El Govern espanyol porta la Generalitat als tribunals pel desplegament del currículum de la LOMCE

El Ministeri creu que Ensenyament incompleix la llei amb el nou currículum de Secundària, que intenta esquivar la separació per itineraris als 14 anys que preveu la LOMCE.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Iñigo_Méndez_de_Vigo

Íñigo Méndez de Vigo

El Govern espanyol ha recorregut als tribunals la norma que desplega el currículum de Secundària als centres catalans, en considerar que no compleix amb els preceptes de la LOMCE. Ho ha confirmat aquest dimecres el Ministre d’Educació en funcions, Íñigo Méndez de Vigo, que ha afirmat que aquest és un recurs que arriba després de “parlar molt” amb la Generalitat, però sense arribar a un consens.

Ha estat l’Advocacia de l’Estat la que ha enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el decret 187/2015, aprovat el 25 d’agost passat, que regula les assignatures –i els corresponents continguts– que s’han d’impartir a l’ESO.

Segons el Ministeri, hi ha elements d’aquest currículum que xoquen amb la LOMCE. Es tracta, per exemple, del repartiment entre assignatures “comuns”, “optatives” i “optatives d’oferta obligatòria”, quan la llei Wert preveu que siguin “troncals”, “específiques” i de “lliure confinguració”. També consideren un incompliment que a Catalunya s’hagi buscat un mecanisme per evitar la separació per itineraris –Formació Professional o Batxillerat– dels alumnes ja des dels 14 anys. Si la LOMCE instaura a Tercer d’ESO les matèries de Matemàtiques Orientades als Ensenyaments Acadèmics i Matemàtiques Aplicades als Ensenyaments Aplicats –una per a cada itinerari–, el currículum català només contempla una sola matèria que compacta les dues: Matemàtiques Acadèmiques-Aplicades.

Encara és més acusada la discrepància a Quart d’ESO. En aquest curs la LOMCE ja obliga els alumnes a decidir entre un itinerari acadèmic i un d’aplicat, en funció de si l’any següent vol fer FP o Batxillerat. El que no preveu la llei és una via mixta. La Generalitat, en canvi, sí que demana als centres que ofereixin una via a mig camí, “que permet cursar dues matèries d’opció acadèmica i dues d’opció aplicada”. Aquesta opció, de fet, ja la va anunciar l’actual exconsellera Irene Rigau al febrer del 2015.

Méndez de Vigo ha justificat el recurs per detalls com aquests. “Des que estic al capdavant del Ministeri he estat obert al diàleg, a escoltar les comunitats, que són les que han d’aplicar la llei”, ha reiterat, per després afegir, tanmateix, que “per ballar un tango són necessàries dues persones i si un no vol, és molt difícil”. El Ministeri assegura que ja va enviar un requeriment a la Generalitat a l’octubre alertant del que ells consideren incompliments, però la Generalitat defensa que la LOMCE dóna marge a la creació d’aquestes assignatures. Tant l’anterior consellera com Meritxell Ruiz veuen un error avançar la separació per itineraris abans d’acabar l’ESO.

Aquest recurs és només el darrer episodi del contenciós entre el Ministeri i la Generalitat –i tantes altres comunitats autònomes– per l’aplicació de la llei Wert, que el propi Congrés dels Diputats ha demanat de paral·litzar. El penúltim xoc entre les administracions espanyola i catalana ha estat el requeriment del Ministeri per no ajustar-se a la norma en l’aplicació de les proves de competències bàsiques de Sisè de Primària. Per la seva banda, la Generalitat va recórrer al Constitucional la llei per invasió de competències.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*