El Consell Escolar de Catalunya engega un debat sobre el futur de l’educació

Sota el lema 'Ara es demà' el màxim organ de representació de la comunitat educativa pretén impulsar un debat "sense limitacions legals ni econòmiques" sobre el futur del sistema educatiu català.

Pau Rodríguez
 
 
 

Lluís Font, Carles Puigdemont, Meritxell Ruiz i Francesc Pedró, a l'acte del CEC.

Lluís Font, Carles Puigdemont, Meritxell Ruiz i Francesc Pedró, a l’acte del CEC.

En educació, el que es fa avui condiciona irremediablement el que passarà demà. És per això que el Consell Escolar de Catalunya (CEC), màxim organ institucional de representació de la comunitat educativa, ha posat en marxa la iniciativa Ara es demà, un procés participatiu on està previst que hi prenguin part desenes de milers de professionals i persones vinculades a l’educació per reflexionar cap on ha d’avançar el sistema educatiu català en els propers anys.

La implicació de tantes veus, segons ha reivindicat el president del CEC, Lluís Font, “permetrà veure la realitat educativa amb major claredat i també poder anar més enllà dels aspectes que afecten la quotidianitat”. Font ha insistit que aquest ha de ser un procés de reflexió “sense restriccions”, que no s’imposi abans de començar “limitacions d’ordre normatiu o financer”. “Hem d’abordar el futur tal com ens agradaria que fos, sense pensar si Madrid ens deixarà fer tal cosa, o si tenim diners per a tal altra”, ha posat com a exemple el president del CEC.

La presentació d’Ara és demà ha tingut lloc aquest dilluns al vespre al Palau de la Generalitat, en un acte institucional al qual hi han participat el president Carles Puigdemont o la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, aquesta última responsable de l’encàrrec del debat al Consell. Puigdemont ha expressat la voluntat que l’educació “passi a primera línia” del debat, sobretot en el marc del procés sobiranista català. “Si volem construir un nou Estat l’educació ha de ser una biga mestra”, ha afirmat, per després afegir que ara mateix l’Estat espanyol és una “cotilla” que no deixa emprendre a Catalunya canvis educatius de gran envergadura.

La consellera Ruiz, per la seva banda, ha apel·lat a la comunitat educativa com a “centre de la reflexió” que ha de començar a partir d’ara, perquè, segons ha dit, “la viabilitat del sistema educatiu només està garantida si hi ha un ampli consens”, tal com va passar, en la seva opinió, amb la Llei d’Educació de Catalunya.

L’acte ha servit també per desgranar els detalls d’un debat participatiu que pretén mobilitzar fins a 100.000 persones i entitats de la comunitat educativa. Començarà amb un cicle de cinc ponències sobre aspectes clau del sistema educatiu: Els pilars del sistema educatiu -a càrrec del mateix Font-, L’arquitectura del sistema educatiu –per l’actual president del Consell Superior d’Avaluació, Joan Mateo-, El centre educatiu -per Francesc Pedró, cap de Polítiques Sectorials i TIC de la UNESCO-, El professorat -pel catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB Miquel Martínez- i L’alumnat -a càrrec de la catedràtica de la UAB Neus Sanmartí-.

Aquestes ponències, que Font ha insistit novament que hauran de ser “sense autolimitacions ni apriorismes”, se sotmetran durant el mes de novembre a un anàlisi per part del Consell Escolar, que després intentarà articular les aportacions en línia a través de “mails personalitzats”. En paral·lel, es convocaran jornades amb experts internacionals i amb presència de bones pràctiques de centres catalans.

En un debat sobre el futur de l’educació, ha estat destacable també la coincidència de totes les intervencions a l’hora de reivindicar el llegat de la tradició pedagògica catalana. Ho han fet Puigdemont i Ruiz quan han destacat el paper de la Mancomunitat i els moviments de renovació pedagògica en els canvis educatius de la primera meitat del segle XX, hi ha insisit Font quan ha defensat que l’educació catalana viu una “tercera primavera pedagògica” –hipotesi desenvolupada per Jaume Carbonell en aquest diari-, i s’hi ha referit Francesc Pedró en assegurar que en el camí cap a “facilitar aprenentatges” caldrà “retrobar formes d’ensenyar emprades fa molts anys”. “Avui a les aules la gent fa amb els mitjans digitals el que fa dècades Freinet va aplicar amb impremptes”, ha recordat.