Educar professors que són o seran educadors d’adolescents

Intento sintetitzar els cinc paquets bàsics de formació-reflexió-pràctica que necessitem avui per aconseguir tenir una altra educació Secundària

Jaume Funes
 
 
 

Imatge de la jornada 'Repensem la Secundària' / @Repensem2aria

Imatge de la jornada ‘Repensem la Secundària’ / @Repensem2aria

És dissabte 21 de gener i un grup entusiasta de mares, pares, mestres i joves organitzen a Manresa una preciosa moguda sobre com repensar junts l’educació a Secundària. A l’espai de debat en què he de participar discutim sobre com Educar els educadors. Sense aclarir si he de parlar de com ajudar els actuals professors a renovar-se o de com formar els futurs, referint-me a tots dos grups, he fet una proposta de cinc formacions que ara resumeixo aquí.

Educadors moderns d’adolescents canviants 

Abans, però, he de fer molts advertiments. Primer de tot hem de resoldre –si més no per majoria social simple– dos vells, molt vells, debats. El primer, aclarir quin és l’encàrrec que la societat adulta i els governants fan al professorat de Secundària: instruir, educar, acompanyar, controlar? Si continuem afirmant que la seva funció és la transmissió del coneixement i escoltem les famílies que reclamen el seu dret a educar en exclusivitat, no cal pensar en com formar el professorat. El segon, respon a l’eterna però falsa confrontació entre la lògica de la matèria i la lògica educativa del subjecte que aprèn. Si no cal tenir en compte qui és i com viu l’alumne que tenim davant no cal formar per descobrir-ho. La geografia o la gramàtica, eternes, son la nostra guia i hem de seguir els professors que odien qualsevol referència a la pedagogia, el context social o l’humanisme.

Si pensem en innovar-nos per a ser útils als adolescents o considerem com han de ser els futurs profes de la Secundària, haurem de tenir present que la renovació o la formació inicial han de referir-se a tres aspectes i no tant sols a un d’ells. Primer hem de conèixer –o actualitzar el nostre coneixement– sobre com s’ensenya i com s’aprèn avui. No hem d’amagar que una part singular de les dificultats i els conflictes actuals entre els adolescents i l’escola provenen de l’absència de pedagogies i didàctiques mínimament actualitzades, respectuoses amb la realitat de com s’accedeix al saber avui. Formem, ens formem, per ser modernament competents en ensenyar.

El segon aspecte és considerar com aprenen els nois i noies adolescents. Descobrir i considerar quines són les formes bàsiques d’aprendre del moment evolutiu –les claus del desenvolupament– i cercar les didàctiques adequades a l’adolescència. Finalment, ens formem –pensem, compartim, descobrim– sobre les adolescències per a ser experts en conèixer els seus mons, per comprendre les seves lògiques, per ser adults útils en les seves vides. A tots tres aspectes cal referir-se en parlar d’educar educadors. Tots tres estan en les preocupacions de l’actual professorat actiu, que cada dia intenta resoldre el triple dilema de com fer el que li diuen que ha de fer, com fer pròxima l’escola als seus adolescents i con ajudar a aprendre seguint les propostes didàctiques veritablement renovadores que la seva professionalitat li ha fet descobrir.

Els cinc paquets de la formació

Ubicant aquestes reflexions en la realitat dels adolescents que ocupen les aules i aclarits els preàmbuls inevitables tractaré de sintetitzar els cinc paquets bàsics de formació-reflexió-pràctica que necessitem avui per aconseguir tenir una altra educació Secundària, en la immensa part que depèn de tenir una majoria de professorat que es renova o es forma d’una altra manera. Aquests serien els cinc grans aprenentatges:

  1. Aprendre a descobrir i a tenir en compte les realitats canviants dels adolescents (de cada noi o noia, dels grups, de les adolescències dominants en cada moment).
  2. Aprendre a construir una relació d’influència, una relació educativa (de cada adult i de l’equip educatiu).
  3. Aprendre a esbrinar els problemes adolescents, els problemes socials i els personatges que viuen moments problemàtics.
  4. Aprendre l’adaptació de metodologies i didàctiques al món adolescent i a la seva immersió diversa en la societat digital, virtual i en xarxa
  5. Aprendre a ajudar en la construcció de persones i ciutadans, a fer de l’educació un reducte contra el conservadurisme.

Aprendre a mirar i ser reconeguts

El primer dels aprenentatges, o del procés compartit per innovar-nos, condueix a dominar la seqüència de verbs que permeten descobrir les seves vides: mirar, veure, escoltar, observar, atribuir significat, preguntar, estudiar-los, retornar les nostres lectures. Cadascun dels verbs que hem de dominar requeriria un article i tots tenen a veure amb la necessitat d’educar la mirada. Ara, tant sols destacaré que cal dominar tres eines: tenir una pauta compartida sobre com fer una observació sistemàtica de l’alumnat; utilitzar quaderns de camp per anotar la vida; tenir espais d’equip per compartir les lectures de les adolescències que tots plegats eduquem i no sempre interpretem igual.

El segon grup té a veure amb com aconseguir esdevenir adults positius (de forma diversa i no amb el mateix grau d’intensitat per a tothom) per als nois i noies que eduquem. Cal pensar què vol dir llegir-los en positiu malgrat les seves impertinències, què significa estar disponibles, ser accessibles, tenir actituds flexibles. Les grans habilitats per aprendre tenen a veure amb la gestió dels conflictes i amb la capacitat de fer-ho sense tenir un reglament que ho prevegi tot i inclogui respostes taxades. És allò d’aprendre a tenir ascendència sense reclamar tenir poder. Aprendre a controlar la inseguretat que provoca que et belluguin la cadira i et facin preguntes impertinents. De fons, el que cal aprendre és a acompanyar un temps a personatges que surfegen fins que troben una platja mitjanament segura al final de les seves adolescències.

Aprendre a descobrir els seus bagatges i mantenir el desig de saber

Aprendre a llegir problemes comporta saber descobrir la diferència entre els problemes de l’adolescència i l’adolescència com a problema. El professorat de Secundària ha de ser com un grup social d’influencers que difon una lectura sensata de l’adolescència en una societat que els veu sempre a partir del desastre i la necessitat de control. La formació té a veure amb com considerar educativament les diversitats adolescents, les males companyies, l’imaginari col·lectiu sobre el bon adolescent. Cal aprendre a saber com considerar les realitats socials en les pretensions d’educar, com tenir present que a vegades som l’únic adult positiu que té l’alumne. Aprendre a descobrir per què no serveixen les respostes a les dificultats que col·loquen l’adolescent en un carreró sense sortida. També és inevitable aprendre a treballar amb d’altres professionals que poden estar a la vida d’un adolescent i saber compartir acompanyaments. Queda, a més, saber què fer amb pares i mares preocupats raonablement, passotes de tota mena o personatges que compliquen les adolescències dels seus fills.

Les didàctiques adolescents son una adaptació a la lògica adolescent de les didàctiques mínimament adequades que, com ja he dit, hem de dominar. Cal advertir, però, que la renovació i la innovació son especialment necessàries perquè l’adolescència és l’etapa per sumar-se a qualsevol canvi i normalment es sumen ràpidament a qualsevol moguda social. En clau adolescent, les didàctiques tenen dos components que cal dominar. D’una banda, l’adolescència és un temps per provar i experimentar i per això necessiten aprendre descobrint i experimentant (mai suportant covaments imposats pels adults). D’un altre, són en grup (o en soledats difícils) i també poden i han d’aprendre en grup. Cal aprendre a ensenyar i educar de forma social. Digui el que digui el currículum formal, el gran perill de l’adolescència és renunciar a pensar i que s’agosti definitivament el desig d’aprendre. La competència bàsica que hem de saber ajudar a aconseguir és saber pensar. El súmmum d’aquesta part de la formació és descobrir la forma de transmetre cada dia als adolescents noves raons per seguir venint a l’insti.

Aprendre a ser radicals com els adolescents

Con que a vegades s’oblida que si cal canviar l’escola és fonamentalment perquè va deixant massa nois i noies fora de circulació, necessitem formar-nos per tenir present que l’escola és un element clau en la construcció de les persones. Aprendre a saber per què quan eduquem humanitzem. A més, com que la tendència dominant és suprimir de l’escola ètiques i ciutadanies cal formar-se perquè l’adolescent aprengui a descobrir que no és res sense els altres i que, atès que considera que el món és una merda, haurà de pensar com canviar-lo.

Però formar-se per fer això és assumir que educar no pot estar mai entre les lògiques conservadores de la societat.

Jaume Funes
Sobre Jaume Funes

Jaume Funes és psicòleg, educador i periodista. Contacte: Twitter | Més articles