Educar per l’emancipació: una conversa entre Gayatri Spivak i Marina Garcés

La Biennal de Pensament de Barcelona va ajuntar les filòsofes Gayatri Spivak i Marina Garcés per debatre sobre el futur de l’educació en llocs tant oposats com Columbia University i les escoles rurals de l’Índia

Victòria Oliveres
 
 
 

Marina Garcés i Gayatri Spivak a la Biennal de Pensament | Foto: Victòria Oliveres

Acadèmica d’alt nivell, professora de la prestigiosa universitat novaiorquesa de Columbia. Alhora, implicada en l’educació popular del lloc on va néixer i creadora d’escoles de primària que encara coordina en una de les zones rurals més pobres de l’Índia, Bengal Occidental.

És Gayatri Spivak, filòsofa i teòrica literària, qui va conversar dimarts amb una altra filòsofa, Marina Garcés. Davant de l’escenari muntat a la plaça Joan Coromines, més de 2000 persones – sobretot joves – van escoltar atentament el diàleg organitzat per la Biennal del Pensament. I és que, com va recordar la filòsofa catalana, un debat sobre educar per l’emancipació genera gran interès en “un lloc amb una tradició molt activa i rica de pedagogia crítica i popular” com Barcelona.

Spivak va explicar que ella només és una professora assalariada, i com a tal, servent dels seus estudiants, tant a Nova York com a Bengal Occidental. “Construeixes ponts entre dos extrems de l’activitat educativa i fas que els dos espais interactuïn”, va dir-li Garcés. La filòsofa índia va explicar que per a educar el més important és escoltar i conèixer als alumnes, i això és igual en qualsevol context.

Quan comparava les seves experiències educatives, l’activista marxista, feminista i postcolonialista deia que la societat ha creat problemes als infants que l’educació no està resolent. És el que ella anomena el “dany cognitiu”, i en va posar exemples dels dos entorns diametralment oposats on treballa.

A Columbia, els seus alumnes són capaços d’analitzar, comentar i argumentar el seu punt de vista quan se’ls posa davant d’un text, però en canvi “són incapaços d’obrir-se i llegir”. A les escoles rurals, en canvi, el mal “és que no saben fer funcionar el cap, perquè han estat entrenats per a ser mà d’obra manual”, explicava Gayatri Spivak.

Educar en drets i responsabilitats

Per a Spivak és realment greu que la privilegiada casta hindú – a la qual ella pertany – hagi “destrossat la ment” dels anomenats intocables – la casta més baixa – perquè ara són incapaços de recordar i concentrar-se, però també de distingir quan voten. Per això, la filòsofa índia intenta “formar una pedagogia per fer entrar els més pobres en la democràcia, perquè votin”. Els ensenya que no només es tracta de reclamar drets sinó també d’exercir responsabilitats.

Gayatri Spivak no va obrir aquestes escoles rurals per “anar a fer el bé”, ja que ho troba “un sentiment feudal”. El 1986 li ho van demanar un activista indi de classe mitjana quan la va veure parlant amb els infants sobre errors ortogràfics en els seus noms i escrivint sumes i restes amb un bastó a terra per a nens a qui “ningú es prenia seriosament”. Al cap de vint anys, un terratinent va destruir les primeres escoles per demostrar qui tenia el poder, però ella no es va aturar i ara treballa en cinc escoles més a prop de la frontera.

Gayatri Spivak a la Biennal de Pensament | Foto: Victòria Oliveres

Ella sent que està “pagant el seu deute ancestral”, el de la seva casta. A les aules d’aquests centres vol que s’hi ensenyi el currículum nacional perquè considera que aprendre a “cantar i ballar és un luxe en una zona rural”. Ella intenta que els seus alumnes tinguin una base per entrar al sistema “des d’on el puguin sabotejar”.

Aquesta no és una tasca fàcil. Per això, quan treballa amb els seus equips docents els diu que és millor ensenyar per aquells que són menys bons, perquè la resta ho entendran de totes maneres. També diu que cal ensenyar més enllà de la memorització i fer que els alumnes siguin capaços de retornar-nos allò que els ensenyem. “Si imita el que jo faig, ho hem perdut”, diu Spivak.

Entrenar la imaginació

A l’altra punta de món, a l’aula internacional de Columbia, “l’educació és un fetitxe”, explica la filòsofa índia. Els alumnes que té en aquesta universitat – on va ser la primera dona no blanca en aconseguir-hi plaça de professora – els seus alumnes estan disposats a ajudar però no saben el que significa l’ajuda per als altres perquè no tenen imaginació.

Entrenar la imaginació és un dels reptes primordials per a Gayatri a l’hora d’educar. No utilitza paraules grandiloqüents per definir-la: és la capacitat de pensar en alguna cosa que no està aquí. “Podem tenir tot el coneixement, accés a tota la informació, però què passa quan ens falla la imaginació? Ens manquen els vincles”, explicava Spivak.

Ella pensa que els seus alumnes de la universitat nord-americana també necessiten ajuda, com els de l’Índia. En aquest cas, però, “perquè l’idealisme digital els fa completament ignorants pel que fa al treball intel·lectual”. La filòsofa creu que “el món digital és molt potent” però que el seguim utilitzant “amb una mentalitat del 1920”. Però cal pensament crític per afrontar el desafiament digital, diu Spivak.

Els molts ensenyaments de Gayatri Spivak venen acompanyats també de molts errors, explica. Per això encara se sorprèn quan el que intenta implementar en el món educatiu funciona. “Quan venen els èxits penso que alguna cosa bona hauré fet, encara que no sé què és”.

Marina Garcés a la Biennal de Pensament | Foto: Victòria Oliveres

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*