El cinema crea o destrueix hàbits lectors?

Vivim en una societat canviant en la que predomina l’era de la immediatesa. Estem envoltats d’estímuls audiovisuals que intenten captar la nostra atenció i l’oferta és molt nombrosa. El cinema s’ha convertit en un dels hàbits de lleure més habituals entre la població; ara bé, la indústria del cinema, crea o destrueix hàbits lectors?

Laura Martí Muñoz
 
 

iStock

Un estudi sobre llengua i consum cultural de Catalunya (Sintes, E. 2008) recull que en el període comprés entre el 2001 i el 2005 un 40,4% són espectadors de cinema habituals —és a dir ,que hi han anat més de cinc vegades l’any— i el 68,5 % de la població catalana hi ha anat en l’últim any. Les últimes dades recollides a les Estadístiques Culturals de Catalunya (2018) constaten que el 2016 va ser un dels anys en què la indústria del cinema va captar més espectadors, un total de 19.354.196. Si comparem aquestes dades amb el consum de lectura, observem com entre el 2001 i el 2005 s’han publicat 9.460 títols nous en català. Actualment, un 74% de catalans ha llegit algun llibre en els últims 12 mesos, el 41,1% dels quals són lectors esporàdics i el 32,9% són habituals (més de 5 títols l’any).

Per bé que tant els consumidors de cinema com de lectura han augmentat en els darrers anys, veiem que els ciutadans prefereixen optar cap a una proposta més audiovisual que de lectura. El Pla nacional de lectura 2012-2016 (Mosteiro i López, 2015) constata que llegir llibres és la quarta activitat cultural preferida de la població de Catalunya, després de veure la televisió, anar al cinema i escoltar la ràdio.

Després de tot aquest llistat de dades el meu dubte és si no són compatibles ambdues opcions culturals (cinema i lectura). Sovint hi ha la mala concepció que el terreny cinematogràfic trepitja l’escrit. Quantes vegades haurem sentit la frase: si ja hi ha la pel·lícula, per què llegir el llibre? No obstant, les dades ens demostren que 1 de cada 6 catalans llegeixen llibres en el seu temps d’oci; així doncs, és una realitat la possibilitat que les dues ofertes culturals convisquin juntes i es complementin. Invertir hores i diners en llegir, anar al teatre o entrar a una sala de cinema hauria de ser concebuda com una necessitat humana amb un objectiu clar: crear hàbits culturals. Aquests tres llenguatges (l’escrit, el recitat o la imatge) faciliten la comprensió d’un mateix i del món, i injecten sentit crític.

La meva opinió és que el cinema realment pot crear hàbits lectors. En el darrers anys s’han fet més de 30 adaptacions cinematogràfiques de contes i llibres infantils i juvenils (Biblioteca Vallcarca i els Penitents, 2017), per no parlar de les novel·les d’adults. És cert que a vegades el cinema tria fer adaptacions de llibres que no destaquen per la seva qualitat literària, com ara la saga de Crepuscle, però, si més no, el cinema crea tendència. Seguint amb el mateix exemple, la projecció de la pel·lícula va causar gran sensació entre el públic adolescent, dels quals molts van acabar llegint els llibres. Per tant, el cinema, de manera directa o indirecta, acaba apropant l’espectador al llibre i en conseqüència aquest fet pot ser l’inici cap a la consolidació d’un hàbit lector.

En definitiva, caldria reflexionar sobre les possibilitats que el cinema ens podria aportar per crear hàbits lectors. Com a futurs mediadors de lectura és important traslladar la importància de llegir. Podem començar amb Crepuscle i acabar sent uns experts en novel·la gòtica. Dit així pot semblar una mica irreal però ara la feina recau en nosaltres: bibliotecaris, mestres, pares… Hem d’enriquir el plaer de la lectura i aprofitar al màxim les ofertes d’oci del nostre voltant, per tal de crear hàbits lectors als nostres usuaris, alumnes, fills.


BIBLIOGRAFIA

– Sintes, E. (2008). Llengua i consum cultural a Catalunya. Recuperat de http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128320/177149

– Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya (2018). Estadístiques Culturals de Catalunya. Recuperat de http://dadesculturals.gencat.cat/web/.content/sscc/gt/arxius_gt/Estadistiques-culturals-de-Catalunya-2018-febrer.pdf

– Mosteiro, S. i López, I. (2015). Pla nacional de lectura 2012-2016 : La lectura de llibres a Catalunya. Recuperat de http://dadesculturals.gencat.cat/web/.content/dades_culturals/09_fulls_decultura/arxius/30_DeCultura_Lectura_llibres_Catalunya.pdf

– Biblioteca Vallcarca i els Penitents (2017). Llibres i cinema : Adaptacions cinematogràfiques de contes infantils i juvenils. Recuperat de https://issuu.com/bibpenitents/docs/adaptacions_cinematogr__fiques_de_l

Laura Martí Muñoz
About Laura Martí Muñoz

Graduada en Educació Primària i Màster de Biblioteca Escolar More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*