Dediquem més temps a resoldre els conflictes derivats de la calor que a l’educació

No podem relegar el paper de l’escola a la funció d’aparcanens. L'única línia que hem de contemplar és la de reivindicar que necessitem espais confortables per a continuar fent la nostra feina amb normalitat

Àlex Rosa i Gandia
 
 
 

Imatge d’arxiu / Foto: Edu Bayer.

Les altes temperatures són les nostres enemigues des de ja fa uns quants anys. Diuen que el que tenim ara és una onada de calor, però d’això se’n diu canvi climàtic. Fa uns quants cursos que estar a l’escola tant al mes de juny com al mes de setembre –i de vegades començament d’octubre– s’ha convertit en un infern.

Els darrers dies hem vist als mitjans de comunicació que hi ha hagut diferents problemàtiques relacionades amb les altes temperatures a les aules. En el cas del meu centre, hem tingut aules a 34 graus. A cadascuna de les aules hi ha 25 alumnes més els mestres –un total d’unes 470 persones en un edifici–. Els centres poden ser més grans o més petits, però generalment estaríem parlant de llocs on hi ha un gran volum d’usuaris confluint-hi al mateix moment i durant un període llarg d’hores. Davant tots els tòpics que ens deixen anar quan els mestres ens queixem, és important menysprear la crítica fàcil i fixar-nos en la problemàtica i analitzar les seves conseqüències.

El tema de la calor a les escoles s’està tractant de forma anecdòtica i passatgera. Se li treu importància i s’espera que passi Sant Joan i les escoles es buidin, o que arribi la tardor i les temperatures baixin. Any rere any anem repetint les calorades i arrosseguem el problema sense tractar-lo ni resoldre’l. Quan les temperatures són anormalment altes, la calor excessiva pot ser un perill per a la salut. Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició a temperatures tan elevades es perllonga, es pot patir un cop de calor, que és una situació que pot acabar sent greu.

A les escoles tenim marejos, malestar, poca concentració, vòmits, baixades de tensió… I cal dir que cada vegada anem a més. És una situació de perill a la qual se sotmeten els nostres infants de manera voluntària per part de les institucions; no estan fent absolutament res més enllà d’enviar cartes més pròpies d’un gag del Polònia on demanen, per exemple, que adaptem la nostra vestimenta amb roba d’estiu.

Els darrers dies ens estem trobant també amb el caos de gestionar les ombres dels patis per a més de 430 persones, estar pendents de la hidratació dels nens i nenes, de la crema solar, buscar alternatives tot l’espai de temps que passem dins de l’escola sense poder usar les aules que superen els 30 graus, canviant les activitats previstes… Estem destinant més temps a resoldre els conflictes de la calor que a l’educació. Mentrestant, a la resta d’equipaments públics hi ha aires condicionats per complir les temperatures que marquen la llei.

Alguns també modifiquem les activitats del centre davant les altes temperatures, però aquesta tampoc no és la solució. No podem relegar el paper de l’escola a la funció d’aparcanens. L’única línia que hem de contemplar és la de reivindicar que necessitem espais confortables per a continuar fent la nostra feina amb normalitat. Evidentment no se’ns cauen els anells per fer activitats alternatives, però aquestes haurien de ser per a situacions anòmales i molt esporàdiques. El problema real és que les altes temperatures a les aules ja són habituals tant a inici com a final de curs i els centres educatius no estan adaptats. Al final tot acaba sent responsabilitat del professorat que ha de solucionar la manca d’inversió de l’Administració.

La situació és preocupant. Ara mateix se’ns trasllada tota la responsabilitat de les conseqüències de la calor amb un avís dels Serveis Territorials i ens diuen que evitem el sol, abandonem les aules i busquem els espais més frescos… ¿I quina és la responsabilitat del departament d’Ensenyament? ¿No hi ha cap compromís per part de ningú d’eradicar aquesta situació?

Àlex Rosa i Gandia
About Àlex Rosa i Gandia

Mestre de l'escola pública, activista social i regidor per la CUP a Tiana Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*