El buit vocacional

Quan el jovent arriba a Batxillerat és habitual que pateixi un període d’incertesa relacionat amb la manca de mitjans per orientar el seu futur. Això passa perquè encara avui, no destinem prou recursos des de la formació obligatòria a formar-los en competències i valors, i així puguin aprofundir sobre qui són.

Patricia Boquete
 
 
 

Istockimage

A casa, tot i que ja va trencant-se aquesta “regla”, s’acostuma a orientar els seus dubtes i aconsellar-los, segons al que als familiars ens sembla el més adequat per ells. És força difícil fer-los de guia, sobretot quan els seus objectius són tan diferents del que nosaltres veiem des de la seguretat.

Si a l’institut i a casa no reben el suport necessari per a ells, és normal que el busquin en els amics o en el seu entorn més proper. Molts tenen dubtes a l’hora de decidir-se per la seva vocació o bé per alguna carrera que els hi permeti després, en acabar, obtenir una bona feina.

El moment més inoportú és quan s’apropen a les universitats per desfer els seus dubtes. Per descomptat, aquestes els omplen els ulls amb caramels ben lluents i un món de possibilitats i oportunitats que no acaba mai. Això no obstant, no els ajuden a decidir seguint els seus impulsos, perquè potser perden matrícules.

Ens trobem doncs davant d’un buit orientatiu que fa mal. Els joves, intentant arribar en tan sols uns mesos a preparar la selectivitat, es troben decidint a corre-cuita i deixant-se emportar per una fita, molt segurament no contrastada amb si mateixos. Els obliguem a recórrer, perquè estudiïn i s’incorporin laboralment.

La ruptura amb la realitat arriba a mitjans de la carrera universitària o en el primer tastet professional. Això mateix podríem alleugerir-ho si treballem en les eines i recursos que ens permetin orientar-los adequadament, tant a l’escola, com a casa, essent aquesta més que una tasca intergeneracional.

Orientar-los vocacionalment no només és donar-los informació sobre els centres i el ventall d’educació superior. L’orientació vocacional demana generar debat i dubtes, i ajudar-los a trobar les respostes de manera autònoma. Molts som els que ens hem deixat emportar i avui dia encara estem per reinventar-nos.

El més fàcil és deixar-nos emportar per la programació que socialment s’ha establert per nosaltres: estudis i treball. Però poc escoltem el que ens diem, i obrem segons els nostres impulsos. Al cap i a la fi, ben difícil és nedar a contracorrent i encara més, “contra-socialment”.

Patricia Boquete
About Patricia Boquete

Psicòloga, orientadora i formadora. Fundadora d’Ocrea Contact: Lloc web | Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*