Educar fora de l’armari: entre el temor i el motor de canvi

El risc que identificar-se obertament com a lesbiana, gai o trans dificulti les relacions amb l'alumnat i les famílies és una preocupació present en bona part del professorat LGTBI. Percebre que el centre educatiu acull la diversitat de gènere i sexual és un element central per decidir fer-s'hi visible, un pas que, alhora, promou canvis cap a escoles i instituts més segurs per a les persones del col·lectiu

Meritxell Rigol
 
 
 

Pancarta de suport als infants trans en una manifestació a Baltimore / CC-by taedc (Flickr)

En la trajectòria docent de Katy Pallàs, identificar-se com a lesbiana té un episodi negre, d’assetjament laboral fins a l’acomiadament −en un centre privat que prefereix no mencionar. Però, d’educar fora de l’armari, el que en destaca té, per contrast, molt més color: alumnes que, discretament, se li apropen per dir-li “ei, profe, sóc com tu”; altres que, sense cap tipus de complex, llancen en mig de classe un “sóc lesbiana i oi que és normal, profe?”; companys de claustre que se li adrecen amb interès creixent per incorporar la perspectiva LGTBI a l’aula. Fer-se visible a l’entorn educatiu ha estat, explica Pallàs, una eina clau i quotidiana per obrir consciències davant la diversitat afectivosexual i de gènere real. Una realitat, tanmateix, sovint obviada en escoles i instituts, on, com a la resta de la societat, l’heterosexualitat i la identitat de gènere cis (home o dona, d’acord amb l’assignada en néixer segons el genitals) són pressuposades en les persones. Fins que no es diu el contrari.

“En un primer moment, hi ha la por d’haver d’escoltar-te dir coses que no et venen de gust, però, quan en parles des de la seguretat que et dona la convicció que no hi ha res dolent en ser lesbiana, gai, bi o trans, curiosament, el que es produeix en l’alumnat, en general, és un respecte que sobta”, assegura Pallàs, professora de l’institut Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet. El professorat consultat coincideix a assenyalar que reivindicar-se amb naturalitat dins les sigles LGTBI sol posicionar-los com a figures referents a les seves escoles o instituts. En aquest escenari, on transgredir les expectatives de gènere sol comportar fortes sancions i moltes hores al dia d’exposició a possibles violències, comptar amb el suport de persones adultes dins del centre representa, en ocasions, un salvavides per a l’alumnat.

“L’institut pot arribar a ser el malson, els pitjors anys de la vida de persones LGTB i, si bé és cert que hi ha centres que estan fent una feinada, i això es nota en com estan els adolescents, la majoria de joves ens parlen d’assetjament, discriminació, por i desconfiança”, explica Sara Barrientos, educadora de la cooperativa Candela. L’Observatori Contra l’Homofòbia adverteix en un estudi, elaborat a partir d’enquestar tot l’alumnat d’un institut de L’Hospitalet de Llobregat, que una majoria ha presenciat o escoltat alguna agressió o discriminació LGTBIfòbica. Vuit de cada deu han escoltat insults o comentaris pejoratius sobre l’orientació sexual no heteronormativa o les identitats trans. Quasi un alumne de cada quatre (24%) ha presenciat o tingut coneixement d’una pallissa per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.

La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) alerta en un informe adreçat al defensor del poble que els plantejaments, intents i perpetracions de suïcidis entre joves LGTBI són “el punt culminant del patiment de milers i milers d’adolescents a causa dels prejudicis sobre la diversitat sexual i de gènere mantinguts i tolerats a l’interior del sistema educatiu”. Uns prejudicis i un patiment del que el professorat LGTBI no és immune, remarca Rosa Sanchis, professora de valencià i referent pel seu treball en educació afectivosexual, en explicar perquè educar fora de l’armari no és l’opció més comuna entre els i les docents.

“Hi ha molt professorat que està a l’armari, no només de cara a l’alumnat, també per als companys i companyes de treball”, apunta. El motiu principal, la por que sortir de l’armari “afecti la relació amb l’alumnat i que les famílies tinguin prejudicis cap a un profe o una profe homosexual”. “També hi ha por a patir assetjament per part de l’alumnat, fet que ha ocorregut en alguns casos”, lamenta Sanchis. En el seu cas, va passar els primers cinc anys de docent sense fer-se visible. Ara, en fa molts més que entra a classe “amb l’autoritat de ser una mateixa” i, assegura, en surt “l’efecte positiu sobre alumnat i companys”.

Inseguretat per obrir portes

Una altra convençuda de l’efectivitat de posar el propi cos i experiència per “desestigmatitzar i normalitzar” la diversitat afectivosexual i de gènere als centres educatius és Katy Pallàs. Al mateix temps, però, coincideix en què educar fora de l’armari no és una decisió fàcil per a molts docents. A més de tenir o no perfil activista, sentir que la cultura del centre acull la diversitat de gènere i sexual, és un element que pot marcar la diferència entre obrir l’armari o bé posar-hi un topall de cara a l’escola o institut. La inseguretat entre el professorat LGTBI s’accentua als centres concertats i privats.

Visi González, coordinadora d’educació de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Trans (FELGTB), denuncia que, si bé als centres educatius públics la sensació de llibertat per ser-hi visible és superior, també visibilitzar-s’hi “és arriscat”. “Quan treballem la diversitat afectivosexual, de gènere i familiar en una aula nova, sempre tenim por a que vingui algun pare o mare amb l’argument que adoctrinem, com si l’orientació sexual d’una persona es pogués ensenyar. Si fos així, només hi hauria heteros!”, planteja aquesta professora de primària. Una altra crítica amb què topen és que “la seva orientació sexual pertany a l’àmbit privat”. “Al professorat hetero, però, no se li diu el mateix quan parlen de la seva parella, de si estan casats, del que fan amb les seves famílies o si els venen a buscar a l’escola”, critica.

Tot i la preocupació encara generalitzada i amb precedents pel tracte amb les famílies, González assegura que hi ha “més por que no realitat”, alhora que reivindica la necessitat de ser més visibles als centres educatius. “No només perquè l’experiència del professorat és importantíssima per a l’alumnat LGTBI que se sent insegur, sinó perquè, per llei, tenim obligació de treballar la diversitat de gènere i afectivosexual; tot el professorat la tenim, igual que tenim l’obligació d’intervenir quan hi ha un conflicte”, reclama.

La FELGTB també adverteix que el professorat trans, sovint sense l’opció d’invisibilitzar-se, són les persones del col·lectiu LGTBI “pitjor tractades al món educatiu”. “Tradicionalment, a l’educació no hi hem pogut ser, i si hem pogut, ha estat amb el cost de l’armari, perquè el professorat tendeix a reproduir el que està ‘bé’; el que socialment és ‘decent’, de manera que la imatge del que ha de ser un professor acaba essent bastant conservadora i no resulta diversa com és la societat”, exposa Lucas Platero, docent de formació professional i activista trans. “De la mateixa manera que s’ha d’aprofitar els profes amb consciència de classe o antiracista, l’educació ha d’aprofitar allò que el professorat LGBTI podem aportar a l’aula, que va més enllà del contingut i té a veure amb el fet d’educar des d’un altre lloc al món i no deixar a l’aire els temes dels quals l’alumnat necessita parlar, com sol passar a les aules”, reivindica.

Referents que traspassen les pantalles

Un dels correus que Rosa Sanchis ha trobat aquest matí no té a veure amb dubtes de llengua ni amb la puntuació de l’examen. Ja li havia explicat que s’identifica com a trans i, avui, el seu alumne li comparteix la decisió de començar a prendre hormones. “Per què jo no?”, va preguntar-se un altre noi de l’Institut Isabel de Villena, en sentir-la parlar obertament del fet de ser lesbiana, i, fa uns dies, va dir-li que s’havia decidit a sortir de l’armari davant del grup de classe.

“Quan trenques el lloc d’hetero o cis que se’t pressuposa i ho fas de manera encarnada i clara, estàs convidant l’alumnat que també els trenca a sentir-se bé i compartir-ho i, al conjunt de la classe, li mostres una manera plural d’estar al món; li tornes una imatge del que pot esperar trobar a la vida, a través de valorar en positiu la diferència”, argumenta Platero, sobre el paper de referent i motor de canvi que tendeix a prendre el professorat visiblement LGTBI als centres educatius.

Si bé localitzar referents LGTBI a internet cada vegada és més comú entre el jovent, més difícil li resulta trobar-ne d’accessibles en el dia a dia. “Quan el que, en general, t’arriba sobre ser una persona trans, lesbiana, gai o que surt de la norma de gènere, és menyspreu; és que fa fàstic; és que ets anormal, trobar-se amb persones de l’entorn que estan apoderades, fora de l’armari, que es mostren obertes i disponibles per recórrer-hi, els ajuda molt”, assegura Sara Barrientos. L’educadora coordina les colònies d’estiu Oasis, adreçades a adolescents LGTBI. Entre d’altres, l’equip educatiu d’aquest espai es proposa pal·liar l’habitual manca de referents LGTBI detectada entre els i les adolescents, per facilitar-los l’exercici de projectar vides ni limitades ni encasellades per les sigles.

A més d’actuar de referents i, sovint, rebaixar les actituds LGTBIfòbiques entre l’alumnat, el professorat LGTBI visible sol promoure canvis, també, en els seus equips docents i donar peu a projectes sobre diversitat sexual i de gènere a les escoles i instituts. En trobar complicitats al claustre i a la direcció, el professorat consultat coincideix a destacar que solen estendre l’interès per incorporar la mirada de la diversitat afectivosexual i de gènere als centres, ampliar la consciència de la diversitat real i, així, fer passes endavant cap a espais educatius en què sigui segur expressar-la.

És el que persegueix Stop Diverfòbia, un espai de reflexió sobre com ens condiciona el sistema de gènere, impulsat per Rosa Sanchis fa tres anys. Actualment, compta amb una vintena d’alumnes participants i una vintena de docents que s’han posat a aprendre l’ABC LGTBI. “Alguns companys m’han confessat la por que al principi tenien sobre què dirien a casa els nois i noies si començaven a incorporar la diversitat afectivosexual i de gènere al seu treball educatiu, però a final de curs es tranquil·litzen, senten parlar als xavals i xavales de com se senten, de què els agrada i què no, i la gent es va animant a parlar obertament de la diversitat”, explica Sanchis, per qui l’objectiu supera les persones identificades com a LGTBI i es concreta en “flexibilitzar el gènere per a tothom”.

De tres altres docents, vinculats a l’Associació de Famílies LGTBI, va sorgir, quatre anys enrere, “Escoles Rainbow”, una iniciativa que implementen dues escoles a Catalunya. “Ajudem els docents a posar-les les ulleres per veure-hi amb perspectiva de gènere, cosa que apareix en totes les lleis d’educació des dels anys 80, però que no s’ha transversalitzat mai d’una manera efectiva en el currículum perquè el Departament d’Ensenyament no hi veu la importància real”, critica Pallàs, presidenta de l’entitat i una de les docents impulsores del programa.

La responsabilitat d’aconseguir centres educatius acollidors per expressar la diversitat de gènere i sexual transcendeix el fet que el professorat LGTBI s’hi visibilitzi i, sintetitza Barrientos, exigeix incorporar-hi “compromís amb la coeducació i el feminisme”. “Bons referents ho hem de ser tothom: hem de generar centres en què el professorat pugui sortir de l’armari, sí, però també en què la resta de docents sàpiguen parlar de diversitat i trencar estereotips de gènere”. En paral·lel a la immersió del professorat en la diversitat LGTBI, estendre la pedagogia a les famílies de la comunitat educativa és un repte ineludible, segons destaca Visi González. “Son l’arrel dels valors ─emfasitza la coordinadora d’educació de la FELGTB─ i, si veuen que a l’escola treballem la diversitat sexual i de gènere, les forçarem a revisar creences”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*