Educació convocarà un concurs per les escoles especials que vulguin ser centres de recursos

Els Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos (CEEPSIR) són una de les claus de volta per l’èxit de l’escola inclusiva. De moment n’hi ha només 14 oficialment reconeguts i molts altres que fan la mateixa tasca sense estar-ho. El Departament prepara ara una normativa sobre els CEEPSIR, prèvia a la convocatòria d’un concurs.

Víctor Saura
 
 
 

De dreta a esquerra: Imma Reguant, Rosa Artigal, Núria Capellas i Jordi Sunyol | Foto: Aspasim / Bernat Millet

El Departament d’Educació traurà, abans que acabi l’any, una normativa per regular amb detall el funcionament dels Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos, segons va explicar dimecres passat la subdirectora general d’Educació Inclusiva, Imma Reguant, durant la seva participació a II Jornada l’Escola Inclusiva a Catalunya, organitzada per la Fundació Aspasim amb motiu del seu 80è aniversari. Amb la nova normativa es convocarà un concurs perquè aquells centres d’educació especial que ho desitgin s’hi presentin per obtenir el reconeixement com a CEEPSIR. Reguant va admetre que n’hi ha molts que ja fan aquesta tasca “de manera informal”, però a la vegada va dir que cal aquest desenvolupament normatiu per “poder-ho fer tots a l’hora i assegurar-nos que siguin CEEPSIR aquells centres que estiguin més ben preparats”.

Reguant també va anunciar que aviat es publicaria el mapa de recursos de l’educació inclusiva, amb el qual serà més fàcil per tothom poder navegar entre la sopa de lletres dels serveis que envolten l’educació dels alumnes amb dificultats. El mapa permetrà ubicar com estan repartits els diversos CEEPSIR, SIEI (Suport intensiu a l’educació inclusiva, antigues USEE), EAP (Equips d’Assessorament Psicopedagògic), CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Discapacitats Auditius), CRETDIC (Centre de Recursos Específics per Alumnes amb Trastorn del Desenvolupament i la Conducta), AIS (Aules Integrals de Suport), etc. “D’aquesta manera podrem planificar quins recursos ens fan falta pels alumnes que tenen una necessitat de suport addicional i intensiu”, va dir la subdirectora general.

Els recursos del sistema | Gràfic elaborat per Mercè Esteve quan era subdirectora general

Malgrat que ja era una figura que es contemplava a la LEC (2009), els CEEPSIR com a tals no han començat a existir fins al Decret 150/2017, on per primer cop s’articula la transformació dels centres d’educació especial (CEE) en centres de recursos (CEEPSIR). Aquests centres fan una part de la seva tasca prestant suport educatiu a infants amb discapacitat que estan escolaritzats a centres ordinaris. La seva expertesa es considera d’una gran valua per al suport que el mestre ordinari necessita  En una primera fase, el Departament va atorgar aquesta condició (i el concert econòmic corresponent) a centres d’educació especial que ja tenien una llarga tradició de col·laboració amb escoles ordinàries mitjançant convenis amb el Departament, com Aspasim i El Niu a Barcelona, Jeroni de Moragues al Bages o l’Estel a Osona.

“Els centres de Dincat volem ser CEEPSIR”

De moment hi ha 14 CEEPSIR reconeguts, dels quals 7 són concertats i 7 són públics, però hi ha molts més aspirants a ser-ho picant a la porta del Departament. A Catalunya hi ha 106 centres d’educació especial (de llarg, és la comunitat autònoma que més en té; la segueixen Madrid amb 66 i Andalusia amb 58), dels quals 63 són concertats i 43 són de titularitat pública. La major part dels concertats formen part de Dincat, federació que aplega al voltant de 300 entitats que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya. “Els centres d’educació especial de Dincat volem ser CEEPSIR, hem de traspassar les millors pràctiques a l’escola ordinària, no ens podem permetre que els mestres i les famílies es desencantin perquè aleshores diran que la inclusió no funciona”, comenta Mariona Torredemer, exdirectora del centre d’educació especial Crespinell (Terrassa) i vocal de l’Àrea de Joventut i Infància de Dincat.

Torredemer explica que el Departament va fer una convocatòria de formació i que els centres de Dincat s’hi van apuntar. No tots, sinó els que van poder, i als que no van entrar-hi “se’ls va dir que ho farien en una segona tongada”. “Un cop es va acabar la formació es va instar els centres a elaborar un programa sobre els seus punts forts. Se suposava que cada servei territorial es posaria en contacte amb els centres d’educació especial de la seva zona, i que aquests havien de tenir aquests programes a punt. Els centres han preparat aquests programes i de moment no ens ha convocat ningú”, afegeix Torredemer.

Barcelona: 5 CEEPSIR ja presten servei a 102 centres ordinaris

Dels 14 CEEPSIR, cinc són a Barcelona, dels quals dos són concertats i tres públics, sobre un total de 32 CEE. I entre tots cinc donen suport a infants amb discapacitat que estan escolaritzats a 102 centres educatius de la ciutat, segons dades que va presentar Rosa Artigal, directora d’Acció Educativa del Consorci d’Educació de Barcelona, també durant la jornada sobre escola inclusiva organtizada per la Fundació Aspasim. Artigal va afirmar que l’objectiu del Consorci és que cadascuna de les 29 zones educatives en què està dividida Barcelona compti amb mesures i suports per la inclusió, com a forma d’anar estenent la metodologia DUA (Disseny Universal de l’Aprenentatge), i per això cal que molts més CEE acabin transformats en CEEPSIR.

A la taula rodona van participar també dos representants de l’educació especial. Núria Capellas, subdirectora d’Aspasim, va reclamar deixar de banda el model basat en la  contenció per passar a un model basat en l’autonomia: “Nosaltres no estem per contenir un nen que s’escapa, sinó per ajudar al mestre que ensenyi aquell nen a ser autònom”. Per la seva banda, Jordi Sunyol, director de l’escola especial Joan XXIII d’Olot (una de tantes que fan de CEEPSIR sense el reconeixement), va demanar que tingui l’escola ordinària tingui la mateixa capacitat d’adaptació que tenen ells: “Nosaltres som receptors de tot allò que al sistema se li escapa de les mans, hem après a adaptar-nos a tot el que ens venia, i penso que si nosaltres ho podem fer també ho podrien fer molts altres centres”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*