Dolors Bassa reconeix possibles errors puntuals en desemparaments d’infants però defensa el model

La consellera de Benestar Social i Família respon a una interpel·lació de CSQEP que demanava al Parlament obrir un "debat urgent" sobre el model de protecció a la infància.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

La consellera de Benestar Social i Família Dolors Bassa.

La consellera de Benestar Social i Família Dolors Bassa.

La consellera de Benestar Social i Família, Dolors Bassa, ha defensat que el sistema de protecció a la infància de la Generalitat prioritza que els menors estiguin en família, i que només una minoria dels casos en què treballen els professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) acaben amb l’assumpció de la tutela dels menors per part de l’Administració. Dels 12.655 expedients oberts a famílies durant el 2015, ha expressat Bassa, només un 11% (1.860) han comportat mesures protectores, i un 3% han acabat en desemparament.

La consellera s’ha referit al model de protecció a la infància després de rebre una interpel·lació parlamentària de la diputada Gemma Lienas, de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), que ha assegurat que cal “obrir un debat urgent” a l’entorn d’aquest sistema. Lienas ha assenyalat que els processos de desemparament -és a dir, de retirada de tutela dels menors- alberguen alguns procediments discutibles, tal com han denunciat famílies, experts i entitats a El Diari de l’Educació. La diputada ha recordat que els equips de psicòlegs i educadors (EAIA) que avaluen les possibles situacions de risc que pateixen els infants “treballen sols, sense control de cap mena i sense recursos”, i que el pla de treball per recuperar el fill és ple de requisits “intangibles” o inassumibles per a moltes famílies, com és el fet de tenir un salari digne.

“Si l’EAIA decideix no retirar el nen i després li passa alguna cosa, és responsabilitat de l’equip. Però si es declara el nen en situació de desemparament i resulta que no era necessari, no n’assumeixen la responsabilitat”, argumentava Lienas, una situació que incentivaria els professionals a “curar-se en salut” i optar pel desemparament. “Desemparem més del que seria necessari”, ha sentenciat la diputada de CSQEP, partidària de reforçar la feina de l’Administració amb les famílies per evitar les situacions de risc sense haver de retirar-los els fills. “La plaça en un centre d’acollida li costa a la Generalitat 4.000 euros al mes per criatura: invertim-ho en la família”, s’exclavama Lienas.

“No es tracta d’iniciar una guerra contra la DGAIA”, ha precisat en la seva intervenció Lienas, de qui ha defensat els treballadors i professionals, sinó “d’obrir el debat” sobre un model que ha permès que es fessin desemparaments sense motius suficients, alguns dels quals recollits per aquest diari en els últims dies.

Gemma Lienas, en una imatge d'arxiu al Parlament de Catalunya

Gemma Lienas, en una imatge d’arxiu al Parlament de Catalunya

“Ha citat un, dos, tres casos… Que els hem de revisar, i és veritat que no han de passar, per tant, aquí ens tindrà al costat”, ha reconegut Bassa sobre els casos de desemparaments dubtosos detallats per Lienas, però amb tot ha defensat que el sistema en el seu conjunt contempla el desemparament com a últim recurs, i sempre per garantir el benestar dels infants per sobre de tot. La consellera ha recordat així mateix que els criteris per declarar un infant en risc són clars, i van des del maltractament físic fins a l’anandonament o l’alteració psíquica dels responsables familiars. Però Lienas li ha respost que alguns professionals inclouen dins aquests conceptes situacions poc clares o amb “biaix de classe”, com es el fet de considerar que una mare té “conductes estranyes” o que el nen vagi amb sandàlies i mitjons un dia de pluja. La diputada no només ha reclamat criteris “clars i compartits”, sinó també “supervisats”.

Bassa ha aprofitat la seva intervenció per mencionar el Pla de Qualitat 2016-2017 de la DGAIA per millorar-ne el servei, l’atenció i la qualitat tècnica dels professionals. Entre altres mesures, es preveu recollir “l’opinió dels usuaris”, és a dir, que “s’establiran espais d’escolta per a la participació real dels infants, adolescents i famílies protagonistes del procés”, ha assegurat la consellera. També en aquesta línia Bassa ha anunciat un contracte programa de 9 milions d’euros destinat als ajuntaments catalans perquè posin en marxa un servei d’atenció socieducativa no residencial per a infants i famílies, un espai de treball familiar que reforçaria el paper de la prevenció.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*