Campiona de patinatge, sorda… i alumna d’FP amb la meitat del temps sense intèrpret

Les associacions de sords signants (els que es comuniquen per llengua de signes) reclamen que se’ls garanteixi un intèrpret durant totes les hores lectives de tota la seva formació, incloent-hi les etapes 0-3 i postobligatòria. Afirmen que no fent-ho se’ls està discriminant. Avui es vota una resolució al Parlament en aquest sentit.

Víctor Saura
 
 
 

L’Anna Iglesias, en una competició | Foto cedida per la seva família

“Estic aquí per denunciar que no tinc intèrpret durant totes les hores que el necessito. I jo no vull perdre el temps”. L’Anna Iglesias té 18 anys i és sorda bilingüe, és a dir, que es comunica principalment a través de llengua de signes, que és la seva llengua materna, encara que també porta audiòfons i pot parlar. És una esportista d’elit, amb el seu club, el Patin Delta Prat, ha participat en nombroses competicions catalanes, espanyoles i europees de patinatge en línia, ha format part de la selecció catalana de la seva categoria, i ha guanyat un munt de medalles i trofeus contra patinadors oïdors. Un cop acabat el batxillerat, aquest any s’ha matriculat en el Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Activitats Esportives i Medi Ambient que oferta el CAR de Sant Cugat. El problema és que té 30 hores lectives setmanals, però l’administració només li proporciona 18 hores d’intèrpret.

“On són les altres hores que necessito? On està la igualtat del segle XXI? No entenc per què pel fet de ser sorda no tinc les mateixes oportunitats que els meus companys. Al CREDA [Centres de Recursos Educatius per a Discapacitats Auditius, que ara han passat a denominar-se SIAL: Suports Intensius a l’Audició i Llenguatge] del Vallès em diuen que no em poden donar més hores d’intèrpret, i que el que he de fer és esforçar-me per entendre’m amb els meus mestres i companys”. Així s’expressava l’Anna, amb l’ajuda d’un intèrpret, divendres passat davant del faristol del Parlament. “M’ofereixen un logopeda –afegia–, però jo ja sóc gran i sé parlar, no necessito un logopeda, el que necessito és un intèrpret per poder comunicar-me amb els meus mestres i companys”

El cas de l’Anna no és únic. Segons l’Associació Volem Signar i Escoltar, hi ha 56 alumnes sords que com ella són signants i estan en l’etapa d’educació postobligatòria (cursant batxillerat o algun mòdul d’FP) que només disposen de la meitat de les hores lectives amb intèrpret. En el cas de l’ensenyament obligatori (infantil, primària i ESO), l’estadística diu que a Catalunya hi ha 178 alumnes sords que disposen d’educació bilingüe (signes i oral), mentre que altres 1.761 alumnes sords han optat per una escolarització en modalitat oral. Amb tot, segons la presidenta de Volem Signar i Escoltar, Marian González, els sords signants que no reben cap tipus de suport són més que aquests 178 que estan escolaritzats a l’Escola Els Pins, a l’Institut Consell de Cent i a dos centres d’educació especial (Josep Pla i La Massana). A la resta de Catalunya hi ha una vintena més de centres que ofereixen interpretació en llengua de signes, segons Ensenyament, mentre que segons l’associació en realitat en aquests altres centres es fan agrupaments d’alumnat sord on “fan servir signes de la llengua de signes com a suport a la comunicació oral, per tant com a sistema augmentatiu de la comunicació, i al final el que en surten són alumnes que no dominen ni la llengua de signes ni l’oral”.

“Un intèrpret durant totes les hores lectives”

L’Anna i altres representants del col·lectiu de persones sordes signants van presentar-se divendres passat al Parlament per acompanyar els diputats del PSC que aquest dimarts presenten una proposta de resolució a fi que el Parlament insti el Govern a garantir que en aquest inici de curs “tots els alumnes sords a Catalunya disposen d’un intèrpret en llengua de signes durant totes les hores lectives” i que, al llarg de 2019, es creïn “nous centres d’escolaritat bilingüe a Tarragona, Lleida i Girona”.  Recorden que així ho diu la Llei 17/2010, la de la llengua de signes catalana, la qual en el seu article 5.2 estableix que “en l’àmbit escolar es garanteix l’aprenentatge de la llengua de signes en la modalitat educativa bilingüe, en què és llengua vehicular d’ensenyament juntament amb el català, com a llengua pròpia i vehicular del sistema educatiu, i les altres llengües orals i escrites i oficials de Catalunya”. El desplegament reglamentari d’aquesta llei encara no s’ha fet, malgrat els anys transcorreguts, i per això la proposta de resolució del PSC també dona sis mesos al Govern per al “desenvolupament normatiu total” de la llei.

L’Anna Iglesias, durant la seva intervenció al faristol del Parlament | Foto: VS

“A veure si d’una vegada es compleix la llei, perquè no tenir totes les hores cobertes vol dir no poder cursar totes les hores, vol dir desmotivació, vol dir abandonament escolar”, es queixava Marian González. Els representants de Volem Signar i Escoltar es van entrevistar amb el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, a finals del mes de juliol. “Vam sortir molt contents d’aquella reunió, però la realitat és que el curs ha començat pitjor del que va acabar el passat i ara estem indignats”, va explicar González. Com a mostra de que s’han retallat recursos, diu, l’Institut Consell de Cent ha perdut una de les psicopedagogues que tenia. “A la postobligatòria estem pitjor, i a la universitat comencem a tenir problemes, cosa que no havia passat mai”.

El passat mes de febrer, aquesta associació, juntament amb la Federació de Sords de Catalunya (Fesoca) i l’Associació de Pares de Nens Sords de Catalunya (Aspance), totes elles del sector bilingüe, va presentar una reclamació davant del departament d’Ensenyament per exigir aquest compliment de la llei en totes les hores. El departament va contestar uns mesos més tard amb un llistat de centres que ofereixen servei d’interpretació, i l’entitat va tornar a contestar amb documentació que provaria que aquest servei és insuficient. Divendres, Marian González va explicar que estan a l’espera d’una nova resposta del departament abans de la interposició d’un contenciós-administratiu davant la justícia ordinària.

El cas del 0-3: totes les hores d’escola bressol sense intèrpret

A la roda de premsa de presentació de la resolució també va intervenir Violeta Piqué, una jove mare d’un nen sord profund de 22 mesos que viu a Vilanova i la Geltrú. “L’Unax no té cap accés a la comunicació durant les 35 hores setmanals que va a l’escola bressol, i estem parlant d’una edat clau en el desenvolupament del cervell”, va explicar aquesta mare, oïdora com el seu home (la immensa major part de pares d’infants sords ho són), i que va denunciar que des què van diagnosticar l’Unax amb un mes de vida pràcticament cap organisme públic els ha orientat cap a la llengua de signes sinó més aviat el contrari. A més, va dir, no hi ha cap ajuda pública per aprendre llengua de signes: “El meu fill té un germà, té pares, avis, tiets… i tots ens volem comunicar amb ell”. “En el fons –va afegir Violeta Piqué– està vivint la mateixa situació que va viure l’Anna quan tenia la seva edat, i el que jo no entenc és com pot ser que no s’hagi avançat gens en 18 anys”.

També a la roda de premsa els diputats socialistes Esther Niubó i Raul Moreno van acusar el departament d’haver retallat recursos a l’escola inclusiva, malgrat que el conseller ha afirmat tot el contrari, si bé també ha dit que tot allò que tingui a veure amb increment de dotació pressupostària s’haurà d’esperar a l’aprovació dels pressupostos de 2019. “Aviat farà un any de l’aprovació del decret d’escola inclusiva, i des d’aleshores el Govern no ha fet res, estem molt lluny dels seus objectius”, va assegurar Niubó.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*