Educació Infantil amb responsabilitat: ser i estar

Assumim la responsabilitat de convertir l'Educació Infantil 0-6 en un procés més humà, en el qual prevalgui l'interès i el respecte per la petita persona i el seu ritme de desenvolupament per sobre de la instrucció

Paloma Núria Gonzalo García
 
 
 

L’educació en valors és un dels aspectes que més importància adquireix en l’Educació Infantil. El valor de la responsabilitat s’inculca des de l’edat més primerenca, s’ensenya als nens i nenes a reconèixer les conseqüències dels seus actes, fent que se’n facin càrrec sempre que per la seva edat sigui possible. Però fem-nos una pregunta: ¿Els i les docents (educadors/es i mestres) que acompanyem els nens i nenes actuem amb responsabilitat?

Responsabilitat significa comprometre’s, actuar de manera correcta, respondre per algú o per alguna cosa. Podem veure la responsabilitat com la consciència sobre les conseqüències que té tot el que fem o no fem, sobre la nostra persona o sobre d’altres. La responsabilitat en Educació Infantil adquireix un significat íntegre i ple per als docents per dos aspectes molt importants, alhora que necessaris envers la infància. D’una banda, som responsables de cada criatura que eduquem i de respondre per elles en multitud de circumstàncies. De l’altra, som responsables de la nostra persona, dels nostres actes i actituds i de la nostra manera de ser i d’estar amb aquesta criatura.

La criatura es troba en període de creació (Montessori, M. 1936), és a dir, en procés de construcció de si mateixa, i les bases de la seva personalitat es construeixen a partir de les experiències que viu en l’ambient (social, educatiu i cultural). Es desenvolupa com a subjecte a partir d’altres, amb altres i en oposició a altres (Chokler, M. 1998). Entenent això, podem afirmar que el o la docent afavoreix i influeix en aquesta construcció i ho fa per dos camins. Per una banda, la criatura té gran admiració per la persona que l’acompanya i serà el seu model de referència i d’imitació. De l’altra, la confiança i la seguretat que es diposita en la criatura i en les seves capacitats serveixen d’empenta per al seu aprenentatge.

Per tant, les actituds de l’educador, directes o indirectes, igual que els seus sentiments i la seva integritat són determinants i significatius de cara a un desenvolupament saludable de la personalitat del nen o nena.

Si els infants creixen en un ambient amb docents que els acompanyen de manera amable i responsable, on es tingui comprensió plena per les fases del seu desenvolupament i les seves veritables necessitats –necessitat de moure’s en llibertat, necessitat de jugar, necessitat d’afecte i d’establir un vincle afectiu de qualitat, necessitat d’un ambient segur que potenciï el desenvolupament de les seves capacitats i necessitat de respecte i acceptació de la seva individualitat–, podrem, llavors, donar suport a l’infant, conrear el seu benestar, afavorir la seva autonomia, motivar el seu aprenentatge actiu i enfortir la seva autoconfiança.

L’educació infantil necessita docents que encoratgin els nens i nenes a apoderar-se, a ser lliures, a ser protagonistes i actors del seu propi aprenentatge. Docents que siguin coherents i eduquin amb l’exemple, que es transformin internament, que no projectin les seves frustracions o desitjos personals, que s’alliberin de prejudicis i velles concepcions per reconèixer i confiar en el nen i la nena capaç i competent. Aquest és el veritable camí per educar infants virtuosos i honrats.

La nostra costum és visualitzar un nen o una nena que encara no ha arribat, oblidant que l’infant que tenim al davant, que pot ser de sis mesos o de quatre anys, no és un projecte de futur que l’adult o el sistema socioeducatiu construiran (o destruiran), sinó que és un ésser present, que viu i que sent aquí ara. Un ésser complet, amb necessitats i interessos, que és capaç de construir-se a si mateix en interacció amb l’entorn i amb les persones que l’envolten.

Assumim la responsabilitat de convertir l’Educació Infantil 0-6 en un procés més humà, en el qual prevalgui l’interès i el respecte per la petita persona i el seu ritme de desenvolupament per sobre de la instrucció i l’ensinistrament que marca massa sovint aquest primer tram del sistema educatiu. Una educació infantil que permeti connectar amb cada criatura, on imperi la calma i la tranquil·litat per aprendre i desaprendre i que permeti créixer amb originalitat. La infància té dret a ser i a estar, a germinar i a florir.

Paloma Núria Gonzalo García
Sobre Paloma Núria Gonzalo García

Plataforma en Defensa de l'Educació Infantil 06 Contacte: Twitter | Més articles