El MUCE denuncia que la llei Wert s’aplica a Catalunya

El conjunt d'entitats, sindicats i moviments que conformen el MUCE es refereixen a aspectes de la LOMCE com "la confessionalitat de l'ensenyament" -és a dir, la incorporació de la Religió com a assignatura avaluable- o "la gestió del govern dels centres"

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 
unnamed

Roda de premsa del MUCE

El Marc Unitari de la Comunitat Educativa -que suma els principals actors educatius catalans- ha lamentat aquesta setmana que la llei Wert s’està aplicant a Catalunya malgrat les promeses de la Generalitat d’esquivar-la. “A l’aplicació a Primària s’hi afegeixen aspectes tan curriculars com organitzatius i de gestió”, apunta el MUCE, “que aprofundeixen en un model del sistema educatiu que té poc a veure amb el de l’escola catalana i la garantia del dret a l’educació per a tots i totes”.

El conjunt d’entitats, sindicats i moviments que conformen el MUCE es refereixen a aspectes de la LOMCE com “la confessionalitat de l’ensenyament” -és a dir, la incorporació de la Religió com a assignatura avaluable- o “la gestió del govern dels centres, que queda en mans exclusives de l’Administració”. En aquest cas es refereixen a la pèrdua de capacitat decisòria de les famílies a través del Consell Escolar o a la major presència d’Ensenyament a l’hora de seleccionar els directors dels centres.

“En veure que el calendari d’aplicació de la llei es va implantant implacablement, considerem que la conselleria traeix l’opinió majoritària del Parlament”, valoren des del MUCE, que a la vegada temen que en els propers cursos es poden implantar les revàlides o la Formació Professional Bàsica i la segregació per itineraris a partir de Tercer d’ESO, encara que en aquest últim cas la consellera d’Ensenyamt, Irene  Rigau, va presentar un pla per evitar la separació al final de Secundària.

La roda de premsa del MUCE tenia com a objectiu reclamar que el dret a l’educació es garanteixi “plenament” a Catalunya, una situació que ara mateix no es dóna, segons els compareixents, per mancances com la cobertura de les escoles bressol. “L’encariment del servei d’escoles bressol fa inviable que hi accedeixin les persones que més ho necessiten”, apunta el MUCE, que també retreu a Ensenyament que s’hagi “desentès” del seu finançament i n’hagi traspassat la responsabilitat a les diputacions.

Altres greuges que aquesta plataforma ha retret a l’Administració és el manteniment de barracots, l’increment de ràtios o el tancament de més línies de P-3 públiques que concertades, atesa la davallada demogràfica actual en aquesta etapa.