Docents, estudiants i famílies tornen a sortir al carrer contra la LOMCE i les retallades

La manifestació ha omplert el centre de la capital catalana amb milers de persones, però la incidència de la vaga ha estat més reduïda. Un 2,9% del professorat l’ha secundada

Pau Rodríguez
 
 
 

Capçalera de la manifestació / © Jordi Roviralta

La convocatòria estatal de vaga contra la LOMCE, la polèmica llei aprovada pel PP l’any 2013, ha fet sortir als carrers de Barcelona –i les capitals de província catalanes– milers de docents, famílies i, sobretot, estudiants. Una vegada més la comunitat educativa catalana s’ha congregat darrere una pancarta (Per la cohesió social: ni LOMCE ni retallades), per sumar-se en aquesta ocasió a una protesta arreu d’Espanya per reclamar la derogació de la coneguda com a llei Wert.

A diferència de la manifestació, que ha omplert el centre de la capital catalana amb 7.500 persones –segons la Guàrdia Urbana–, la incidència de la vaga ha estat més reduïda. Un 2,9% del professorat l’ha secundada, segons dades oficials del departament d’Ensenyament. Pel que fa als estudiants de Secundària, i en algunes facultats universitàries, el seguiment ha estat superior. A la resta d’Espanya, tot i que el Ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, parlava de “normalitat a les aules”, el sindicats situen el seguiment en un 65% del professorat.

“Avui som aquí per protestar contra la LOMCE”, explicava Helena Rubio, alumna de Tercer d’ESO de l’institut públic barceloní Salvador Espriu, on les classes han quedat aturades del seu curs en amunt. “I contra el 3+2!”, reblava una companya seva. Aquesta és la tercera jornada de mobilitzacions en què participaven enguany aquestes dues estudiants de Secundària. De l’última, per reclamar una rebaixa de les taxes universitàries, en fa justament una setmana.

Foto: Jordi Roviralta

La jornada de vaga d’aquest 9 de març, convocada per la Plataforma Estatal en Defensa de la Escuela Pública, tenia com a objectiu exigir la derogació de la LOMCE i reclamar la participació de les entitats socials en la negociació del Pacte Social i Polític per l’Educació, en marxa al Congrés dels Diputats. També s’exigia recuperar les plantilles docents i les beques anteriors a les retallades.

Aquestes eren les consignes. Als carrers de Barcelona, tanmateix, i més enllà de la capçalera, els manifestants han aprofitat per recordar tots els greuges que al seu parer pateix l’educació pública. Els universitaris han clamat contra la reforma del 3+2 i per una reducció dels preus de les taxes. Els pares i mares, per una reducció de les ràtios i l’eliminació de les proves externes. Els sindicats de docents, per la fi d’una llei que, segons denuncien, es nota a les aules catalanes amb mesures com el major control de l’Administració en la selecció de direccions o el retorn de l’assignatura de Religió com a avaluable. I tots ells amb la seva reivindicació de fons històrica: que la educació pública a Catalunya és lluny del finançament que li pertoca per llei. 

A Catalunya els sindicats de docents venien d’un procés de negociació amb el departament d’Ensenyament en el marc dels pressupostos de 2017. La preparació d’una jornada de vaga fa només un mes –que va quedar desconvocada amb un acord in extremis amb la Generalitat– ha fet que aquesta vegada els representants dels docents catalans se sumessin a la convocatòria estatal tot acceptant que a les aules catalanes el seguiment no seria tan significatiu com a la resta d’Espanya.

Els estudiants han protagonitzat la protesta d’avui / © Jordi Roviralta