De la creativitat a la innovació

És clar que la transformació social a través de la pedagogia –raó de ser de tot sistema educatiu– no és cosa d'un ni d'uns quants. "Lleixant a part l'estil dels pedagogs", que diríem com Ausiàs Marc, la transformació comença en un, però és cosa de tots.

Jordi Badiella
 
 
 

(c) Acistock

El que segueix és un conjunt desordenat de pensaments, un cant de cigne, potser.

Creativitat

Un dia, vam abandonar el confort de les coses que havíem fet des de sempre perquè hi havia una piscina, la vam imaginar sense sense aigua, i ja no ens va fer falta saber nedar.

Abans de conèixer les propietats de la tipografia, les virtuts de la lectura, el secret d’una recepta de cuina, ja existien les bledes.

La diferència entre creativitat i innovació, la saben els entesos. Els mestres i els professors hauríem d’entrar a l’aula amb una, i sortir-ne amb l’altra.

Si ser creatiu és posar-li un pal a una bola de caramel i innovar és vendre’l, caldria decidir com apliquem aquesta genialitat a l’escola i l’institut. Amb la didàctica?

Didàctica

Per improvisar cal tenir molt ben preparats els materials de la sessió. Conèixer-ne a fons els continguts i, si l’atmosfera ho permet, volar.

Si hom coneix bé la melodia d’una lliçó pot assajar-ne variacions. Tot depèn dels estímuls que es reben i de les conviccions que es tenen.

Els materials de l’ensenyament tenen poca importància, llevat de la comercial. Allò rellevant és l’art del mestre i del professor, que és fet de paraules, gestos, mirades.

Hi ha lliçons que no s’escriuen. Apareixen inesperadament en el fons i la forma, capturen els alumnes, i prosperen en silenci fins a fondre’s.

Un dia interpretarem una lliçó com si fos una peça de jazz. I en acabat, seurem a la cadira amb un somriure plàcid i els ulls tancats. A les ninetes dels ulls, hi lliscarà la innovació.

Innovació

A infantil i primària, 15 alumnes per grup; a secundària, 20. Sense aules, amb espais per a la ciència, les humanitats, l’art.

A les escoles i instituts, més jardí i menys espais tancats. Unió constant amb l’entorn (persones, animals i coses) real i virtual.

Treball interdisciplinari, ensenyament global, objectius vertebradors d’aprenentatge servei. Ve Sant Joan? Cremem els pupitres.

Tirem envans. Sala d’actes? Àgora. Pati? Jardí. Aula? Espai. Biblioteca? Sí… 2.0. Mestres i professors? Mestres i professors també sense envans.

I els alumnes, sense exclusió. Alumnes amb necessitats educatives especials? Alumnes, només alumnes, sisplau.

Jordi Badiella
About Jordi Badiella

Jordi Badiella és filòleg i professor de Secundària a l'escola El Cim de Terrassa Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*