‘Les démonds’: Sobre les pors de la infantesa

Poques vegades he vist com la por que es manifesta a la infantesa estigui tan ben mostrada com en aquesta pel·lícula. El director té la traça de fer que algunes coses ben quotidianes i innocents es presentin sota l’ombra de la sospita

Jaume Cela
 
 

Escric aquesta ressenya amb urgència perquè molt em temo que aquesta pel·lícula canadenca dirigida per Philippe Lesage no durarà gaire a la cartellera.

‘Els dimonis’ és una obra molt inquietant que et deixa un munt de preguntes obertes. Una obra per veure i tornar a veure i quan ja has començat a pair-la organitzar una conversa al voltant del que has vist i del que has interpretat.

És difícil concretar l’argument. La història passa en un barri benestant de Montreal, al Canadà. El protagonista principal és un nen de 10 anys que comença a tenir els primers indicis de l’adolescència, un seguit de descobertes poc concretes i, sobretot, moltes pors. Por a què els seus pares se separin. Por a contraure la sida, perquè ha escoltat una conferència feta per una nena de la seva classe sobre aquest tema i ell pensa que el que ha fet amb un company més petit pot emmalaltir-lo. Por a no saber què sent per una monitora d’esport molt més gran que ell. Por a algunes persones del seu barri. Por… ras i curt: a tot o gairebé tot.

A més, corre la brama que hi ha algú que segresta criatures i que les mata. Aquest nen (interpretat per Édouard Tremblay-Grenier) –que broda el paper com només saben fer-ho les criatures- observa el món, se l’empassa amb la mirada, però està al bell mig d’una realitat desconeguda i plena de situacions que no s’acaben de perfilar i que no pot entendre.

El director té la traça de fer que algunes coses ben quotidianes i innocents es presentin sota l’ombra de la sospita: les cames dels nens jugant a la piscina, els jocs al bosc, les converses… I la imaginació infantil que neix, com acostuma a passar, de fets reals per arribar a paisatges desconeguts que el protagonista no pot, ni sap, controlar.

La música és un altre element important, amb la manera que té de planificar. Fan que et vagis posant nerviós i que el teu cervell s’ompli de preguntes que no tindran una resposta clara, perquè la vida és prou misteriosa i molt sovint convé saber conviure amb el misteri.

Poques vegades he vist com la por que es manifesta a la infantesa estigui tan ben mostrada com en aquesta pel·lícula.