El curs arrancarà amb 815 mestres més després de quatre anys

L'augment de la plantilla docent coincideix amb l'entrada al sistema de 12.000 estudiants més. És el primer cop des de 2010 que creix el cos de professors, després d'anys congelats i havent patit la retallada de 3.000 mestres al 2012.

Pau Rodríguez
 
 
 

100907 BARCELONA La vuelta al cole en el CEIP Ramon Llull con los alumnos de 3º grado EDU BAYER

El sistema educatiu comptarà amb més d’1,5 milions d’alumnes.

Les escoles i instituts públics incorporaran nous mestres després de quatre cursos amb la plantilla docent congelada o retallada. En total seran 815 mestres -en qualitat d’interins- els que s’afegiran a partir del curs 2014-2015 al gruix de docents del sistema educatiu públic, que passaran de 63.962 el curs passat a 64.777 en l’actual. “És una millora substancial”, ha assegurat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. A la vegada, però, augmenta també el nombre d’estudiants: hi haurà 12.000 alumnes més que l’any passat en el conjunt de la població escolar (en total, 1.552.058), que inclou els ensenyaments de règim general, des d’infantil fins a batxillerat i FP, i els de règim especial i d’adults.

“És un canvi de tendència, comencem a pujar lentament i amb prudència”, ha assegurat Rigau sobre l’entrada al sistema dels nous docents. L’últim any en què es van contractar mestres va ser el 2010 (es va arribar a 67.054), i des de llavors els centres educatius han hagut de fer front a l’inici de curs amb els mateixos professors -o menys- i desenes de milers d’alumnes més. Des de la retallada de 3.000 docents al setembre del 2012, la plantilla s’havia mantingut fins ara en 63.962 dotacions de personal. Tot això tenint en compte un augment progressiu d’uns 40.000 alumnes més des de llavors.

L’augment de la plantilla coincideix aquest inici de curs amb l’aplicació a la pràctica del decret de provisió de places, la mesura aprovada la primavera passada per la Generalitat que obria la porta als directors a escollir perfils concrets de professors per al seu centre, com podrien ser el domini de llengües estrangeres o noves tecnologies. De 22.000 nomenaments que s’han executat aquest curs, 16.906 ja han estat designacions assignades pels directors de centres. Segons les dades del departament, fins a 6.151 d’aquests docents han pogut continuar exercint al mateix centre que l’any passat -gairebé el doble que el curs anterior-, un nivell de permanència que, segons Rigau, hauria “d’esvair els temors” de sindicats i interins, que denunciaven que el sistema obria la porta a arbitrarietats i favoritismes per part de la direcció.

Aquestes xifres no han convençut sindicats com CCOO, que ja ha especificat que si per algun motiu augmenta la permanència dels interins al seu centre és “simplement perquè hi ha més interins i menys funcionaris; l’increment d’uns i la reducció dels altres és conseqüència de l’alt nombre de jubilacions”, precisen fonts de la federació d’educació del sindicat.

Més beques menjador

En la línia de demostrar gestos de recuperació després d’anys de retallades i estancament d’algunes partides, Rigau ha volgut destacar un augment en la previsió de beneficiaris de les beques menjador. Fins a 69.000 alumnes es preveu que en rebin (67.364 el curs passat), un increment que suposarà passar de 40,2 a 42,8 milions de partida. Però el que es percebrà sobretot és un augment en les ajudes que cobreixen el 100% del preu del servei -vora els 6 euros diaris-. Seran 9.500 els que hi tinguin accés, 2850 més que el curs passat.

Les famílies venen denunciant des de fa alguns cursos la manca d’ajudes suficients per a totes les sol·licituds de beques. També es queixaven que les famílies en alguna casos, en funció del Consell Comarcal que ho gestionés, no rebien la notificació de que se’ls havia acceptat l’ajuda fins ben entrat el curs. Aquells mesos d’incertesa allunyaven les famílies més necessitades del menjador -per por a no acabar rebent la compensació-, però aquesta vegada, amb la unificació recent de criteris, la Generalitat s’ha compromès a completar la totalitat de les notificacions el 15 de setembre.

La LOMCE: complir-la sense que afecti la classe

Després de múltiples recursos per part de la Generalitat a la llei Wert que s’aplica a partir d’aquest curs, la consellera Rigau ha acceptat que s’haurà de “complir administrativament” amb la norma, però evitant que afecti el dia a dia i el contingut de les classes. Això vol dir, ha precisat Rigau, que s’hauran d’adaptar a aquelles mesures que afectin directament a la validesa de les titulacions dels alumnes, com per exemple l’assignatura de Religió o la seva alternativa (Cultura i Valors), que computaran a la nota, però que evitaran aplicar-ne d’altres com per exemple la Formació Professional Bàsica.

En el cas de la FP Bàsica la consellera ja va avançar que es mantindrien els PQPI, tot i que passarien a anomenar-se programes postobligatoris per a la formació i la inserció. L’accés dels alumnes a aquesta nova FP imposada per la LOMCE depèn d’un procés de recomanació dels mestres, ja que està destinada a joves menors de 16 anys amb problemes per assolir la ESO a partir de 3r curs. Com que depèn del consell dels professors, la consellera Rigau ha considerat que no és obligatòria la seva aplicació.

Entre altres aspectes de la LOMCE, que s’aplica inicialment a 1r, 3r i 5è de Primària, hi ha la retallada de les funcions del consell escolar o els nous currículums. Sobre els primers, Rigau va afirmar que, tot i que els consells perden el seu poder de decisió, garantirà que facin informes preceptius a la direcció. En el cas dels currículums, per altra banda, va donar ordres als centres de no canviar per ara els continguts i metodologies de la docència.