Educar per la diversitat: com prevenir el racisme i la islamofòbia

Si l'escola, tal com diuen els experts, ha de preparar l'alumnat per viure en la societat del segle XXI, una de les característiques més importants d'aquesta societat és i serà la gran diversitat en què haurem de conviure.

Rosa Cañadell
 
 
 

Concentració contra la islamofòbia a Barcelona / ROBERT BONET

La islamofòbia és una variant més de les moltes discriminacions que pateixen les nostres societats. El masclisme, l’homofòbia, el racisme, el classisme… Totes elles tenen un tret en comú: la discriminació d’un col·lectiu identificat per alguna de les seves característiques: el color de la pell, la orientació sexual, la relació o el lloc d’origen per tal que altres col·lectius, els blancs, els catòlics, els homes, els rics o els nacionals puguin continuar gaudint dels seus privilegis.

En el cas del racisme, la xenofòbia i la islamofòbia, es tracta també de buscar un buc expiatori als mals que pateix la societat. Quan el malestar social augmenta –tal i com ha passat amb l’actual crisi econòmica– el més fàcil per part dels mateixos responsables és culpar-ne a un col·lectiu i convèncer que són ells la causa de tots els mals: l’atur, l’augment de la pobresa, les llistes d’espera als hospitals públics o la massificació a les escoles públiques.

I què hi té a veure l’escola amb tot això? L’escola és l’àmbit de socialització per excel·lència dels nostres infants i joves. Si l’escola, tal com diuen els experts, ha de preparar l’alumnat per viure en la societat del segle XXI, una de les característiques més importants d’aquesta societat és i serà la gran diversitat en què haurem de conviure. És per això que l’escola ha de fer una tasca molt important per educar en i per aquesta diversitat.

I això vol dir, bàsicament, dues coses: la primera és eradicar la discriminació de tot tipus dins els centres educatius i fomentar la convivència i la valoració de la diversitat. La segona és preparar tots els nostres infants i joves per ser capaços d’afrontar i combatre les discriminacions. Per això és indispensable que l’escola reflecteixi aquesta diversitat social, el que implica que no hi hagi en els centres educatius concentracions d’alumnat d’iguals característiques. Hem d’eliminar els guetos escolars tant dels rics com dels pobres, tant dels nacionals com dels immigrants… Perquè la convivència és la condició primera per aprendre a viure amb la diversitat, per poder intercanviar entre les diferents cultures, les diferents religions, les diferents identitats sexuals… Sense que això provoqui conflictes ni discriminacions. Tots els centres educatius haurien de ser públics i haurien de reflectir la diversitat que hi ha en el seu entorn.

Però amb això no n’hi ha prou. Atès que a la societat sí que hi ha xenofòbia, masclisme, racisme i islamofòbia, cal donar una educació que ajudi a entendre el perquè d’aquests mals i doni eines per poder combatre’ls. Però per fer aquesta tasca cal que el professorat tingui aquestes eines i sàpiga que un dels objectius de la seva feina és justament que l’alumnat aprengui a viure en aquesta societat diversa sense caure en les discriminacions.

Si parlem del racisme i de la islamofòbia, cal explicar molt bé unes quantes coses.

1. Les migracions formen part de la història de la humanitat

Des dels inicis de l’espècie humana hi ha hagut desplaçaments massius de persones i comunitats senceres. No és, doncs, cap novetat. La majoria de països s’han format a partir de la convivència entre diferents grups culturals.

S’ha de recordar la pròpia història, i per tant, és molt important posar en comú la història familiar dels nois i noies i constatar els diferents canvis de lloc i/o de països on han viscut els avantpassats.

Cal recordar que les crisis econòmiques i sobretot les guerres, són sempre una font de desplaçament. Les persones, com és normal, fugen de les situacions terribles on la seva vida i la de la seva família està en risc. El nostre país té una història recent de emigracions al final de la guerra civil i després amb la crisi econòmica durant la primera etapa del franquisme.

2. La cultura no és una característica mesurable

La cultura és un conjunt d’invariables que són comuns a tots els grups humans: una manera de comunicar-se, de vestir, de menjar, de relacionar-se amb les divinitats, d’aparellar-se, de cantar, de ballar… I l’única diferència entre unes cultures i altres és la forma que prenen aquestes manifestacions culturals. Per tant, no es pot parlar de societats que tenen “més o menys cultura”, ni de “cultures millors o pitjors”. Les cultures són, senzillament, diferents.

Dins de cada cultura hi podem trobar trets positius i trets negatius. I també, dins de totes les societats hi ha grups que detenten el poder i que imposen la “cultura dominant”, que no sempre és igual a la cultura dels grups dominats. Així, doncs, no podem parlar tampoc de que totes les persones que formen part d’una cultura són iguals. La diversitat dins de cada grup cultural és tant gran com ho és a casa nostra.

No hi ha cap cultura que sigui “pura”. En el nostre món globalitzat, totes les cultures són el fruit d’intercanvis i/o imposicions entre diferents grups culturals. La relació igualitària entre les cultures no és només desitjable i necessària, sinó que és la que ens permet millorar i enriquint-se unes a les altres. Aprendre a valorar questa diversitat és el punt d’inici d’unes relacions interculturals sanes i sense discriminacions.

3. Cal explicar les causes del racisme i de la islamofòbia

El racisme, com ja s’ha demostrat abastament, és una construcció social: es tracta de deslegitimar a tot un col·lectiu a partir d’alguna de les seves característiques. Aquestes canvien segons el temps, el lloc, l’època o l’objectiu: pot ser el color de la pell, l’ètnia, el lloc d’origen, el sexe, la religió, la llengua, l’orientació sexual… o qualsevol altre. El cas és assenyalar una característica i desvaloritzar tot el col·lectiu que la posseeix. La Islamofòbia és una concreció actual de racisme vers la població musulmana i una de les característiques més negatives que se’ls hi adjudica és la de ser “terroristes”

Cal informar que el terrorisme no té res a veure amb l’islam, igual que no tenen res a veure els atemptats de Noruega amb tots els cristians. El que actualment hi hagi terroristes que s’anomenin islamistes no implica, de cap manera, que tot el món de l’Islam estigui vinculat amb el terrorisme. També cal analitzar els interessos que s’amaguen darrera el terrorisme i les guerres occidentals en els països musulmans, que són de caràcter econòmic i de geoestrategia, però no pas de signe religiós. Cal informar, a més, que dins dels musulmans hi ha una gran varietat de pobles, de tendències i de pràctiques, exactament igual com en el món del cristianisme.

I en el moment actual cal tractar el tema dels refugiats, que, al igual que la resta d’immigrants, fugen de la guerra i la misèria. Cal ajudar a que els nostres nois i noies tinguin clar que tenim un sol planeta i que és de tota la humanitat i que, per tant, cal compartir-lo. I que posar tanques i fronteres, i deixar que les persones morin en el mar en el seu intent de tenir una vida digne va contra tots els principis humanitaris, de justícia i de drets humans.

L’educació, en el sentit ampli de la paraula, és una de les armes més potents per lluitar contra aquestes actituds. Des de l’escola podem estimular o bé prevenir el racisme, en general, i la islamofòbia en particular. I no només podem, sinó que jo crec que tenim la obligació de fer tot el possible per donar una educació que prepari als nois i noies per viure i conviure amb persones de diferents cultures, orígens i religions, una educació que ajudi a valorar la diversitat com a positiva i que ajudi a prevenir el racisme, la xenofòbia i la islamofòbia.

Tal i com diu Zygmunt Bauman: “La humanitat està en crisi i no hi ha altra sortida a la crisi que la solidaritat”.

Aquest dissabte, 11 de març, se celebra el Segon Fòrum Social contra la Islamofòbia i el racisme 2017

Rosa Cañadell
Sobre Rosa Cañadell

Psicòloga. Professora. Exportaveu d'USTEC-STEs Contacte: Twitter | Més articles