Educació haurà de detallar a una entitat contrària a la immersió les classes en castellà de cada centre

La Comissió de Transparència obliga la Generalitat a enviar tots els projectes lingüístics de centre a l'Assemblea per una Escola Bilingüe. El Departament d’Educació ha enviat una carta als seus 2.519 instituts i escoles perquè facilitin la documentació a l'entitat abans del 15 de gener.

Pau Rodríguez
 
 
 

Exercicis de llengua en un institut | Foto: Guillem Espun

Els 2.519 centres educatius públics que hi ha a Catalunya tenen fins al 15 de gener de 2019 per enviar una còpia dels seus projectes lingüístics a l’Assemblea per una Escola Bilingüe, destacada entitat contrària a la immersió. En un correu electrònic enviat a tots els directors de centres escolars, al qual ha tingut accés eldiario.es, el Departament d’Educació els constreny a fer-los arribar aquesta documentació que, d’altra banda, ja haurien de tenir publicada als seus webs des de juny, la qual cosa encara n’hi ha molts que no han fet.

L’origen d’aquest correu, que els centres van rebre el passat 10 de desembre, és una petició formulada a l’agost per la presidenta de l’Assemblea per una Escola Bilingüe, Ana Losada, que des de fer temps exigeix saber quantes classes es donen en castellà a les escoles, a part de l’assignatura de Llengua Castellana. En un primer moment, Educació va contestar a Losada que aquesta informació es trobava publicada a les webs de cada centre, però no és així en tots els casos.

D’aquesta forma, i després d’un recurs davant la comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP), aquest organisme va donar la raó a Losada i va obligar la Generalitat al fet que li remetés a la sol·licitant els projectes lingüístics de cadascun dels seus centres. Per fer-ho possible, la secretària general d’Educació, Núria Cuenca, ha optat aquesta setmana per enviar la missiva als directors. Els demana que facin arribar els seus plans d’ús i aprenentatge de les llengües al correu electrònic facilitat per la demandant, posant en còpia a l’Administració.

Fonts d’Educació al·leguen a eldiario.es que la intenció del Departament és que els centres siguin “el més transparents possible” en qüestions d’organització i projectes educatius (dins dels quals està el de llengües). Per això els van comminar en les instruccions del curs 2018-2019 a publicar aquesta informació, així com les normes i memòria anual dels centres. “Perquè totes les famílies que hagin d’escollir escola puguin consultar-ho”, subratllen. El que passa, afegeixen, és que alguns encara no han tingut temps de fer-ho.

El projecte lingüístic de centre, que està regulat a Catalunya per la llei d’educació de 2009, l’ha d’elaborar de forma autònoma cada escola o institut respectant el model d’escola en català fixat per la mateixa norma. A més de quines llengües es consideren d’ús al centre –la llengua vehicular–, ha d’establir el pla d’aprenentatge del català, el castellà i les llengües estrangeres i els usos lingüístics en activitats fora de l’horari lectiu.

En línies generals, la llengua que usen els professors per fer classe és el català, d’aquí el nom de la immersió, encara que cada vegada hi ha més centres, segons Educació, que incorporen el castellà o l’anglès com a llengües vehiculars. De fet, en el seu últim model lingüístic presentat recentment, Educació animava per primera vegada els centres de zones catalanoparlants a donar més docència en castellà si notaven que als alumnes els faltaven competències en aquesta llengua.

Ana Losada, presidenta de l’Assemblea per una Escola Bilingüe

Aquest viratge, no obstant això, no convenç entitats com l’Assemblea per una Educació Bilingüe, que consideren que el sistema escolar català hauria de ser netament bilingüe. Associacions com la que presideix Losada fa anys que denuncien que les sentències del Tribunal Constitucional o les lleis orgàniques d’educació deixen clar que el castellà ha de ser també llengua d’ús a les aules.

De fet, Losada explica a eldiario.es que la seva intenció és conèixer quins són els centres en els quals el castellà no és llengua vehicular per instar la Generalitat que ho esmeni sota advertiment de portar-ho a institucions estatals o europees en cas que no ho faci.

Aquesta associació, com altres antiimmersió, és molt activa també a l’hora d’alertar de suposats casos d’adoctrinament a les aules catalanes. La seva última denúncia ha estat portar al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) el reportatge de Tv3 ‘Educar sota sospita’, en considerar “de part” aquest documental que abordava les conseqüències als centres educatius del referèndum de l’1 d’octubre.

Ara mateix es desconeix quants centres tenen el castellà com una de les seves llengües vehiculars. El 2014, la llavors consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar en una resposta parlamentària al PP que eren el 14% dels centres. La dada podrà quedar actualitzada una vegada tots els centres compleixin amb l’obligació de fer públic el seu projecte lingüístic.


Aquesta informació s’ha publicat originalment a eldiario.es

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*