De clients a ciutadans: cultura democràtica i educació

Només s’aprèn allò que es viu. Es tracta de promoure l’experiència vital de la democràcia. De fer-ho al llarg de la vida, ja amb els infants, i en els diversos àmbits relacionals i espais educatius; a casa, a l’escola, al lleure, a la xarxa i a la comunitat.

Carles Barba
 
 
 

La casualitat va fer que la mateixa setmana en que es presentava el llibre Ciutadania i qualitat democràtica a Barcelona per part de Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai), el Tribunal Constitucional va dictar sentència contrària a la llei de consultes catalana i el jutge Santi Vidal va ser sancionat amb tres anys de sou i ocupació per exercir com a jutge.

Aquesta coincidència reforça una de les tres premisses que van encapçalar el debat iniciat fa més d’un any i que ara recull el llibre: la nostra democràcia està malalta i bona part de les seves institucions estan en crisi profunda.

Més enllà del caràcter global de bona part dels elements de crisi que viu la nostra societat, el debat ha destacat que a Catalunya i a Espanya vivim la nostra crisi particular. Cada vegada guanya més terreny la idea que cal revisar a fons allò que es va acordar a la transició i que és imprescindible modificar allò que convingui d’unes regles del joc que es van establir a 1978 condicionades pel context de llavors.

Alhora també s’ha conclòs que, si en general les reformes estructurals i les lleis no són suficients per a generar canvis, això encara és més cert en societats com l’espanyola i la catalana, amb importants dèficits i poca tradició de vida democràtica. En aquest sentit, una de les idees que més s’han compartit entre els prop de dos-centes persones i organitzacions de Catalunya i d’arreu d’Espanya que han participat al debat,és la necessitat de reforçar la cultura democràtica al nostre país. En aquesta qüestió s’han destacat tres idees i una estratègia.

La delegació i la relació clientelar. La nostra societat ha interioritzat la cultura de la “delegació” dels assumptes col·lectius en la política professional i en l’Estat en general. S’ha entès la democràcia com el simple exercici “d’escollir” uns representants o “pagar” uns funcionaris desentenent-se i adoptant un paper de “client insatisfet” que atorga a uns altres la responsabilitat dela gestió pública.

Considerar el comú com a propi.S’ha generalitzat la idea d’associar la “propietat” al àmbit “privat i particular”. Jo m’ocupo d’allò que m’és “propi”, és a dir d’allò que passa a “casa meva”. El gran canvi de mentalitat te a veure en considerar “l’àmbit públic” com quelcom que afecta “a tothom i per tant també “a cada persona individualment”. Es tracta per tant d’abandonar la posició de “client” que va “delegar responsabilitats” en uns tercers i passar a la de “ciutadans coresponsables” en la gestió d’allò que és “comú”.

La qualitat democràtica i la vida quotidiana. S’ha compartit que difícilment és creïble que el sistema democràtic millori sinó no som capaços d’introduir la pràctica de la democràcia en els àmbits de la quotidianitat de la ciutadania. I els espais del quotidià són també a la feina, a l’escola, al carrer, a la comunitat de veïns i en l’àmbit local, del poble i del barri. La proximitat és un nivell especialment propici per impulsar experiències de major qualitat democràtica.

L’educació com estratègia per la cultura democràtica. I com avançar en aquestes tres idees tant essencials i alhora tant complexes? L’educació apareix com una estratègia essencial en l’aprenentatge de la participació i en l’assumpció d’una autèntica cultura democràtica.

Només s’aprèn allò que es viu. Es tracta de promoure l’experiència vital de la democràcia. De fer-ho al llarg de la vida, ja amb els infants, i en els diversos àmbits relacionals i espais educatius; a casa, a l’escola, al lleure, a la xarxa i a la comunitat.

Participar és quelcom més que votar cada quatre anys. És escoltar, opinar, deliberar, prendre decisions i assumir responsabilitats. És assumir que les raons i les veritats no son monopoli de ningú i que hauria de ser normal reconèixer els mèrits dels altres i també els errors propis. Qualitat democràtica és també incorporar l’empatia com a quelcom natural. Aquella capacitat per a posar-se en el lloc de l’altre vital i intel·lectualment més enllà de l’obstinada posició de voler convèncer l’altre o directament pretendre imposar el propi criteri. Això s’educa, s’aprèn.

La batalla d’augmentar la cultura democràtica no es decideix en un dia. És una carrera de fons però del tot imprescindible i que requereix la complicitat de tota la societat. És un dels elements essencials del Pacte per la Qualitat Democràtica amb que conclou el llibre.En un any electoral, cal recordar que l’educació és la millor estratègia per a gairebé tot.

Carles Barba
About Carles Barba

Director de l’Aliança Educació 360. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*