El Ministre d’Educació se salta el debat al Congrés sobre la derogació de les revàlides

Íñigo Méndez de Vigo s'absenta del ple en què s'ha votat una PNL del Grup Mixt per anul·lar el decret que regula les avaluacions externes

Sofía Pérez Mendoza - eldiario.es
 
 
 

El ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo. (Foto: congreso.es)

El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo. (Foto: congreso.es)

El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, no ha assistit al Ple del Congrés aquest dimarts en què s’ha debatut la derogació del decret de revàlides i la fi de la LOMCE. Ha preferit evitar haver d’escoltar des del seu escó els retrets i les queixes de la majoria dels grups parlamentaris de l’hemicicle, encara que ha aparegut a última hora, just en el torn de votacions de les iniciatives.

La Proposició No de Llei (PNL) presentada per l’antiga Convergència (PDC), part del Grup Mixt, per posar fi a la LOMCE i derogar el decret que regula les avaluacions finals de Secundària i Batxillerat ha estat aprovada per 175 vots a favor, 133 en contra i 34 abstencions. La iniciativa, la segona recolzada pel Congrés contra la reforma educativa del PP, no tindrà efectes però escenifica un cop més en seu parlamentària el consens entre els grups en el rebuig a la LOMCE.

Ciutadans, que s’ha abstingut després de presentar una modificació que no ha estat acceptada, ha criticat des de l’estrada l’absència del ministre i ha retret al Govern que està generant “caos” i que “té tothom en suspens”. “El pitjor és que la situació té en suspens fins i tot al ministre, que ha tret un reial decret que no sap si podrà finalitzar en temps i forma perquè té tres vacants que no podrà nomenar si està en funcions”, ha argumentat Marta Martín Llaguno.

Sobre la incertesa generada en aquest escenari, el PSOE ha denunciat que les revàlides “no són simples avaluacions finals” perquè “es fan amb criteris mercantilistes”. “No pretenc acusar-los d’incoherents, més aviat el contrari: són perfectament coherents respecte als seus propòsits i és el més preocupant del que està passant amb l’educació en aquest país des que són al Govern”, ha afirmat Manuel Cruz Rodríguez , que ha recordat als membres de l’Executiu presents en el debat que “cap hàbil estrateg hauria aconseguit un acord tan ampli contra la LOMCE”. Unidos Podemos s’ha sumat a criticar la “profunda ideologització” que hi ha, al seu parer, darrere d’aquesta Llei.

El PP aguanta: “No és possible tornar enrere”

El PP ha replicat al seu torn que la paralització del reial decret de revàlides “deixaria tots els alumnes als llimbs jurídics i administratius”. “No és possible tornar enrere. La prova de Batxillerat s’ajusta a la nova estructura i respon a la competència estatal exclusiva de l’estat”, ha dit Sandra Moneo.

La diputada ha respost així als grups nacionalsitas com el PNB, que han proposat al Govern que no emeti l’ordre ministerial que regula les revàlides i ha denunciat que no permetran “que entrin a casa dels altres” perquè a Euskadi són “competents en matèria educativa”.

Moneo també ha acusat els grups parlamentaris contraris a la LOMCE d'”utilitzar l’educació per donar cobertura a un discurs polític que no troba el seu ressò en el món educatiu” i ha demanat “fer un exercici de generositat” per arribar a acords.

Sobre la forma d’acabar amb la LOMCE, segueix sense haver-hi acord entre els grups. Mentre alguns -com Unidos Podemos- aposten per la derogació, altres -és el cas de ciutadans- consideren que “derogar per derogar, és ximpleria” i pretenen arribar a un “Pacte Nacional per l’Educació”. En aquest sentit, el PSOE ha ofert la seva “proposta alternativa”, que passa per acordar el pacte en una “subcomissió parlamentària creada per elaborar un nou marc legal consensuat”, una iniciativa que ja han registrat.

El Congrés va votar el passat mes d’abril una iniciativa semblant del PSOE per paralitzar l’aplicació de la norma, aprovada el 2013 pel PP sense suport parlamentari. La proposta de llei (no PNL) va tirar endavant amb 186 sís, 102 nos i 41 abstencions. Igual que aquest dimarts, els diputats de Ciutadans es van abstenir saltant-se el pacte que havien signat amb el PSOE. La situació política no va permetre llavors per una qüestió de terminis completar el procés per falta de Govern.

Aquest és un article publicat a eldiario.es