 1981 i en principi no va veure bé la idea, per la qual cosa es van organitzar diversos actes reivindicatius i recollides de firmes.

L’any 1983, amb Joan Guitart com a conseller d’Ensenyament, i el paper clau de Marta Mata i Teresa Calçada com a diputades -respectivament- del PSC i el PSUC, el Parlament aprova la llei que feia possible aquesta integració, i, a poc a poc, des d’aleshores i fins al 1988, la major part d’aquestes escoles (unes poques desisteixen pel camí) passen a formar part del sistema públic. El procés era molt complex, ja que suposava un traspàs de patrimoni (si n’hi havia) i de personal, però també adequar-se als criteris d’organització del Departament. En total un centenar d’escoles demanen la integració, de les quals una setantena són del CEPEPC. Aproximadament, 1.200 docents i 25.000 alumnes.

Segons recorda Anna Piguillem en una recent entrevista publicada a El Vallenc, “les escoles del CEPEPC foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició pedagògica catalana d’escola activa, d’abans de la guerra del 1936. Estigueren presents, per tant, a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica que s’estengueren posteriorment per tot l’Estat espanyol i inspiraren la reforma del sistema educatiu dels anys noranta”. En unes fitxes publicades per Rosa Sensat amb motiu de l’escola d’estiu de 2013, en el qual es recordava la història del Col·lectiu, quedava ben clar que “la incorporació d’aquestes escoles a la xarxa pública va tenir un fort cost social i pedagògic”.

Escoles del CEPEPC

Entre d’altres, totes aquestes van ser escoles del CEPEPC

  • Badalona: Angelus, Artur Martorell, Gitanjali, Jungfrau.
  • Barcelona: Àngels Garriga, Antanviana/Ton i Guida, Arrels, Baloo, Barrufet, Carlit-Liceu Gonzaga, Costa i Llobera, Dovella, Elaia/Joan Miró, Estel, Graziel·la, Heura, Icària, Ítaca, Lavínia, Nostra Senyora del Fort, Orlandai, Pau Casals, Pau i Justícia, Pit roig, Pompeu Fabra, Roure-Mallorca, Santa Maria de Vallvidrera, Santa Pau, Societat Cooperativa Fraussa, Soic, Tàber, Tàbor, Turó del Cargol, Vallvidrera, Xiroi.
  • Caldes de Montbui: Montbui
  • Castelldefels: Edumar
  • Cervelló: Ènnec Bonfill
  • Cornella de Llobregat: Benjamí i la Icaria, Europa, Institut Escalar, Sant Miquel
  • El Vendrell: Santa Teresa
  • Esparreguera: Montserrat
  • Esplugues de Llobregat: Lola Anglada
  • Granollers: Sant Esteve
  • L’Hospitalet de Llobregat: Estel, Patufet-Sant Jordi, Sant Josep el Pi
  • Lleida: Alba, Espiga-Sant Jordi, Sant Jordi
  • Mataró: Anxaneta
  • Montcada i Reixac: Can Sant Joan
  • Premià de Mar: El Dofí
  • Reus: Montsant, Mowgli
  • Rubí: Schola, Torre de la Llebre
  • Sabadell: Joanot AIisanda, Narcisa Freixas, Nostra Llar, Ribatallada, Sant Gregori
  • Sant Boi de Llobregat: Barrufet, Sant Rafael
  • Sant Just Desvern: Montseny
  • Tarragona: Pax
  • Terrassa: la Roda
  • Valls: Enxaneta
  • Vic: Andersen, Sant Albert
  • Vilanova i la Geltrú: Cossetània, Llebetx

46 Comentaris on Crida per retrobar mestres i pares de les antigues escoles del CEPEPC

  1. Mercè Foguet // 26/02/2019 a les 10:21 // Respon

    Bones,
    L’escola de Terrassa és La Roda no La Rosa.
    A Sabadell falta Escola Nostra Llar i Escola Riba tallada.
    Gràcies

  2. Jaume Cela Ollé Jaume Cela Ollé // 26/02/2019 a les 10:54 // Respon

    Magnífica iniciativa i un bon moment perquè les facultats de Ciències de l’Educació recordin què va ser el CEPEPC

  3. Joan M Girona // 26/02/2019 a les 11:00 // Respon

    Diria que falta Pit-Roig de Barcelona

  4. neus lalueza monleon // 26/02/2019 a les 15:54 // Respon
  5. Ma Carme Cisquella Balasch // 26/02/2019 a les 23:11 // Respon

    També falta l’escola Ènnec Bonfill a Cervelló

  6. Falta l’escola Costa i Llobera de Barcelona, el seu primer director Pere Darder i un dels fundadors de l’escola, també va ser un dels membres vinculats a la creació de Rosa Sensat.

  7. Mariano Royo // 27/02/2019 a les 8:56 // Respon

    Falta l’Escola Arrel, per favor! i Heure, sisplau!

  8. ISABEL TRIAS // 27/02/2019 a les 12:59 // Respon

    Hi falta l’Escola Xiroi de Sant Andreu del Palomar, avui desapareguda.
    Gràcies

  9. Gemma Sitjà // 27/02/2019 a les 13:01 // Respon

    Falta la cooperativa escolar Icària, de Barcelona, al barri de la Sagrera

  10. Imma Clarà // 27/02/2019 a les 14:28 // Respon

    Vaig ser mare de l’escola Santa Pau i del seu Consell Escolar.

  11. nausica vidal // 27/02/2019 a les 15:16 // Respon

    Falta l’escola Alba de Lleida

  12. Neus valldeperas // 27/02/2019 a les 15:46 // Respon

    Som una família que hi va portar els fills i vam ser part de l.ampa sempre

  13. Conxita Güell // 27/02/2019 a les 15:54 // Respon

    Bon dia. A la llista hi falta l’escola Icària de Barcelona. La podríeu afegir? Moltes gràcies

  14. Rosabel Casajoana // 27/02/2019 a les 16:31 // Respon

    A Barcelona falta l’escola Orlandai, Heura, l’escola de Vallvidrera i també falten les de Vic

  15. Falta el Turó del Cargol de Barcelona!

  16. Gemma Heras // 27/02/2019 a les 23:16 // Respon

    De Vic falten les escoles Sant Albert i Andersen. Que al passar a públiques es van fusionar i ca quedar Andersen.
    De Barcelona falta l’escola Sagrada Família del c/Sardenya. Hi havíem fet algunes assemblees.

  17. Falta l’Escola Taber de Barcelona

  18. Recordes? M’ha fet gràcies

  19. Anna Real Giralt // 01/03/2019 a les 17:56 // Respon

    Jo vaig ser mare de l’escola Jungfrau de Badalona, vaig viure les dues etapes

  20. Jordi Canelles // 02/03/2019 a les 21:53 // Respon

    Falta D’ovella de Barcelona

  21. Jordi Canelles // 02/03/2019 a les 21:55 // Respon

    Error del corrector: és Dovella i no d’ovella

  22. Montserrat Bastardes // 04/03/2019 a les 17:18 // Respon

    En el llibre les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona, memoria historica 1932-2007 on parla del Cepepc hi ha un llistat d’escoles. Les escoles bressol hi vam participar uns quants anys.

  23. Bona iniciativa!! Falta l’escola Pau Casals de Gràcia. Jo en vaig ser alumna 81-89 i recordo totes les mogudes per passar a publica. Teníem els mestres de vaga i ens organitzavem per fer-nos les classes entre companys al parc.

  24. juliana Bacardit iGarriga // 07/03/2019 a les 20:29 // Respon

    Sóc mare de l’Anxaneta de Mataró

  25. Diria que falta el Montseny de Poblenou i Verneda

  26. Antoni Plans i Lladós // 28/03/2019 a les 5:24 // Respon

    Nosaltres vam portar un fill i una filla primer a l’Escola Nau al carrer Amistat de Premià de Mar i després a l’Escola Itaca de les Corts. El nostre pis a Barcelona el vam escollir proper de l’escola activa que vam trobar. Les dues escoles foren cooperatives del CEPEC.

  27. Mariano Royo Arpón // 03/04/2019 a les 9:14 // Respon

    Escola Arrel, no Arrels.

    Gràcies

  28. M. Antònia Canals Paz // 09/04/2019 a les 2:09 // Respon

    He llegit tard la notícia de la trobada. Quin greu!
    Veig que es van recollir dades de contacte dels assistents i que es va fer una crida per futures trobades.
    Sóc mestra i directora de l’Escola Àngelus, de Badalona.El 1988 ens vàrem fusionar amb una escola pública del nostre mateix barri i des d’aquell moment som escola Salvador Espriu.
    Només en quedem quatre, del CEPEPC, i a poc de jubilar-nos.
    Us deixo el meu mail, per futures trobades o accions. També em podeu trobar a l’escola, on encara sóc directora.
    Moltes gràcies.
    M. Antònia Canals i Paz

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*