El mercat negre dels articles científics a la Xina

Agència SINC
 
 
 

Aquesta és una informació publicada per SINC.

Mara Hvistendahl, editora col·laboradora de Science, publica un article en l’última edició de la revista sobre la investigació a 27 empreses xineses per comprovar si comercialitzen l’autoria dels articles científics al millor postor. Segons l’autora del text, aquesta pràctica “sense escrúpols” ha anat en augment.

“Molts articles de revistes científiques xineses els venen les empreses, d’acord amb els editors. Així que els investigadors que posen els seus noms als documents no són necessàriament les persones que l’escriuen”, declara a SINC Hvistendahl.

Per dur a terme aquesta investigació encoberta que va durar cinc mesos, el personal del departament de premsa de Science es va fer passar per estudiants de postgrau i científics que volien comprar l’autoria d’un article o pagar a l’empresa per escriure un estudi per a ells.

“El científic encobert accedia als telèfons que apareixen en les seves webs i a les finestres de xats que s’obren a les seves pàgines per contactar-los. Aquest és un dels molts exemples: http://sciedit.cn/”, indica Hvistendahl.

La investigació recalca que no hi ha víctimes òbvies d’aquesta pràctica il·legítima ja que tant els científics com les empreses i les editores se’n beneficien d’ella.

“Els preguntàvem els preus i les condicions de compra de documents complets, ordenant estudis amb les nostres especificacions, o per aconseguir que els nostres noms s’afegissin a articles escrits per altres científics”, explica l’autora.

La gran majoria de les empreses els van oferir almenys un d’aquests dos serveis i, sovint, més d’un.

“No hem fet la mateixa operació en altres països, però em van informar durant aquest procés que un editor a l’Índia feia el mateix, encara que no podria confirmar-ho”, apunta l’experta.

Estudis en revistes d’impacte

Un exemple clar d’aquest mercadeig de l’autoria científica va ser un article publicat per l’International Journal of Biochemistry & Cell en què un total de quatre autors van ser afegits i dos eliminats. “Vam saber d’aquest estudi perquè el nostre reporter ens va enviar un resum mentre treballava com a científic encobert”, assenyala Hvistendahl.

El missatge que va rebre aquest periodista era sobre una investigació que tractava d’una estratègia potencial per frenar la resistència a fàrmacs en cèl·lules cancerígenes, que havia estat acceptada per la revista i l’autoria estava en venda per una empresa anomenada Wanfang Huizhi.

Afegir dos noms -com a primer autor i autor de contacte- costaria uns 26.300 dòlars, amb un dipòsit a compte i la resta en el moment de la publicació.

Unes setmanes més tard de la conversa del reporter de Science amb l’empresa, l’article va aparèixer en línia i la llista d’autors s’havia transformat.

“El nostre periodista no va pagar per l’autoria però va confirmar que el primer autor havia canviat en el text que va rebre, i s’hi havia afegit una setmana després”, subratllen.

La investigació de Science es va centrar en les revistes que apareixen en Thomson Reuters SCI -índex de cites científic-, però les companyies també venen articles d’altres índexs com l’Índex d’Enginyeria (EI) o l’Índex de Cites en Ciències Socials (SSCI).

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*