Les altres raons de la marxa d’un dels científics més prestigiosos d’Espanya

L'absència de l'investigador Juan Carlos Izpisúa a Espanya, la manca de control sobre la propietat intel·lectual de la seva producció científica i les seves patents es troben entre els motius del cessament del director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona

Daniel Mediavilla - Materia
 
 
 

Aquest article s’ha publicat originalment a Materia

L'investigador Juan Carlos Izpisua Belmonte / Foto: Peterrschwarz (Wikimedia Commons)

Juan Carlos Izpisúa / Foto: Peterrschwarz (Wikimedia Commons)

Juan Carlos Izpisúa, director del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), ha anunciat a través de fonts properes que deixa la ciència a Espanya. El motiu esgrimit en l’article que explica la seva marxa en el diari El País era la manca de suport financer i polític. Després, però, s’explica en el mateix text que les administracions central i catalana, responsables del CMRB, mantenen la seva aportació i no s’aclareix en cap moment si s’ha negat a algun tipus de demanda econòmica extraordinària per part de Izpisúa. El mateix investigador, preguntat per aquest mitjà, tampoc ha concretat quina falta de suport l’ha impulsat a dimitir.

Fonts que coneixen el funcionament del centre consideren que algunes altres discrepàncies han pogut accelerar la marxa d’un dels investigadors més prestigiosos del món en medicina regenerativa . A més, tot i que Izpisúa assegura que ha dimitit, en un comunicat enviat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, s’afirma que el patronat del centre “expressa la necessitat inexcusable de canviar aspectes rellevants de la gestió i organització del centre” . Des del mateix departament recalquen que la decisió la va prendre el patronat i que en el seu moment ho va fer de comú acord amb l’investigador.

D’una banda, Izpisúa, que també dirigeix ​​el Laboratori d’Expressió Gènica de l’Institut Salk de Califòrnia, passava allà la major part del seu temps. A més l’investigador compta amb la propietat intel·lectual de la major part dels projectes de recerca del CMRB. De fet, s’emportarà, segons El País, 18 dels 21 projectes amb què comptava el centre. Ara, des de la Generalitat expliquen que amb la nova direcció es vol diversificar aquesta propietat per enfortir el conjunt i no centrar el valor del centre en una sola persona.

Joan Guinovart, director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), considera que “no és normal” aquesta concentració. Segons ha explicat, ell mateix, com a director de l’IRB, només té tres dels més de cent projectes que estan repartits homogèniament entre els investigadors que hi treballen.

El substitut d’Izpisúa al capdavant del CMRB serà Ángel Raya, fins ara coordinador científic del centre i un investigador de prestigi internacional en l’àmbit de les cèl·lules mare i la medicina regenerativa. Ell podrà tenir ara una major presència que l’anterior director i serà molt més barat, ja que no cobrarà pels seus serveis com a director. Aquesta major proximitat del principal responsable s’inclou també entre els possibles motius del canvi de direcció. “Gestionar un centre en la distància implica més dificultats”, apunten des de la Generalitat. A més, segons fonts pròximes a la gestió del centre, el contracte de l’investigador requereix una presència mínima a Espanya que no va complir. No s’aclareix, però, per què es va permetre que s’incomplís aquest contracte durant tant de temps, tenint en compte que Izpisúa mai es va plantejar estar a temps complet en el CMRB.

Alguns investigadors, com Manuel Serrano , del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, o el president de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), Juan José Rodríguez Sendín, han lamentat la pèrdua de Izpisúa, que consideren molt important. D’altres, com Guinovart, consideren que s’ha armat una revolada excessiu per alguna cosa “que s’hauria de prendre amb normalitat” com és la substitució del director d’un centre d’investigació. “Jo no crec que això tingui a veure amb la crisi econòmica ni amb una retirada de suport, és una situació particular d’aquest centre i aquest investigador”, planteja. “La bona notícia és que el centre continua i que seguirà fent recerca puntera”, afirma. Guinovart valora l’aportació del ja exdirector del CMRB, com d’altres científics de gran prestigi que es trobaven a l’estranger i van ajudar a reforçar el sistema de recerca espanyol, fins i tot des de la distància. “El que cal plantejar també és si aquells models que van servir llavors serveixen ara”, conclou.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*