El dret a l’educació pública i de proximitat, una butlleta en una rifa

Som un grup de famílies barcelonines que no hem estat agraciades amb un bon número de desempat en el procés de preinscripció de P3. Per qui no ho sàpiga, el sistema per optar a una plaça en l'escola que has triat per al teu fill o filla es dirimeix per sorteig en els casos que hi ha més sol•licituds que places disponibles.

Edu Tabueña
 
 

Sembla que hagi passat molt de temps d’ençà que vam assistir a les reunions informatives del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB) on se’ns convidava a fer la tria de 10 centres per ordre de prioritat, sense més estratègia que les nostres preferències. La probabilitat era molt alta d’entrar en alguna de les escoles triades, però vaja… no hem estat de sort. Som l’1,25% -130 famílies- que no han entrat en cap de les opcions que vam triar i el 5,05% de les famílies que han entrat en una escola que no era la nostra primera opció.

Algú podria dir, i de fet es diu, com és el cas del Consorci d’Educació de Barcelona que ho exposa victoriosament, que el 93,7% de les sol·licituds han entrat en primera opció. Però aquestes dades són parcials donat que el percentatge respon al còmput total de les sol·licituds de pública i concertada. ¿Quin percentatge de famílies que només han optat a escoles públiques han entrat en primera opció? No ho sabem, no ens han facilitat aquesta dada tot i demanar-la.

En definitiva, l’atzar ha dirimit que no puguem accedir a l’escola pública i de proximitat que havíem triat. És un sistema d’arbitratge aberrant si del que estem parlant és d’un dret. I que, a més a més, tensa les famílies a l’hora de fer la tria de la preinscripció: ¿escollim segons les nostres preferències o dissenyem una estratègia per accedir a una plaça allà on considerem que tenim més probabilitats? El que està clar és que aquest sistema ens col·loca a les famílies en la posició de competidores.

Cal destacar també, l’opacitat del procés. Un cop saps que no has entrat en la primera escola que has escollit, t’has d’esperar dues setmanes fins que et comuniquen per correu electrònic que no has entrat en cap de les opcions de la teva llista. A partir d’aquí, tens 5 dies (i dos són en cap de setmana, quan els centres són tancats) per ampliar la preinscripció incorporant algun dels centres de tota Barcelona on quedin places. Optant a una plaça molt allunyada de la teva idea inicial i de nou en mans de la providència, perquè en cas que hi hagi més sol·licituds que places prima el teu número de desempat. Si en canvi, et trobes amb un silenci administratiu, vol dir que has estat agraciat o agraciada amb plaça en una de les escoles que vas posar al full de preinscripció. Quina? T’has d’esperar dues setmanes més per saber si has entrat a la teva segona, quarta o desena opció.

Fins a un mes d’espera que es pot convertir en un calvari. Tot plegat és un procediment lent, que manté a l’espera d’assignació a les famílies damnificades durant un període llarg, mentre els responsables del Consorci, coneixedors de cada detall, no revelen cap informació que no sigui quantitativa en les successives reunions mantingudes.

També volem posar de manifest les deficiències i la unilateralitat del procés que el CEB posa en marxa per donar sortida a aquesta situació: l’ampliació de places a través de l’augment de ràtio i dels grups addicionals, coneguts com a “bolets”. Un procés, que porten a terme de forma unilateral, sense tenir en compte les demandes de les famílies ni de la comunitat educativa.

¿Però per què el CEB no llegeix les dades i estudia el mapa de les sol·licituds? ¿què fan amb aquestes dades? ¿per què hi ha escoles molt demandades i altres que queden buides? És evident que apareixen noves maneres d’entendre l’infant, l’educació i l’avaluació que fan augmentar la demanda a determinades escoles. Però també, cal posar en valor les escoles segregades que fàcilment queden silenciades, disposant fins i tot d’un projecte educatiu innovador. En aquest sentit, creiem que és necessari que el CEB pugui repartir la matrícula viva de forma equitativa a tots els centres educatius per tal de no fomentar la segregació i augmentar-ne els recursos, en aquelles escoles disposades a realitzar canvis i innovacions pedagògiques.

Finalment, volem destacar una dada que trobem preocupant: les quasi 1400 vacants de l’escola concertada. És necessari augmentar l’oferta de places a les escoles públiques, així ho demanem els ciutadans, és el nostre dret, però sobretot, el dels nostres fills/es. Augmentar les places però, no ha d’anar en detriment de la qualitat. Les línies addicionals i els augments de ràtio s’han convertit en praxis habituals dels últims anys, respostes que impliquen massificar l’escola, quan s’hauria d’optar per crear-ne de noves.

Davant d’aquesta situació, des de la Plataforma Proeducació Pública i de Proximitat, hem mantingut diverses reunions amb el Consorci, no només per demanar més informació i fer més transparent el procés per a les famílies sinó també, per presentar propostes, la majoria a curt termini.

Algunes d’aquestes són les següents: fer grups addicionals en comptes d’incrementar la ràtio, ja que aquesta no va acompanyada de més professorat. Col·locar les línies addicionals responent a la demanda i a la ubicació de les famílies afectades, evitant que aquestes hagin de desplaçar-se a més de 700 metres. És necessari que el CEB es comprometi a impulsar canvis en aquelles escoles menys demandades, impulsant canvis pedagògics i augmentant-ne els recursos. Cal, sens dubte, un repartiment equitatiu de la matrícula viva en tots els centres, de tal manera que les famílies nouvingudes puguin distribuir-se entre totes les escoles i fomentar la proximitat i la diversitat. A curt termini el que ens ocupa és trobar una solució per a les famílies sense plaça, sense oblidar la urgència de repensar el sistema de preinscripció i fer-lo més just i equitatiu, deixant de banda els jocs d’atzar. Amb l’educació dels nostres fills i filles, no s’hi juga.

Edu Tabueña
About Edu Tabueña

Membre de la Plataforma Proensenyament Públic i de Proximitat. Sol·licita una plaça per P3. Twitter @som_PPEPP. Facebook @somPPEPP More Posts

1 Comment on El dret a l’educació pública i de proximitat, una butlleta en una rifa

  1. Unaltra variable que el consorci no esclareix respecte el 93,7% dels que entren en primera opció és quin és el nombre de sol.licituds que corresponen a germans. Donat que un percentatge molt alt de places queda ocupat per germans em sembla important donar la dada del percentatge de incripcions sense punts per germans entren en primera opció.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*