Educar per saber ser feliç

Eduquem als nostres infants amb tota mena de coneixements i activitats, però no resulta fàcil saber si això els ajudarà a ser feliços el dia de demà.

Pilar Calvo
 
 

iStock

Durant la seva vida aniran trobant-se en situacions dispars, unes complaents, algunes indiferents i d’altres desagradables. Es trobaran amb gent de tota mena, tindran il·lusions que de vegades podran aconseguir i de vegades no. En resum, la seva vida segur que no sempre serà fàcil. Per tant hem d’educar perquè els nostres alumnes puguin fer front a totes les dificultats i sortir reforçats de les que es puguin trobar.

Cal que des de petits vagin aprenent que no sempre tindran allò que volen, que de tant en tant no surt tot bé, que a voltes no estem alegres, que de vegades el que ens envolta deixa de ser meravellós. Així doncs, cal educar per fer front a la frustració, hem d’ajudar avui en allò que els permeti superar els entrebancs i els fracassos que els donarà la vida demà.

Caldrà treballar amb les famílies, fer tallers i xerrades, perquè entenguin que no donar-li tot el que demanen els seus fills no és sinònim de mals pares sinó de tot el contrari. La mare i el pare no han de tenir por que la seva filla o el seu fill es frustri per no poder aconseguir allò que demana, doncs convé que des de petits aprenguin que no tot el que un desitja ho aconsegueix. Consensuar, parlar amb els fills per explicar el què pot i el que no pot ser. Això els ajudarà a gestionar les adversitats, i els anirà madurant pel futur.

Si de petits mai se’ls ha negat res del que desitjaven, no els hi haurem donat les eines necessàries, ni tindran la suficient autoestima per poder fer front a les adversitats quan siguin adults. Si no incorporem ben aviat l’error com quelcom natural a la vida, promourem adults insegurs i amb molta por al fet de fracassar.

Sempre que l’infant tingui un espai de benestar, caldria deixar que ell el vagi administrant, que dins del possible faci front als problemes que sorgeixin i els pugui solucionar. Cal donar eines i treballar hàbits per a ser cada dia més autònoms, podent gestionar així la resolució dels conflictes. Observar i valorar com ho fa, ens dirà com és de capaç d’afrontar les dificultats.

Valorar l’esforç i no tenir por del fracàs és la convicció que ha de formar part dels nostres alumnes i, naturalment, dels nostres fills.

Valorar l’esforç i no tant la intel·ligència farà que tots es sentin capaços d’arribar als objectius que s’han proposat. Saber que ens podem equivocar ens fa forts, aconseguir sortir d’un fracàs ens ensenya, superar les adversitats ens dóna la capacitat d’assumir altres reptes.

Dins l’aula s’ha d’apreciar molt l’esforç de cada alumne, que potser hem de començar a veure que es més important que el resultat obtingut. Cada infant va seguint una evolució molt diferent, de manera que el que per un no suposa cap esforç, potser a un altre li ha costat molt i no ha arribat a la mateixa fita. Això ens fa pensar que el currículum és molt relatiu, que l’hem d’adaptar a cada nen individualment i mirar el que ell ha aconseguit fruit del seu esforç. S’han de sentir valorats amb el que han fet, notant que allò pel que s’han esforçat ha valgut la pena. Cal que sentin que amb l’esforç es pot aconseguir més del que inicialment pot semblar, i que intentar-ho sempre és gratificant.

Hem d’ensenyar a gaudir del que fem, del camí que seguim. Hem de divertir-nos fins arribar a l’objectiu desitjat, la qual cosa no vol dir que no trobarem entrebancs, dificultats i que a vegades ens semblarà un trajecte feixuc i pesat. Tot això ens serà enriquidor, ens farà forts i ens ensenyarà a saber fruir quan haguem aconseguit el nostre propòsit. Aprendrem a apreciar a qui tenim al costat, a qui ens dóna un cop de mà i, sobretot, ens ensenyarà a valorar l’esforç per aconseguir una fita. Durant aquest camí haurem après que l’objectiu ha passat a ser el mitjà i que tot el procés ha esdevingut l’objectiu, contràriament a com és l’habitual.

Tenint en compte el que s’ha exposat, la classe hauria de ser un lloc obert a tot i a tothom, on hi tinguin cabuda tots els infants i totes les coses que d’ells en puguin sortir. Hem de dotar l’aula de tot allò que pugui menester l’infant per fer aquest aprenentatge de la manera més autònoma possible.

Dintre de la seva diversitat cal que tots hi trobin l’estímul de voler aprendre, la inquietud de voler saber. Si ells no troben aquest desig, difícilment podran gaudir del camí que els portarà a l’aprenentatge.

Pilar Calvo
About Pilar Calvo

Mestra jubilada d'educació infantil i primària. Exdirectora de l'Escola Margarida Xirgu de Badalona. More Posts

1 Comment on Educar per saber ser feliç

  1. Josep Maria Turuguet Salgado Josep Maria Turuguet Salgado // 07/12/2018 a les 11:34 // Respon

    Però sobretot educar per minimitzar el desengany. Que conforme vagin creixent, el que es trobin s’assembli força al que els van explicar o que els van ajudar a trobar.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*